Ecoaldea

Ecoaldea

Casa de palla i fanc, en Sieben Linden.

Una ecoaldea és una comunitat intencional de chicoteta escala que perseguix la sostenibilitat social, ecològica i econòmica a nivell micro.

Els seus principis es basen en el respecte per la naturalea, en l'us d'energies renovables, la sustentabilidad, tant alimentícia, com a econòmica, el reciclage i l'us de materials de construcció ecològics basats en la bioconstrucción.

Definició

Robert Gilman, un dels principals promotors i impulsors de les ecoaldeas a nivell internacional, en 1991 definix ecoaldea com:^{cita requerida}

Un assentament humà, concebut a escala humana, que inclou tots els aspectes importants per a la vida, integrant-los respectuosament en l'entorn natural, que recolza formes saludables de desenroll i que puga persistir indefinidament.

Una atra fita sobre l'aparició del concepte va ser en Kosha Joubert, director eixecutiu de la Ret Global de Ecoaldeas, que va definir més recentment una ecoaldea com una «comunitat intencional, tradicional; rural o urbana que es dissenya conscientment a través de processos participatius de propietat local en les quatre dimensions de la sostenibilitat (social, cultural, ecològica i econòmica) per a regenerar els seus entorns socials i naturals».^{cita requerida}

En resum, un assentament a escala humana dissenyat conscientment a través de processos participatius per a assegurar la sostenibilitat a llarc determini; tenint en conte d'esta manera lo econòmic, lo social, lo ambiental o ecològic i una visió de la vida i el món distinta, alternativa.

Orige i evolució

En els anys xixanta, grups de caràcter polític, filosòfic o espiritual varen crear distintes comunitats intencionals en l'objectiu de tornar al camp i dur una vida comunitària, basada en l'autogestió i propenca a la naturalea. Estes comunitats varen sorgir motivades principalment per la crisis social, la degradació ambiental, la desigualtat econòmica, la seguritat alimentària i la pèrdua de biodiversitat. Des de llavors, estes chicotetes agrupacions varen experimentar un periodo d'expansió per tot lo món, que va adquirir major calibre en els anys noranta. Un creiximent que ademés, va ser acompanyat del sorgiment del neorruralisme a finals de la década de 1980.

En l'any 1992, es va celebrar la Cim de la Terra de Riu de Janeiro, a on es va emfatisar la necessitat d'impulsar les comunitats sostenibles que suponien un canvi cap a un estil de vida realment factible en térmens ambientals.

No obstant, no va ser fins a l'any 1994 quan es va estendre oficialment el concepte de “ecoaldea” en un reconeiximent internacional. En enguany es va crear la Ret Global de Ecoaldeas (GEN), que va establir les bases del moviment i que actualment conecta els mils de proyectes que hi ha repartits pels cinc continents.

A l'any següent (1995), es va produir en Findhorn, Escòcia, la primera conferència mundial sobre “ecoaldeas i comunitats sostenibles”, a la que varen acodir centenars de persones en representació de 40 països. A raïl d'açò, varen sorgir les tres principals conexions a nivell mundial que repartien les funcions de la GEN: La Ret de Ecoaldeas de les Américas, GEN-Europa i GEN-Àsia/Oceania.

A nivell regional també varen sorgir ramificacions de gran importància, com la ret Sardovaya en Sri Lanka en més de 2000 ecoaldeas, la Ret Ibèrica de Ecoaldeas en Espanya, o la Ret Llatinoamericana de Ecoaldeas.