Anar al contingut

Dornraptor normani

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Dornraptor normani ("lladre de Dorset, de David B. Norman") és l'única espècie coneguda del gènero extint Dornraptor de dinosauri terópodo tetanuro que va viure a principis del periodo Jurásico, fa aproximadament entre 194 a 192 millons d'anys, durant el Sinemuriense, en lo que és hui Europa. Els seus fòssils varen ser trobats en Charmouth, Dorset, Anglaterra en estrats del Jurásico inferior. Originalment els seus fòssils varen ser descoberts al voltant de 1847. En l'estudi que va detallar la seua descripció i ho va nomenar formalment sé va afirmar que provenia de la Formació Blue Lias,[1] no obstant, deu tindre's en conte que estos espècimen varen ser reubicats com a provinents de la Formació Charmouth en una publicació anterior i ignorada en el document de descripció.[2] Considerat com un tetanuro o un ceratosáurido, va coexistir junt en atres tàxons de terópodos com Dracoraptor i Sarcosaurus.[1]

Descripció

Restants fòssils coneguts i encara conservats en coleccions paleontològiques.

Dornraptor es coneix a partir de dos espècimen. L'holotip, BMNH 39496, consistix en l'extrem distal articulat d'un fèmur dret i un terç proximal d'una tébea dreta, en un peroné dret associat (ara perdut). GSM 109560, consta d'un fèmur esquerre parcial, que també va ser referit al gènero. Dornraptor es distinguix d'atres terópodos per una gran marca profunda a lo llarc del costat medial de l'extrem distal del fèmur, una cresta distal medial i un trocànter anterior prominent separat del cap per un clavill. Ademés, posseïx una plataforma trocantérica poc profunda i un foramen en la superfície anterior del fèmur. El seu fèmur també presenta un regata anterior profunt entre els còndils articulares i un còndil medial en un diàmetro anteroposterior similar a l'ample de la superfície articular. Dornraptor exhibix una cresta cnemial allargada que s'estén proximalment més allà dels còndils medial i lateral, junt en una cresta peroné pronunciada que s'estén fins a l'extrem proximal de la tíbia. El costat lateral de la tíbia també mostra una cresta esmolada paralela a la cresta del peroné, formant un bulto distintiu en la part distal. Ademés, l'extrem proximal de la tébea mostra una cresta separada, no conectada a la cresta del peroné, i un clavill notable entre els còndils posteriors. Per últim, el còndil lateral de la tébea forma un àngul agut quan es veu des del costat medial.[1]

Descobriment i investigació

Erro al crear miniatura:
Diagrama esquelètic mostrant els restants de l'holotip en blanc i el fèmur paratipo en vert. (Abdós barres d'escala representen 1 metro).

Els restants referits a este gènero originalment s'havien referit al tireóforo Scelidosaurus; estudis posteriors havien reconsiderat la seua classificació, sugerint en canvi que representaven un o més terópodos en lloc d'un ornitisquio basal. En 1995 el nom informal, "Merosaurus newmani", va ser falcat per Samuel Welles, H.P. Powell i Stephan Pickering en un manuscrit inèdit basats en alguns ossos d'una pata (l'articulació del genoll).[3] Carrano i Sampson en 2004 varen propondre que provablement pertanyia a un terópodo tetanuro basal indeterminat i Naish i Martill en 2007 també varen assignar estos espècimen a Tetanurae.[1][4][5]

En 2010, Roger Benson va sugerir que el fèmur, la tíbia i el peroné articulats podrien atribuir-se a Coelophysoidea, pero va concloure que abdós espècimen eren terópodos indeterminats.[6] En 2024, Matthew G. Baron va descriure formalment el material com un nou gènero i espècie de terópodo averostrano, al com va nomenar com Dornraptor normani. El nom genèric, Dornraptor, combina "Dorn", una forma abreviada del anglosaxó para Dornwaraceasetr, que fa referència a la regió anglesa de Dorset, en la paraula llatina "raptor", que significa "lladre", paraula que s'usa en freqüència en els noms de terópodos de tamany chicotet a mijà. El nom específic, normani, honra al paleontòlec britànic David B. Norman.[1]


Referències