Anar al contingut

Distribució hipergeométrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En teoria de la provabilitat i estadística, la distribució hipergeométrica és una distribució de provabilitat discreta relacionada en mostrejos aleatoris i sense tongada. Suponga que es té una població de N elements dels quals, K pertanyen a la categoria A i NK pertanyen a la categoria B. La distribució hipergeométrica medix la provabilitat d'obtindre x (0xK) elements de la categoria A en una mostra sense tongada de n elements de la població original.

Definició

[editar | editar còdic]

Funció de provabilitat

[editar | editar còdic]

Una variable aleatòria discreta X té una distribució hipergeométrica en paràmetros N=0,1,, K=0,1,,N i n=0,1,,N i escrivim XHG(N,K,n) si el seu funció de provabilitat és

P[X=x]=(Kx)(NKnx)(Nn),

per a valors de x compresos entre max{0,nN+K} i min{K,n}; a on N és el tamany de població, n és el tamany de la mostra extreta, K és el número d'elements en la població original que pertanyen a la categoria desijada i x és el número d'elements en la mostra que pertanyen a dita categoria.

La notació

(ba)=b!a!(ba)!

fa referència al coeficient binomial, és dir, el número de combinacions possibles en seleccionar a elements d'un total b.

Fòrmula recursiva

[editar | editar còdic]

Si XHG(N,K,n) llavors pot demostrar-se que

P[X=x+1]=(Kx)(nx)(x+1)(NKn+x1)P[X=x]

Propietats

[editar | editar còdic]

Si XHG(N,K,n) llavors X complix algunes propietats:

El valor esperat de la variable aleatòria X és

E[X]=nKN

i el seu varianza està donada per

Var[X]=nKN(NKN)(NnN1)

La distribució hipergeométrica és aplicable a mostrejos sense tongada i la binomial a mostrejos en tongada. En situacions en les que el número esperat de repeticions en el mostreig és presumiblement baix, pot aproximar-se la primera per la segona. Açò és aixina quan N és gran i el tamany relatiu de la mostra extreta, n/N, és menut.

Vore també

[editar | editar còdic]