Efecte Signor-Lipps
El efecte Signor-Lipps és un principi de la paleontologia propost per Philip W. Signor i Jere H. Lipps que diu que el registre fòssil dels organismes mai estarà complet, degut a que no es registraran com a fòssils ni el primer organisme ni l'últim d'un tàxon determinat.[1] A pesar de que una espècie es pot considerar extinta al no trobar-se fòssils a partir d'un punt donat del registre geològic, en realitat varen poder haver vixcut individus de dit tàxon en posterioritat a eixe registre, puix és pràcticament impossible obtindre tots els fòssils de l'espècie, ya que molts d'ells encara no han segut descoberts o be varen ser destruïts per diversos factors tafonòmics durant el pas del temps o be no varen aplegar a deixar evidencies fòssils.
Un eixemple famós és el dels celacantos, que es creïen extints des del fi del Cretácico fins que va ser trobat un espècimen viu en 1938.[2]
Referències
- ↑ Signor III, P. W. and Lipps, J. H. (1982) "Sampling bias, gradual extinction patterns, and catastrophes in the fossil record", in Geological implications of impacts of large asteroids and comets on the Earth (ed. L. T. Silver and P. H. Schultz), Geological Society of America Special Publication, vol. 190, pp. 291-296.
- ↑ Jewett, S.L.(11 de novembre de 1998).«On the Trail of the Coelacanth, a Living Fossil».The Washington Post.Consultat el 18 de maig de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto Signor-Lipps» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.