Anar al contingut

Edifici Windsor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Edifici Windsor

El edifici Windsor o torre Windsor va ser un edifici d'oficines de Madrit (Espanya). Tenia 106 metros d'altura i 32 plantes,[1] i estava situat en ple centre financer de la ciutat, en la zona d'AZCA. Era propietat de la societat Asón Immobiliària d'Arrendaments, controlada per El Corte Inglés; el seu nom provenia del d'una famosa discoteca en forma d'auditori situada en els seus baixos: Windsor. En la Torre Windsor estava situada la central en Espanya de Deloitte a on treballaven les seues més de 1200 empleats i tres departaments del despaig d'advocats Garrigues. La torre va ser destruïda per un incendi en la matinada del 13 de febrer de 2005.[1]

Història

L'estiu de 2004 es va instalar una grua torre sobre la coberta de l'edifici per a les obres de remodelació del mateix. La grua, que va resistir l'incendi i no es va desplomar, va ser retirada per a acometre el derrocament de l'edifici.[2]

La seua construcció va escomençar en 1975 i va terminar en 1979, sent els seus autors els arquitectes de l'estudi Del Riu-Ferrero, Ales i Casariego: Pedro Casariego Hernández-Vaquer, Manuel del Riu Martínez, Genaro Ales Rodríguez, Ignacio Ferrero Ruiz de la Prada, Luis Alemany Indarte, Rafael Alemany Indarte i Miguel Ángel Rodríguez Torices Sanz. El proyecte inicial contemplava una torre d'oficines i una base que contaria en sales d'espectàculs, locals comercials i sòtols per a aparcaments. En el seu moment va ser l'edifici més alt del complex AZCA fins a la construcció de la Torre Picasso.

La Torre Windsor era una estructura mixta de formigó i ferro, dividida en 2 peces per la planta tècnica intermija i, una planta sense finestres que estajava elements estructurals. Contava en un núcleu de formigó armat que contenia els elements de comunicació vertical, ascensors i escals. Grans voltons de 3,40 m de vora soportaven el pes de les fronteres i forjats, resolts en seccions més llaugeres. Exteriormente destacava per la seua elemental geometria, caracterisada en la frontera per la presència d'elements modular d'alt índex de reflexió de la llum, íntegrament de vidre. Esta capacitat de reflexió cap a que l'edifici reduïra el seu impacte volumètric. La base del complex, composta per tres plantes, estava ocupada per locals comercials. En la zona interior es trobaven els locals d'espectàculs sobre la trama peatonal d'AZCA, encara que varen desaparéixer fa anys[quàn?] per l'ampliació dels almagasens El Corte Inglés. En el solar s'erigix actualment la Torre Titania.

Incendi

L'edifici ardint el matí del 13 de febrer de 2005.
Torre Windsor el 13 de febrer de 2005 a les 12:06 hores.
Estat ruïnós del rascacels despuix del fi de l'incendi.

A les 23:19 del dissabte 12 de febrer de 2005 es va rebre un avís d'incendi en l'oficina 2109 de la planta 21 del rascacels que ràpidament es va propagar pels pisos superiors per mig de la frontera metàlica.[1] Cap a la 01:00 de la matinada, davant la constatació de que l'incendi era inabordable i no quedant treballadors en l'edifici, es va donar l'orde als equips d'extinció d'evacuar-ho, davant el risc de solsida de l'edifici. Els bombers varen quedar atacant el fòc des de l'exterior en equips que no alcançaven més allà de la planta 12.

Els bombers varen necessitar uns sis millons de litros d'aigua (l'equivalent aproximadament a la capacitat de tres piscines olímpiques) i 80 hores de treball per a extinguir el fòc. L'edifici va aplegar a soportar temperatures de 1000 graus. En el moment de major intensitat varen treballar 205 bombers i 40 vehículs. Les flames varen carbonisar 30 000 metros quadrats d'oficines i despachos a on treballaven més de 2000 persones.[3]En tot, l'estructura de formigó armat de la torre va permanéixer relativament intacta.

En el moment de l'incendi feya més de 2 anys i mig que l'edifici estava sent reformat, realisant-se les obres en les oficines en funcionament. cal destacar que la cridada als bombers es va produir passades les 23 hores, tardant estos en aplegar al sinistre uns escassos 4 minuts, pero els veïns varen detectar una forta olor a cremat a lo manco 2 hores abans. Encara que l'incendi no va produir víctimes, alguns bombers varen tindre que ser atesos per inhalació de fum. Despuix de l'extinció de l'incendi per part dels bombers i de l'investigació per part de la policia científica, es va escomençar el desmantellament de l'edifici, desmontant planta a planta el mateix, usant quatre grues pesades i maquinària de cort. Durant est desmonte, només es va poder destacar que en abril, un soport hidràulic d'una de les grues va caure al sol. Els tècnics varen concloure que simplement va haver un tall de seguritat i el soport va baixar automàticament per a evitar precisament una caiguda o qualsevol atre accident. Pese a lo aparatoso de l'incident i a la gran tamborinada que va fer en desplomar-se en el sol, no va haver danys personals.

Pese als continus problemes, accidents i temporals (l'hivern de 2005 va ser un dels més durs en Madrit, en una gran nevada el 23 de febrer que va fer perillar lo que quedava de l'edifici), els treballs de desmontage varen finalisar el 13 d'agost de 2005, quatre mesos abans de lo previst. A finals del mateix més, es varen obrir a la circulació els carrers adjacents (carrer Raimundo Fernández Villaverde i el pas elevat que conecta en la plaça de la República Argentina).

Durant semanes els grans almagasens El Corte Inglés que es troben confrontants a la torre (els més grans que té l'empresa) varen permanéixer tancats per seguritat, lo que va provocar grans pèrdues a l'empresa, que fins a va tindre que anular mils d'encàrrecs de flors en motiu del dia de Sant Valentí el 14 de febrer.[4] El tancament va incloure l'edifici Bronze, a on la firma té integrada la secció de Llar, i també de les dependències de Segurs L'Estrela ubicades en la Torre Trieste.[5]

Deloitte va ser l'empresa més afectada ya que ocupava 20 plantes i tenia 1200 empleats treballant en l'Edifici Windsor i es va tindre que traslladar momentàneament a la veïna Torre Picasso.[6]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Barroso, F. Javier. «Quinze anys de l'incendi del Windsor, el rascacels que es derritió a 1.000 graus», El País, 2020-02-11. Consultat el 2023-11-13 (en es).
  2. ↑ «13/10/2011 - La grua que va aguantar el fòc - Ibergrúas». Archivat des de l'original, el 29 de juliol de 2019. Consultat el 29 de juliol de 2019.
  3. ↑ López, Israel. «El Windsor eixirà molt car», Suplement Crònica del Món, Unitat Editorial(Madrit), 20 de febrer de 2005. Consultat el 3 de giner de 2022 (en es).
  4. ↑ Paloma Díaz Sotero (14 de febrer de 2005). «Un 'Tall Inglés' sense Sant Valentí». El Món. Consultat el 14 de febrer de 2016.
  5. ↑ Hidalgo, Carlos; L. Car, Laura. «El fòc de la Torre Windsor bloqueja a 10.000 treballadors del centre financer de Madrit», ABC, Vocento(Madrit), 14 de febrer de 2005. Consultat el 3 de giner de 2022 (en es).
  6. ↑ Lázaro, Juliol M.. «Deloitte revela que les auditories de FG Valors varen ardir en el Windsor», El País, 1 d'abril de 2005. Consultat el 16 de febrer de 2023.