Echinospartum horridum
.jpg){kind=link}
El erizón (Echinospartum horridum) és una espècie pertanyent a la família de les fabáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbusto achaparrado, vivaz, en forma de coixí, densament espinós, que alcança uns 40 cm d'altura. Les branques són molt denses i estan armades d'espines rígides. Creixen uns junt a uns atres ocupant extenses superfícies. Cada full està formada per un conjunt de 3 hojuelas menudes, en forma de punta de llança, pelosas per davall. Les florés s'agrupen per parelles, encara que a voltes són solitàries. Són de color groc viu sobre brots curts i carents d'espines. Els fruts estan en una baïna o llegum coberta de pèls sedosos. Florix en l'estiu i l'autumne. En 4 anys adquirix eixa forma de bola espinosa i als 30 o 40 anys de vida comença a secar-se pel centre fins a morir. La crema de xaraés per a crear pastures favorix al erizón, que recoloniza a la veta d'uns anys. Els pastors cremaven periòdicament els erizones per a obtindre pastures.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]El erizón és endèmic del Massiç Central francés i dels Pirineus. La seua àrea espanyola es llimita al Pirineu central i occidental (des de Leoz i Valle de Roncal fins a la Ribagorza lleidatana).
Habita en pedregales, prats i sobre roques calcàrees. És planta amant de la llum. Colonisa terrenys erosionats o incendiats i ocupa sempre zones solejades, no resistint l'ombra, soporta la sequetat que causen els vents, les gelades i les #fredor. Germina molt be despuix dels incendis. Esta espècie s'acompanya de ginebrera nano, gayuba, abrotano femella en algunes zones i diversa herbàcees com Teucrium pyrenaicum, Teucrium polium, Crepis albida, Plantago lanceolata, Hippocrepis comosa.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Echinospartum horridum va ser descrita per (Vahl) Rothm. i publicat en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 72: 83. 1941.[3]
- Etimologia
Echinospartum: nom genèric que deriva del grec antic: echînos ; llatíissat echinus = "erizo, marí i terrestre, cúpula de les castanyes, etc."; i el gènero Spartium L. Les plantes d'este gènero en freqüència són espinoses i redonejades.[4]
horridum: epítet llatío que significa "espinós, erizado".[5]
- Citologia
Número de cromosomas de Echinospartum horridum (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecíficos = Echinospartum horridum (Vahl) Rothm.: n=22; 2n=44.[6][7]
- Sinonímia
- Cytisanthus horridus (Vahl) Gams in Hegi
- Echinospartum horridum (Vahl) Fourr. ex B.D.Jacks.
- Echinospartum lugdunense (Jord.) Fourr.
- Genista erinacea Gilib.
- Genista horrida f. erinacea (Gilib.) Rouy in Rouy & Foucaud
- Genista horrida (Vahl) DC. in Lam. & DC.
- Genista lugdunensis Jord.
- Spartium horridum Vahl[7]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: abrizón, alberizo, alberizón, alizón, arizón, brinzón, carpín, curpins, erisó, erisones, eriz, erizón, erizones, escarpín, escartín, escorpín, esterizón, tollaga.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Barbadillo Salgado (2001). , Osca:Pirineu. ISBN 84-87997-85-6.
- ↑ Guerrer Camp (2007). , Saragossa:JGC. ISBN 978-84-611-7713-4.
- ↑ «Echinospartum horridum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de decembre de 2012.
- ↑ En Flora Vascular
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Proves Variabilitat cromosòmica de les Genisteas de la flora espanyola en relacción en la seua ecologia. I. Sañudo, A. (1974) Anals Inst. Bot. Cavanilles 31(1): 165-174
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Echinospartum horridum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 17 de juny de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinospartum horridum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.