Anar al contingut

Echinopsis volliana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Echinopsis volliana 1.jpg
Echinopsis volliana (Echinopsis volliana)

Echinopsis volliana és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. És endèmica de Bolívia, específicament en el departament de Cochabamba. Ademés ha segut introduïda en les Illes Canàries (Espanya).

Descripció

[editar | editar còdic]

Echinopsis volliana és una espècie de cactus de porte arbustiu que es ramifica des de la base i forma varis brots erectos. Els seus brots són cilíndrics, de color vert clar lluent, i alcancen fins a 10 cm de diàmetro.

La planta presenta al voltant de 13 costelles redonejades, en areolas separades entre sí fins a 2,5 cm. Les espines mostren un to àmbar, a on destaca una única espina central de fins a 2,5 cm de llongitut. Ademés, posseïx de 8 a 11 espines radials, primes, punchants i divergents, que apleguen a medir fins a 0,7 cm.

Les flors apareixen pròximes als àpiços dels brots. Són blanques, de forma acampanada, i alcancen fins a 12 cm de llongitut. Els fruts són allargats i presenten una coberta de pelillos.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en Bolívia, específicament en el departament de Cochabamba. Ademés ha segut introduïda en les Illes Canàries (Espanya).[2][3]

Es desenrolla principalment en biomas desérticos o de xara seca, a altituts compreses entre els 2500 i 3000 m.s.n.m.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Trichocereus vollianus, publicada en 1935 pel botànic Curt Backeberg en la revista científica Blätter für Kakteenforschung 2 (9): 7.[4]

Més vesprada, els botànics Heimo Friedrich i Gordon Douglas Rowley varen traslladar l'espècie al gènero Echinopsis, per lo que va passar a cridar-se Echinopsis volliana. Varen registrar estos canvis en la revista científica I.O.S. Bulletin; Journal of the International Organization for Succulent Plant Study 3: 99, publicada en 1974.[2][5]

Etimologia
  • Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als brots globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[6]
Sinonímia


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que, en l'actualitat, no enfronta un risc elevat d'extinció.

No obstant, s'han identificat alguns impactes negatius sobre les seues poblacions, principalment relacionats en la transformació del seu hàbitat natural per activitats humanes, com el canvi d'us del sol, i en el calcigue ocasionat per cabres tant domèstiques com asilvestradas. Estos factors, si ben no representen una amenaça greu en este moment, podrien influir en la dinàmica de l'espècie a llarc determini si no es controlen adequadament.[3]

Echinopsis volliana es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes o llavors.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 248. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  2. 2,0 2,1 «Echinopsis volliana (Backeb.) H.Friedrich & G.D.Rowley | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-06.
  3. 3,0 3,1 «Echinopsis volliana: Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151982A121452708».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t151982a121452708.en.Consultat el 2025-12-06.
  4. «Trichocereus vollianus Backeb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-06.
  5. «Echinopsis volliana | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-06.
  6. «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
  7. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 254. ISBN 978-3-642-05597-3.