Einiosaurus procurvicornis
Einiosaurus procurvicornis és l'única espècie coneguda del gènero extint Einiosaurus (alg. "fardacho búfalo") de dinosauri ceratopsiano ceratópsido, que va viure finals del periodo Cretácico, fa aproximadament 83 i 71 millons d'anys, en el Campaniense, en lo que hui és Norteamérica.
Descripció
[editar | editar còdic]
En 1995 Scott D. Sampson va descriure i va nomenar formalment a I procurvicornis , aixina com Achelousaurus horneri, del material de llits d'ossos en eixa regió. Einiosaurus presentava un característic banya nassal curvat cap a avall i alvance. No obstant, encara que açò només es presenta en alguns adults. Les banyes supraorbitales són baixos i redonejats, a diferència de les prominents banyes supraorbitales de ceratópsidos com els tricerátopos. Des de la gola, que era curta, es proyecten cap a arrere dos espines llargues.[1]
Einiosaurus era un dinosauri herbívor. Com tots els ceratópsidos, tenia una bateria dental complexa capaç de processar inclús les plantes més resistents.[2] En 2010, Gregory S. Paul va estimar la llongitut del seu cos en 4,5 metros i el seu pes en 1,3 tonellades.[3] El seu hocico és estret i molt puntagut. Per lo general, es presenta en una banya nassal baixa, fortament cap a avant i cap a avall que s'assembla a un abrebotellas, encara que açò solament pot ocórrer en alguns adults. Les banyes supraorbitarios, sobre l'ull, són baixos, curts i triangulars en vista superior, si estan presents, a diferència dels chasmosaurinos , com Triceratops , que tenen banyes supraorbitales prominents. Un parell de mechons grans, les terceres epiparietales, es proyecten cap a arrere des d'un volant relativament menut. Osteodermos més menuts adornen la vora del volant. Els primers epiparietales estan en gran part absents.[1]
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]Einiosaurus és un dinosauri exclusivament de Montana, EE. UU., i tots els seus restants coneguts es guarden actualment en el Museu de les Rocoses en Bozeman, Montana. Per lo manco tres cràneus i centenars d'atres ossos d'adults a partir de dos llits d'ossos de baixa diversitat representen a lo manco 15 individus d'edats diverses, que varen ser descoberts per Jack Horner entre 1985 i 1989 i excavats entre que es trobava una nova espècie de Styracosaurus i són referits originalment com a tal en l'estudi tafonómico de Ray Rogers en 1990.[4] El mateix any Stephen Czerkas va publicar el nom Styracosaurus makeli, en honor a Robert Makela, pero sense descripció, per lo que va seguir sent considerat inválido.[5] En 1992, Horner va distinguir tres espècies en el material dels llits d'ossos en esta regió, que va indicar com a Tipo A, B i C. En 1995 Scott D. Sampson formalment va descriure i va nomenar al Tipo B com l'espècie tipo Einiosaurus procurvicornis, en el mateix artícul va nomenar al Tipo C com Achelousaurus horneri. L'holotip de Einiosaurus és MOR 456.[6] En 2010, Paul va canviar el nom de E. procurvicornis a Centrosaurus procurvicornis,[3] pero açò no ha trobat acceptació.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric deriva del llenguage dels natius americans Peus negres per a el "bisonte" i del grec per a "fardacho". El nom de l'espècie tipo, E. procurvicornis, és una combinació de paraules en grec i llatí que significa "banya que es curva cap a avant".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Journal of Vertebrate Paleontology.15(4)
- 743-760.ISSN 0272-4634.
- ↑ Dodson, P., C.A. Forster, and S.D. Sampson. 2004. "Ceratopsidae" in Weishampel, D.B., P. Dodson, and H. Osmolska (eds.) The Dinosauria. 2nd Edition, University of Califòrnia Press.
- ↑ 3,0 3,1 Paul, G.S., 2010, The Princeton Field Guide to Dinosaurs, Princeton University Press p. 262
- ↑ Rogers, R.R. 1990. "Taphonomy of three dinosaur bone beds in the Upper Cretaceous Two Medicine Formation of northwestern Montana: evidence for drought-related mortality". Palaios 5:394-413.
- ↑ Czerkas, S.J. & Czerkas, S.A., 1990, Dinosaurs. a Global View, Dragons’ World, 247 pp
- ↑ “Two new horned dinosaurs from the Upper Cretaceous Two Medicine Formation of Montana; with a phylogenetic analysis of the Centrosaurinae (Ornithischia: Ceratopsidae)” (1995). Journal of Vertebrate Paleontology 15 (4): 743–760. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Einiosaurus procurvicornis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.