Edifici antic del Banc Central de l'Equador
El edifici antic del Banc Central de l'Equador és una construcció d'estil academicista que es troba en el Centre Històric de la ciutat de Quito, en el cantó dels carrers García Moreno i Sucre, front a l'imponent iglésia de La Companyia. Actualment alberga el Museu Numismàtic del Banc Central, en el que es pot conéixer el història de la moneda equatoriana des de temps aborigen. L'edifici, construït a inicis de el XX, està inventariat dins dels bens patrimonials de la ciutat, i per tant forma part del patrimoni cultural de l'humanitat.
Construcció
[editar | editar còdic]L'edifici va iniciar el seu disseny per encàrrec del Banc del Pichincha en 1916. L'institució privada va contractar a l'arquitecte Francisco Durini Càceres per a proyectar un edifici digne de l'importància que havia cobrat l'entitat en tan sol una década, des de la seua fundació en 1906.
Durini va presentar un esbós original de l'anteproyecte, que seguia l'estil de les cases historicistas del Centre Històric de Quito; no obstant, el directori del banc desijava que la seua nova sèu no anara opacada per la veïna iglésia de La Companyia, l'imponent frontera de la qual barroca destacava per sobre qualsevol atra, obtenint un canvi radical en el disseny original, i canviant-ho pel de frontera de pedra que s'aprecia en l'actualitat.
La construcció va iniciar en 1922, puix a penes un any abans s'havien conseguit obtindre els permissos del cabildo per a la seua edificació.[1] Ans que l'edifici anara terminat en 1924, el Banc del Pichincha va travessar una crisis financera i va deure entregar l'obra com a part de pagament del deute que mantenia en el Banc Central de l'Equador. Esta última entitat va solicitar a Durini uns pocs canvis al disseny, encara que no es va mudar a l'edifici sino fins a 1927, quan pren possessió efectiva del ben.
En 1968 el Banc Central desocupa l'edifici per a mudar-se a un modern edifici d'estil racionaliste front al parc L'Alameda, deixant que la Biblioteca Nacional ocupe l'estructura del Centre Històric fins a 1979, any en que esta última es va traslladar a l'Edifici dels Espills de la Casa de la Cultura Equatoriana.
Va permanéixer desocupado fins a 1983, any en que el Banc Central va iniciar la seua restauració despuix de varis anys de deterioració. En 1988 conclouen les obres i l'edifici és designat com Museu Numismàtic Nacional, entitat que permaneix en el mateix fins a l'actualitat.
Estructura
[editar | editar còdic]L'edifici presenta una base rectangular, en front cap als dos carrers sobre les que es troba el terreny i entrada en el cantó de les mateixes. La seua estructura és de formigó armat, usant-se riels de ferrocarril en voltós i columnes; la gran escala va ser construïda per mig de sistemes prefabricar, i tota la fusteria en l'edifici és metàlica.
L'edifici s'integra morfològicament en el sector gràcies al respecte en l'altura de les rebancs, l'us de zócalos de pedra en la base i la frontera de formigó imitació pedra. Procurant brindar allumenament natural a tot l'edifici, l'arquitecte va colocar estructures de metal i vidre, a modo de claraboyes, en vàries seccions de l'edifici. Grans llànties de vidre importat, cels rasos de latón, mosaics per al pis i pintures murals són els elements que complementen la decoració interna, d'un estil que s'acosta més al art nouveau que al neoclàssic de l'exterior.
Vore també
[editar | editar còdic]- Museu Numismàtic de l'Equador
- Francisco Durini Càceres
- Banc Central de l'Equador
- Centre històric de Quito
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Edificio antiguo del Banco Central del Ecuador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.