Efecte Westermarck

El efecte Westermarck, o impronta sexual inversa, és un efecte sicològic a través del com les persones que viuen prop durant els primers anys de les seues vides es tornen insensibles a l'atracció sexual entre sí. Este fenomen, evolutivament útil per a evitar l'endogàmia, és una explicació al tabú del incesto i va ser senyalat per primera volta pel filòsof i sociòlec finés Edvard Westermarck (20 de novembre de 1862 – 3 de setembre de 1939) en el seu llibre El història del matrimoni humà, de 1891.

Michelle Scalise Sugiyama (2001) menciona que:

Diferents teories

Sigmund Freud va argumentar que és natural que hi haja atracció sexual entre membres d'una mateixa família criats junts des de chiquets (vore: Complex de Edipo), per lo que és necessari que les societats creuen el tabú de l'incesto, pero Westermarck va argumentar lo contrari: que els propis tabús sorgixen naturalment com a producte d'actituts innates.

Steven Pinker va escriure:

L'idea de que els chiquets volen dormir en les seues mares li sembla a la majoria dels hòmens la cosa més meca que han sentit. Òbviament, no li va semblar aixina a Freud, qui va escriure que quan era chiquet una volta va tindre una reacció eròtica al vore la seua mare vestint-se. Pero Freud tenia una nodriça, i pot no haver experimentat l'intimitat primerenca que hauria alertat al seu sistema de percepció que la senyora Freud era la seua mare. La teoria Westermarck ha "superat" al mateix Freud.

Steven Pinker, Cóm treballa la ment, 1997

Vore també

• Atracció sexual
• Incesto
• Selecció sexual
• Atracció sexual genètica