Egíalo

Egíalo (en grec, Αιγιαλός, el significat del qual és «franja costera») és el nom d'un topònim grec que va ser mencionat per Homero en el Catàlec de les naus de la Ilíada com a part del territori que es trobava baix el mandat d'Agamenón.

Segons Estrabón, Egíalos era un dels noms antics de la ciutat que més vesprada va passar a denominar-se Mecone i encara més vesprada va rebre el nom de Sición, mentres Egíalo designava tota la franja costera que estava entre Sición i la regió d'Élide, és dir, fins a Digues-me, dins del territori d'Acaya. El geógrafo menciona una tradició segons la qual els atenienses en un moment donat havien enviat una colónia de jonios a Acaya i llavors el territori va deixar de cridar-se Egíalo i va passar a cridar-se Jonia, i varen fundar allí dotze ciutats.

Pausanias arreplega dos tradicions sobre l'orige del topònim. En una d'elles el nom era per un antic rei de Sición cridat Egialeo, que va fundar també una ciutat coneguda com Egialea en la planura, de la qual, en temps de Pausanias quedava solament un santuari d'Atenea en l'antiga acrópolis. Per una atra part, l'atra tradició defenia que el nom de Egíalo era pel caràcter marítim de la regió. Els seus habitants es dien egialeos.