Dorygnathus
Dorygnathus ("mandíbula de llança") és un gènero extint de pterosaurio que va viure en Europa a principis del periodo Jurásico, fa 180 millons d'anys quan les mars poc profundes varen inundar la major part del continent. Tenia una curta envergadura d'1.5 metros, i un esternó relativament chicotet i triangular, al com se subjectaven els seus músculs de vol. El seu cràneu era llarc i les seues conques oculars eren les majors obertures en est. Grans dents curvades que es "entremesclaven" quan les mandíbules es tancaven destacaven prominentemente en el front del hocico mentres que dents més rectes i menuts s'alineaven en la part posterior.[1] Tindre dents diferents, una condició anomenada heterodoncia, és rar entre els reptils moderns pero era comú entre els pterosaurios primitius. La dentició heterodonta de Dorygnathus és consistent en la seua dieta piscívora.[1] El quint dígit dels seus membres posteriors era inusualment llarc i orientat cap als costats. La seua funció no es coneix en certea, pero este dit va poder haver recolzat una membrana com la que tenia en els seus dits alares i els seus pteroides. Dorygnathus, d'acort en David Unwin, estava emparentat en el pterosaurio del Jurásico Superior Rhamphorhynchus i va ser contemporàneu de Campylognathoides en Holzmaden i Ohmden.[1]
Descobriment
[editar | editar còdic]
Els primers restants de Dorygnathus, ossos aïllats i fragments de mandíbules trobats en el Schwarzjura i la Calcàrea de Posidonia que daten del Toarciano, varen ser descoberts prop de Banz, Baviera i varen ser descrits en 1830 per Carl Theodori com Ornithocephalus banthensis, referint-se el nom de l'espècie a Banz.[2][3] El holotip, una mandíbula inferior, és PSB 757. Els fòssils varen ser estudiats per Christian Erich Hermann von Meyer en 1831[4] i de nou per Theodori en 1852 quan ell els va referir al gènero Rhamphorhynchus.[5] En este periodo es va assumir que tenia una propenca afinitat en un pterosaurio descobert en Gran Bretanya, més tart denominat Dimorphodon. Alguns fòssils varen ser enviats a un professor de paleontologia de Munich cridat Johann Andreas Wagner. Va ser ací que ell, havent estudiat noves troballes realisades per Alfred Oppel en 1856 i 1858,[6][7] i en acabant de que Richard Owen haguera denominat a Dimorphodon, va concloure que l'espècimen alemà era clarament diferent i que per lo tant requeria d'un nou nom de gènero, el qual ell formalment va denominar com Dorygnathus en 1860, del grec dory, "llança" i gnathos, "mandíbula".[8] Des de llavors s'han trobat restants molt més complets en atres localitats alemanes sobretot en Württemberg, incloent Holzmaden, Ohmden i Zell.[1] Un espècimen, SMNS 81840, va ser excavat en 1978 en Nancy, França.[9] Els fòssils de Dorygnathus varen ser freqüentment trobats en piles d'enrunes a on les roques inservibles eren tirades de les pedreres de pissarras explotades per grangers locals.[10] La major part dels fòssils varen ser trobats en dos periodos principals, el primer per la década de 1920 i el segon en la década de 1980. Des de llavors la taxa de troballes ha disminuït considerablement degut a que la demanda de pissarra ha disminuït fortament i moltes pedreres chicotetes s'han tancat. Fins ara es coneixen prop de cinquanta espècimen, molts d'ells preservats en la colecció del State Museum of Natural History Stuttgart, i per llei les troballes paleontológicos en Baden-Württemberg són propietat d'este Bundesland. Per l'excelent preservació de les últimes troballes fòssils, Dorygnathus ha generat un considerable interés per als experts en
pterosaurios, destacant-se els importants estudis dedicats a esta espècie realisats per Felix Plieninger,[11] Gustav von Arthaber,[12] i més recentment Kevin Padian.[13]
Descripció
[editar | editar còdic]Dorygnathus tenia la constitució general d'un pterosaurio basal (és dir, un pterosaurio no pterodactiloide): un coll curt, una coa llarga i metacarpianos curts — encara que per a ser un pterosaurio basal pterosaur el coll i metacarpianos de Dorygnathus són relativament llarcs. El cràneu és llarc i aguzado. El major cràneu conegut, el de l'espècimen MBR 1920.16 preparat per Bernard Hauff en 1915 i eventualment adquirit pel Museu d'Història Natural de Berlín, té una llongitut de setze centímetros. En el cràneu la major obertura era la formada per la conca ocular, major que la fenestra antorbitalis la qual està clarament separada per un naris òsseu en forma de clavill. No es troba cap cresta òssea en la recta part superior del cràneu i el hocico. La mandíbula inferior és prima en la part posterior pero es torna més alta cap al front en a on es fusionen abdós mitats en la sínfisis que acaba en una punta desdentada que li dona el seu nom al gènero. En MBR 1920.16, la mandíbula completa té una llongitut de 147 milímetros.[14]
En la mandíbula inferior els tres primers parells de dents són molt allargats, esmolats i apuntant cap a fòra i cap a avant. Estos contrasten en una fila de huit o més dents més menuts i drets que disminuïxen el seu tamany gradualment cap a la part posterior de les mandíbules. No existix este contrast extrem en la mandíbula superior, pero la quarta dent en el premaxilar és més llarc que el sèptim en el maxilar que es torna més chicotet posteriorment. El número total de dents és d'a lo manco 44. Les dents llargues de la zona frontal d'abdós mandíbules s'entrellaçaven quan es tancava la boca; per la seua gran llongitut es proyectaven més allà de les vores superiors i inferiors del cap.
D'acort en Padian, les vèrtebras presents en este gènero són huit cervicals, catorze dorsals, tres o quatre sacrales i vintisset o vintihuit cabals. L'excepcional quarta sacral és la primera de la série de cabals normal. El número de cabals és incert degut a que els seus llímits estan amagats per llargues extensions de filaments, que feyen rígida a la coa. Les vèrtebres cervicals són llargues i de constitució robusta, en una superfície superior que era de forma més o menys quadrada en cort travessera i ademés tenien primes costelles cervicals de doble cap. Les vèrtebres dorsals són més redonejades en espines aplanadas; les primeres tres o quatre es conectaven a les costelles de l'esternó; les costelles més posteriors es conectaven en la gastralia. Les primeres cinc o sis curtes vèrtebres cabals formaven la base flexible de la coa. Cap a la part posterior les cabals es tornaven més llargues i quedaven sense movilitat per extensions òssees entrellaçades en una llongitut de més de cinc de les vèrtebres les quals rodejaven a les cabals en una ret òssea, lo que permetia a la coa eixercitar la funció de timó.
L'esternó és triangular i relativament menut; Padian ha sugerit que pot haver-se estés cap a arrere en un teixit cartilaginoso. Es conectava al coracoides el qual en els individus de més edat estava fusionat a l'allargada escàpula formant una articulació del muscle en forma de cadira de montar. El húmer té una cresta triangular deltopectoral i està neumatizada. La part inferior del braç és 60% més llarc que la superior. A partir dels cinc ossos carpales en la nina s'estenia un curt pero robust os denominat pteroide que apuntava cap al coll, i que en l'animal viu recolzaria una membrana de vol, el propatagio. Els tres primers metacarpianos estan conectats a tres menuts dits, equipats en garres curtes i molt curvades; el quarto per la seua banda es conectava al dit alar, en el qual la segona o tercera falange és la més llarga; la primera o quarta és la més curta. El dit de l'ala servix de soport per a la membrana principal de vol.
En la pelvis, l'ilion, l'ísquion i el pubis estan fusionats. El ilion és allargat i en una llongitut equivalent a sis vèrtebres. La part inferior de la pata, en la qual els dos terços inferiors de la tébea i la fíbula dels espècimen adults es troben fusionats, és un terç més curta que el fèmur, el cap del qual té un àngul de 45° sobre el seu eix. Els tarsos proximals no estan fusionats en un astragalocalcáneo separat; posseïxen en canvi un tibiotarso. El tercer metatarsiano és el més llarc; el quint està conectat a un dit del peu, del com la segona falange mostra una curvatura de 45° i té un extrem ample i romo; potser servia de soport a una membrana entre les pates, el cruropatagio.
S'han preservat en alguns espècimen partixes blanes, pero estàs són rares i llimitades, per lo que proveïxen poca informació sobre la seua naturalea. Es desconeix si la coa posseïa una estructura en forma de diamant en el seu final, com ocorre en Rhamphorhynchus. No obstant, Ferdinand Broili va reportar la presència de pelage en l'espècimen BSP 1938 I 49,[15] una indicació de que Dorygnathus també tenia pèl i un elevat metabolisme, com es creu que era propi dels pterosaurios.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 "Dorygnathus." In: Cranfield, Ingrid (ed.). The Illustrated Directory of Dinosaurs and Other Prehistoric Creatures. London: Salamander Books, Ltd. Pp. 292-295.
- ↑ Theodori, C. (1830). "Knochen vom Pterodactylus aus der Liasformation von Banz", Frorieps Notizen für Natur- und Heilkunde, n. 632, 101pp
- ↑ Theodori, C. (1831). "Ueber die Knochen vom Genus Pterodactylus aus der Liasformation der Gegend von Banz", Okens Isis, 3: 276–281
- ↑ Meyer, H. von (1831). "Über Macrospondylus und Pterodactylus", Nova Acta Acadèmia Caesarae Leopold-Carolina Germania Naturali Curiae, 15: 198–200
- ↑ Theodori, C. (1852). "Ueber die Pterodactylus-Knochen im Lias von Banz", Berichte dones Naturforschenden Vereins Bamberg, 1: 17–44
- ↑ Oppel, A. (1856). "Die Juraformation", Jahreshefte dones Vereins für Vaterländische Naturkunde in Württemberg, 12
- ↑ Oppel, A. (1858). "Die Geognostische Verbreitung der Pterodactylen", Jahreshefte der Vereins der vaterländische Naturkunde in Württemberg, 1858, Vorträge 8, 55 pp
- ↑ Wagner, A. (1860). "Bemerkungen über die Arten von Fischen und Sauriern, Welche im untern wie im oberen Lias zugleich vorkommen sollen", Sitzungsberichte der königlichen Bayerischen Akademie der Wissenschaften, mat.- physikalische Classe, p. 36-52
- ↑ Dominique Delsate & Rupert Wild. (2000). "Première Découverte d'un Reptile volant determinable (Pterosauria, Dorygnathus cf banthensis) du Toracien inférieur (Jurassique inférieur) de Nancy (Lorraine, France)", Bulletin de l'Académie et de la Société lorraines dones sciences, 2000, 39: 1-4
- ↑ Keller, Thomas (1985). "Quarrying and Fossil Collecting in the Posidonienschiefer (Upper Liassic) around Holzmaden, Germany", Geological Curator, 4(4): 193-198
- ↑ Plieninger, F. (1907). "Die Pterosaurier der Juraformation Schwabens", Palaeontographica, 53: 209–313
- ↑ Arthaber, G.E. von (1919). "Studien über Flugsaurier auf Grund der Bearbeitung dones Wiener Exemplares von Dorygnathus banthensis Theod. sp.", Denkschriften der Akademie der Wissenschaften Wien, Mathematisch-naturwissenschaftliche Klasse, 97: 391–464
- ↑ Padian, K. & Wild, R. (1992). "Studies of Liassic Pterosauria, I. The holotype and referred specimens of the Liassic Pterosaur Dorygnathus banthensis (Theodori) in the Petrefaktensammlung Banz, Northern Bavaria", Palaeontographica Abteilung A, 225: 55-79
- ↑ Kevin Padian (2008). The Early Jurassic Pterosaur Dorygnathus Banthensis(Theodori, 1830). Special Papers in Palaeontology No. 80, The Palaeontological Association, London
- ↑ Broili, F. (1939) "Ein Dorygnathus mit Hautresten", Sitzungs-Berichte der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, Mathematisch-naturwissenschaftliche Abteilung, 1939: 129–132
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dorygnathus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.