Plantilla:LGTB en Àsia Les persones del colectiu LGBT+ en Filipines s'enfronten a certs desafius llegals i socials no experimentats per atres residents. Les relacions sexuals consensuals entre persones del mateix sexe varen ser despenalisades en 1870 pel Còdic Penal Espanyol i despuix en 1932 pel Còdic Penal Revisat (abdós ordenaments mentres s'estava baix domini d'un atre país),[1] no obstant, la diversitat sexual encara és un tema tabú en la societat filipina, la qual és majorment conservadora, per lo tant, encara persistix la violència, la discriminació i la persecució de les persones LGBT+ en el país.[2][3][4]

Diversitat sexual en Filipines

Anteriorment el govern filipí, havia promulgat en març de 2009 una llei que prohibia l'ingrés a estes persones a l'eixèrcit. Dos mesos despuix va ser derogada i substituïda per una atra en contra de la discriminació per orientació sexual.[5]

Actualment existix una llei que sanciona i castiga la discriminació per orientació sexual, principalment en les Forces Armades de Filipines, a on oficialment s'ha promulgat una llei per a evitar l'homofòbia.[6]

Ademés la majoria dels filipins semblen estar satisfets en els gais, sempre i quan s'ajusten a certs estereotips i es comporten d'acort en els procediments, d'una manera no amenaçant. Existix, ademés, un vibrant ambient gai en Filipines, hi ha molts bars, clubs i saunes en Manila, aixina com diverses organisacions dels drets de les persones homosexuals. Les principals organisacions dels drets dels homosexuals en les Filipines és Progay-Filipines, fundada en 1993, que va conduir la primera associació gai en Àsia en març de 1994, conegut com LAGABLAB. El cas de les Lesbianes i Gais és una Promoció Llegislativa a través d'una ret creada en 1999, STRAP (Societat de dònes transexuals de Filipines), creada en Manila en un grup de respal per a les dònes sobre l'experiència transexual en 2002 com participar en fòrums sobre deportius, culturals, sexuals i Drets Humans conegut com el "EQUIP PILIPINAS". És una organisació sense fins de lucre que va evolucionar des de Filipines a Sídney, Austràlia, en 2002 conegut com a Gay Games, que es troba treballant per a promoure i enfortir els drets humans, com la diversitat sexual i de gènero, l'igualtat i la pau a través d'una promoció per mig de la participació de la representació de les diverses orientacions sexuals de Filipines i les identitats de gènero a nivell local, regional i internacional LGBT en diversos events.

Els únics rebujos en el país estan relacionats en poder formar part de la política, encara que varen tindre polítics homosexuals en el país els qui ho varen desafiar admetent seguir lluitant contra la discriminació. En el cas del matrimoni entre persones del mateix sexe, també s'ha debatut, ya que el partit comuniste recolza estes unions, pero el matrimoni igualitario en Filipines en esmena constitucional ha segut rebujada. Esta proposta llegislativa, va ser presentada pel senador Rodolfo Biazon, que busca evitar que els juges terminen per donar carta llegal a les unions homosexuals i contrarrestar la sentència que permet als transexuals casar-se com a persones del sexe distint del que varen nàixer. Recentment, dins del país va haver artistes que varen donar a conéixer la seua orientació sexual en viu com la cantant Aiza Seguerra, qui va admetre ser lesbiana i l'actor i cantant filipí Martín Nievera, que va declarar ser bisexual. Un rumor encara perseguix a l'actor i cantant, Piolo Pascual, quan Lolit Solís va admetre que Piolo i Sam Milby, eren gais i al mateix temps parella, alguna cosa que despuix l'artiste desmentira.[7]

Llegislació i drets

Despenalisació de l'homosexualitat

l'edat de consentiment sexual en Filipines és de 16 anys, sense importar l'orientació sexual.

Reconeiximent de les parelles del mateix sexe

No existix cap tipo de reconeiximent cap a les parelles formades per persones del mateix sexe en forma de matrimoni o d'unió civil en Filipines, per això, l'Estat filipí tampoc reconeix a la família homoparental. En Filipines no estan prohibides constitucionalment les unions civils o el matrimoni entre persones del mateix sexe; per una atra part, en el Senat de Filipines es troba pendent un proyecte de llei que podria llegalisar les unions civils per a parelles del mateix sexe en el país.[8]

Lleis i mides antidiscriminación

Lleis sobre crims d'odi i incitació a l'odi

En l'actualitat, el Còdic Penal filipí no criminalisa de cap forma les amenaces, els crims d'odi o l'incitació a l'odi si estos anaren motivats per l'orientació sexual o l'identitat i expressió de gènero, d'igual forma, tampoc es criminalisa el discurs d'odi.

Vore també

Referències

  1. ↑ https://database.ilga.org/criminalizacion-actos-sexuales-consensuales
  2. ↑ «Detinguda una transexual en un centre comercial de Filipines en acabant de que una treballadora li impedira utilisar el servici» (en es). www. antena3. com (18 d'agost de 2019).
  3. ↑ «Deuen investigar-se els humillantes abusos contra persones LGBTI durant el toc de queda en Filipines» (en es). Amnistía Internacional (8 d'abril de 2020).
  4. ↑ Enrique Alpañéz. «Turisme, activisme i por, aixina és viajar sent LGTBI», El País, 2 de juliol de 2022 (en es).
  5. ↑ «Philippines ends ban on gais in military | News Story on 365gay. com». web. archive. org (2009-03-04). Archivat des de l'original, el 4 de març de 2009. Consultat el 2021-09-13.
  6. ↑ «Filipines prohibix oficialment la discriminació a homosexuals en les seues Forces Armades - Notícies gais en Univers Gai». web. archive. org (2009-07-21). Archivat des de l'original, el 21 de juliol de 2009. Consultat el 2021-09-13.
  7. ↑ «Rebugen "matrimoni" homosexual en Filipines en esmena constitucional». www. aciprensa. com. Consultat el 2021-09-13.
  8. ↑ «Proponen en Filipines proyecte de llei a favor matrimoni igualitario» (en es). Diari Digital El nostre País (12 d'agost de 2022).