El Piñal (China)
El Piñal va ser un assentament de la Monarquia Hispànica en el delta del riu de les Perles de Cantón, China. Va ser concedit a Espanya per les autoritats de la Dinastia Ming en 1598, poc abans de la mort del rei Felipe II, pero s'abandonaria un any despuix per conflictes diplomàtics i comercials en el regne de Portugal, que en aquell moment es trobava en unió dinàstica en Espanya i contava en l'atribució del comerç chinenc pel tractat de Saragossa. L'emplaçament exacte del Piñal va ser oblidat per les fonts i existix debat sobre on es trobava en realitat.
<mapframe width="300" height=300 text="Possibles localisacions del Piñal, 1598-1600."> [ {
"type": "ExternalData", "service": "page", "title": "El Piñal.map",
} ] </mapframe>
Trasfondo
La crisis successòria portuguesa de 1580 va dur a l'establiment de Felipe II d'Espanya com a sobirà del imperi portugués, originant l'unificació dinàstica d'Espanya i Portugal baix els auspicis de la Casa d'Àustria. En els territoris d'ultramar d'abdós imperis, que tenien la seua trobada en l'Oceà Pacífic despuix de l'establiment de les Filipines espanyoles, açò obria la porta a noves oportunitats d'expansió i comerç. No obstant, les autoritats del principal assentament portugués en China, Macau, s'oponien al contacte en Espanya i varen extraure del seu nou i mutu monarca la promesa de que Portugal tindria monopoli de l'òrbita chinenca. L'acort va quedar pronte en paper mullat quan els propis lusitans varen enviar bucs de comerç a Manila, en lo que els espanyols es varen vore en el dret a establir contacte en China.[1]
La via diplomàtica entre l'imperi espanyol i la dinastia Ming havia quedat inaugurada en 1575 despuix de la batalla de Manila, en la que una coalició de pirates chinencs i japonesos al mando de Limahon varen atacar sense èxit el port hispànic. La China Ming havia oferit als espanyols terreny coster en el continent a canvi de la captura de Limahon, pero la fugida del pirata va frustrar el possible tracte. D'un modo o un atre, l'interés espanyol per una ciutat hispànica en China reverdeció durant el regnat de Felipe, ya que la mala relació en el Japó de Toyotomi Hideyoshi i les polítiques cada volta més expansionista d'este feyen témer un possible atac nipó a les propietats ibèriques en el Pacífic, i ni la mort de Hideyoshi poc despuix va aliviar les desconfiances dels europeus. En 1598, el governador de Filipines, Francisco Tello de Guzmán, va enviar a China una nau comandada per Juan de Zamudio en la doble missió d'establir comerç i alertar al Emperador Wanli de l'hostilitat japonesa.[2]
Història
Zamudio va prendre port en Illa Lantau i va desembarcar els seus emissaris, i estos, en una prebenda de 7000 reals als mandarines locals, estos varen donar llicència als mercaders espanyols per a establir-se provisionalment en els mateixos térmens que els assentaments siameses locals, encara que en molta major càrrega fiscal que els portuguesos de Macau. Estos varen enviar una delegació per a elevar una queixa per lo que percebien com una intrusió, pero les autoritats chinenques, provablement buscant eliminar el monopoli portugués sobre el comerç ibèric, i aixina mateix interessades en les vies marítimes d'or i argent de Nova Espanya, varen rebujar el recurs.[3] Els portuguesos no varen poder mamprendre accions militars contra El Piñal, ya que la cort de Pequín permetia només a regañadientes la presència dels ibèrics en terreny chinenc, i un disturbi entre ells podria haver provocat l'expulsió de tots.[4]
Al mateix temps que açò succeïa, l'antic governador de Filipines Luis Pérez dones Mariñas havia eixit en una flota de respal durant la guerra hispà-camboyana, pero un temporal va dispersar les seues naus i li va obligar a recalar en el seu buc insígnia en El Piñal, provocant encara més irritament en Macau, a on els preus de les mercaderies chinenques havien pujat ya com a conseqüència de la competència. El capità major de Macau, Paulo de Portugal, finalment va obrir hostilitats i va enviar als seus barcos a alçar un bloqueig al voltant del Piñal, amenaçant en la pena de mort a qualsevol resident en sol portugués que els auxiliara.[5] Dones Mariñas i els piñalenses varen resistir un temps en l'ajuda d'órdens religioses que els passaven suministraments en secret, pero al vore que Manila no anava a enviar reforços i es demorava en solucionar la situació, no varen tindre més remei que cedir la pressió lusitana en novembre de 1599 i prometre abandonar l'assentament.[6]
Encara despuix de salpar, una nova tormenta va obligar a Dones Mariñas cancelar el retornoy a tornar a China, buscant refugi en Lampacau, pero esta volta es va assegurar de la tranquilitat lusitana pactant en De Portugal conseguir un permís per a que Macau comerciara llegalment en Manila. No obstant, De Portugal, pressionat pels notables de Macau i en permís del Goa, va trencar la seua paraula una volta donada i va armar una enorme flota per a atacar a Dones Mariñas, que no comandaba més que un junc chinenc de càrrega degut a que els restants de la seua flota en destí a Camboya havien segut reconduïdes a Manila abans de les hostilitats.[7] Els espanyols, pillats desprevenidos pel gir, es varen vore obligats a plantar batalla fi d'obrir-se camí, i finalment varen conseguir escapar a Guanghai i posar rumbo a Manila.
El monarca d'Espanya i Portugal, Felipe III, va expressar el seu desgrat en el conflicte i, encara que no va aprovar que Zamudio prenguera l'iniciativa d'establir El Piñal sense consultar-ho, va ordenar repoblar el lloc.[8] No obstant, en Manila l'orde jamai es va portar a terme, cedint l'iniciativa del comerç en China als mercaders chinencs que acodien per pròpia iniciativa a les Filipines, i més vesprada a la Formosa espanyola.[9] Les autoritats de Macau varen quedar molt resentides en l'episodi, fins al punt de que, quan un buc neerlandés va aplegar a Macau en 1601 i va preguntar pel Piñal en la creència de que encara hi havia espanyols allí, els portuguesos varen arrestar i varen passar per les armes a tots els tripulants del barco que varen poder prendre.[10]
Vore també
Referències
- ↑ Sousa Pinte, 2008, pp. 17–18.
- ↑ Sousa Pinte, 2008, pp. 27–28.
- ↑ Sousa Pinte, 2008, p. 35.
- ↑ Sousa Pinte, 2008, p. 42.
- ↑ Sousa Pinte, 2008, p. 30.
- ↑ Sousa Pinte, 2008, p. 32.
- ↑ Sousa Pinte, 2008, pp. 33, 39.
- ↑ Sousa Pinte, 2008, p. 34.
- ↑ Wills, 2010, p. 53.
- ↑ Sousa Pinte, 2008, pp. 39–40.
Bibliografia
- (1948) Fidalgos in the Far East, 1550–1770, Martinus Nijhoff.
- Crossley, John (2011). Hernando dels Rius Coronel and the Spanish Philippines in the golden age, Ashgate. ISBN 9781409425649.
- Jin, Guoping (2000). Historical and Geographical Research on the Relation between China and Portugal (en chinenc), Macau Foundation, p. 324–330. ISBN 972-658-081-1.
- (2008) Enemy at the Gates - Macau, Manila and the "Pinhal Episode" (end of the 16th Century), Bulletin of Portuguese - Japanese Studies, p. 11–43.
- Wills, John E. (2010). China and Maritime Europe, 1500–1800: Trade, Settlement, Diplomacy, and Missions, Cambridge University Press, p. 24–77. ISBN 9781139494267.
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Piñal (China)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.