Anar al contingut

Donax trunculus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Donax trunculus

La coquina (Donax trunculus) és un molusc bivalvat acéfal de la família Donacidae.[1]

Són moluscs menuts, de 2-4 cm de mija,[2] i 5 cm les més grans. La closca és ovalada, i cuneïforme, de tacte fi i suau i el color varia entre blanc groguenc a púrpura. Se li denomina també coquina truncada per a diferenciar-la d'atres espècies de Donax com la coquina xarleta (Donax vittatus). La tellina o tellerina és similar i és normal confondre-la en la coquina, pero són espècies diferents.

Tradicionalment es poden desenterrar en el mateix peu, encara que hui en dia existixen instruments especials d'arrastre per a capturar vàries coquina de volta. Es fa quan la marea baixa. A este ofici de li crida coquinero.[3] En Espanya es capturen en Galícia, Valéncia i Andalusia occidental, Costa d'Huelva i Càdis, Catalunya , Delta de l'Ebre a on també més es consumixen.

És normal equivocar l'orientació de les valvas, és dir, ubicar erròneament l'extrem anterior i posterior de l'animal i per tant confondre la valva esquerra en la dreta, perque les seues valvas tenen certes característiques contràries a la majoria de bivalvats: el umbo de Donax trunculus és opistogiro, apunta cap a l'extrem posterior (en lloc de cap a l'anterior, com és lo comú), i la porció anterior de la valva (si es dividix la valva en dos traçant un eix travesser des de l'umbo) és la més àmplia i elongada, mentres que la porció posterior és més reduïda, just al revés de lo que succeïx comunament en atres bivalvats. No obstant, es pot orientar sense problema si es conseguix distinguir el sen paleal en l'interior de la valva, que en esta espècie precisament és prou profunt i palés, i que sempre està dirigit a l'extrem posterior de l'animal.

Reproducció

Es tracta d'un molusc unisexual i en fecundació externa, expulsant les seues huevas a l'aigua. Al eclosionar estes, naixen les larves que queden suspeses en l'aigua (plàncton) fins que desenrollen la closca i s'establixen en el fondo marí.

Distribució

S'estén pels fangos de marismas, desembocadures de rius, i costes d'Europa, tant en l'Atlàntic Nort com en el Mediterràneu, enterrada a poca profunditat en l'arena prop de la costa, fins a uns 15-20 cm de profunditat (nivell inframareal).[4]

Referències