Dragonada
Font: Musée internationale de la Réforme protestant, Ginebra.
La dragonada (del francés dragonnade, de dragó, cos militar) és el nom en el que es coneix una política de repressió i abusos aplicada per les tropes reals de Luis XIV de França contra la població insumisa durant el XVII en França. Va ser utilisada per primera volta en 1675 en Bretanya com a mida de castic despuix de la «tumult del paper sagellat» o «tumult dels bonetes rojos», i a partir d'agost de 1681 contra la població de religió protestant. Consistia en obligar als habitants a estajar i alimentar a companyies de dragons en la seua casa, els quals tenien carta blanca per a vexar i torturar als seus amfitrions i saquejar les seues pertinences si no renegaven de la seua religió i refusaven convertir-se al catolicisme.[1]
Les dragonades baix Luis XIV
[editar | editar còdic]Si ben era relativament habitual estajar temporalment tropes en casa dels habitants, el duc de Chaulnes va recórrer per primera volta a les dragonades per a controlar una sedició contra els imposts iniciada en Bretanya en 1675, la tumult del paper sagellat. Una volta esclafada el tumult, els dragons varen permanéixer en les cases dels civils, que tenien que assumir el seu manteniment com a mida de castic. Es va permetre ademés a les companyies de dragons totes les exacció que s'autorisaven habitualment en territoris conquistats: pillage, brutalitat i violacions.[2]
La pràctica va ser represa en 1681 en Poitou pels intendents René de Marillac i Lamoignon de Basville, amparats pel marqués de Louvois, a l'adop ministre de la guerra de Luis XIV, que va enviar als dragons en la missió de convertir a les comunitats protestants per la força. Entre agost i novembre, i solament en l'Alt Poitou, es varen registrar 30 000 conversió i els hugonotes de la regió varen emigrar en massa, particularment a Anglaterra a on el monarca Carlos II els va oferir protecció. Si ben estos resultats varen ser alabats, la violència de les mides de coerció va ser condenada i l'Intendent desplaçat temporalment.[3] Abans de 1685, any de la revocació del edicte de Nantes, atres regions varen sofrir les dragonades, com el Vivarais, els Cévennes i el Bearn a on tots els temples protestants varen ser destruïts.[4]
l'edicte de Fontainebleau, que revocava el de Nantes, va llegalisar les dragonades que es varen intensificar i es varen estendre a totes les regions de França. En la généralité de Bordeus, es varen conseguir 60.000 conversió en la primera semana de setembre de 1685. Comentant l'èxit de les dragonades, el ministre Louvois es va felicitar a finals de 1685 de que gràcies a elles, en dos semanes s'havien conseguit 30 000 conversió en la província del Delfinat i 25 000 en sol sis dies en el Llenguadoc. En la ciutat de Rouen, el ministre Louvois va demanar que s'anara en conte de no intentar convertir als protestants estrangers i que es tractara en gentilea als mercaders i amos de fàbriques «la llabor de les quals és útil a la província». Als protestants que es resistien a convertir-se, s'incrementava al màxim les càrregues de l'estage a soportar, i si seguien resistint, se'ls encarcerava. En les zones més "obstinades" les tropes procedien en més violència, com en Dieppe a on Louvois va ordenar que es permetera als dragons comportar-se de la manera més destructiva possible. En atres llocs, com en Montpeller i en Nimes, les dos places forts protestants del Llenguadoc, els habitants es varen convertir en massa sense resistència despuix d'haver-ho decidit en assamblea pública. En molts llocs els habitants fugien i amagaven les seues pertinences davant l'anunci de l'arribada dels dragons, pero en setembre de 1685 una ordenança els va prohibir amagar els seus bens i els va obligar a permanéixer en les seues cases i mantindre-les en tot lo necessari per a estajar als soldats.[4] Les dragonades varen proseguir fins a principis del XVIII, en particular en Llenguadoc per a esclafar els tumults dels Camisards que es varen resistir a l'orde impost per les tropes i els funcionaris del rei.[3]
Una volta les conversió obtingudes, les tropes es desplaçaven a atres llars o atres pobles sense convertir. Quan era necessari mantindre a l'eixèrcit més temps, com a aquarterament d'hivern per eixemple o per a mantindre la pressió sobre uns nous convers dels que es desconfiava, es procurava aliviar la pressió econòmica sobre els 'nous catòlics' reduint imposts com la talla i la gabelle o llimitant el número de militars per llar.[4]
«Missió rebujada, dragons misionero» són les expressions en les que es designaven les campanyes i als ejecutores d'estes intervencions violentes i cruels. Les autoritats reals es referien també als dragons com els «misionero en botes» (missionnaires bottés).[4]
Principal font utilisada
[editar | editar còdic]- Roy L. McCullough. Coercion, Conversion and Counterinsurgency in Louis XIV's France. BRILL, Leiden, Països Baixos, 2007. 265 págs. ISBN 978-90-04-15661-6
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Musée virtuel du protestantisme français. «Els dragonnades (1681-1685)» (en francés). Consultat el 9 de febrer de 2014.
- ↑ Roy L. McCullough, págs. 79-80
- ↑ 3,0 3,1 Matthew Glozier. «Huguenot Soldiers of William of Orange and the Glorious Revolution of 1688» (en anglés). Sussex Academic Press. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2014. Consultat el 9 de febrer de 2014.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Roy L. McCullough. «Coercion, Conversion and Counterinsurgency in Louis XIV's France» (en anglés). Brill. Consultat el 9 de febrer de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dragonada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.