Parc L'Alameda

El parc L'Alameda és un espai vert de caràcter públic en la ciutat de Quito, capital d'Equador. Està ubicat en el centre de l'urbs, pertanyent a la parròquia Centre Històric, dins d'un triàngul comprés per l'avinguda Gran Colòmbia, l'avinguda 10 d'Agost i el carrer Luis Sodiro.

L'Alameda és el parc més antic de Quito, i el sector a on hui s'assenta era conegut pels natius com Chuquihuada (punta de llança), presuntament per la forma triangular de la planicie de terreny que el parc ocupa fins a hui.[1]
Història
El cabildo de la ciutat colonial, conscient de la necessitat d'un espai de recree per als quiteños al més pur estil de les ciutats europees, decidix la delimitació d'un àrea verda en l'extrem nort de la ciutat, i els treballs inicien immediatament despuix de la firma del decret del corregidor Francisco de Sotomayor, el 8 de març de 1596.
Entre 1785 i 1790 es varen crear alguns dels camins interiors que rodejaven el chicotet estany natural i que encara hui es conserven, es varen instalar els primers monuments en l'interior per a embellir el lloc, i es va tancar el perímetro en un mur decoratiu baix. Des de l'inici de la vida republicana de la nació fins a aproximadament 1873, quan es va iniciar la construcció del Observatori Astronòmic, el parc va ser utilisat per criadors d'ovelles, que duyen els seus animals a pastar en el lloc.
En 1877 es mamprén una reestructuració integral del parc ordenada per Marieta de Veintimilla, neboda del president Ignacio de Veintimilla i que feya les voltes de Cap de Govern i també de primera dama. El seu redisseny li va brindar al parc un estil més ajardinat i europeu, plaenter per a les passejades de l'alta societat quiteña de l'época.

En 1887 es va inaugurar en l'extrem nort del parc un edifici d'estil alpí, construït totalment en fusta, que va albergar el primer Jardí Botànic de Quito, mateixa que era dirigit pel sacerdot i investigador jesuïta Luis Sodiro. Anys despuix eixe mateix edifici seria utilisat per a convertir-se en la primera Escola de Belles arts de Quito, fins que un incendi va acabar en l'estructura a finals de el XIX.
Fets històrics d'importància
En les afores del parc, en 1546, es varen enfrontar les tropes del sublevat conquistador espanyol Gonzalo Pizarro en les del virrey del Perú, Blasco Núñez de Vela durant la Batalla de Iñaquito. En este lloc varen descansar, el 25 de maig de 1822, les tropes patriotes de cavalleria que varen lluitar en la Batalla de Pichincha, brega que va sagellar la llibertat de Quito i les seues afores.
En la nit del 27 de març de 1906, el president Eloy Alfaro va assistir ací a un acte polític organisat pel grup de lliberals coneguts com La Fonda, per a respalar el respecte als boscs natius i recolzar a l'instauració de la ciència.
Vegetació
El parc és un testic de l'aclimatació de vàries de les primeres espècies estrangeres introduïdes en el país, que es mesclen també en les pròpies. Mentres va ocupar el càrrec de Director del jardí botànic, Luis Sodiro va sembrar espècies provinents d'Europa i Norteamérica que varen florir junt a les plantes dutes dels boscs del Pululahua. Com a chafades del Jardí Botànic queden en el parc acacias, secoyas, palmes, cedres, arrayanes, eucaliptos, magnolias i fresnos. L'arbre més vell de l'Alameda és un ciprer macrocarpa d'al voltant de 120 anys d'edat.
Referències
- En els racons de l'Alameda s'amaga l'essència de la ciutat - Sitie Oficial Turístic de Quito
- Parc Alameda - In-Quito.com
- Quito passege colonial: Parc L'Alameda - Quito Forum
- ↑ Marín, Luciano Andrade (2003). La sangrantana que va obrir el carrer Mejía: historietes de Quito (en es), FONSAL. ISBN 978-9978-43-365-2. Consultat el 2024-02-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque La Alameda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.