Anar al contingut

Disponibilitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En teoria d'confiabilidad i ingenieria d'confiabilidad, el terme disponibilitat[1] té els següents significats:

  • El grau en que un sistema, subsistema o equip es troba en un estat específic operable i comprometible al començ d'una missió, quan la missió se solicita en un moment desconegut, és dir, aleatori. En poques paraules, la disponibilitat és la proporció de temps que un sistema està en condicions de funcionament. Açò a sovint es descriu com una taxa capaç de missió. Matemàticament, açò s'expressa com 100% menys indisponibilidad.
  • La relació de (a) el temps total que una unitat funcional es pot usar durant un interval donat para (b) la llongitut de l'interval.

Per eixemple, una unitat que pot usar-se 100 hores per semana (168 hores) tindria una disponibilitat de 100/168. No obstant, els valors de disponibilitat típics s'especifiquen en decimal (com 0.9998). En aplicacions d'alta disponibilitat, s'usa una mètrica coneguda com nueves, que correspon al número de nueves que seguixen al punt decimal. En esta convenció, "cinc nueves" és igual a 0.99999 (o 99.999%) de disponibilitat.


Introducció

La disponibilitat d'un sistema generalment es medix com un factor de el seu confiabilidad, a mida que aumenta la confiabilidad, també ho fa la disponibilitat.

La disponibilitat d'un sistema també pot vore's incrementada per l'estratègia d'enfocar-se en aumentar la capacitat de prova, els diagnòstic i la capacitat de manteniment i no en la confiabilidad. Millorar la capacitat de manteniment durant la fase inicial del disseny és generalment més fàcil que la confiabilidad (i la capacitat de prova i diagnòstic). Les estimacions de mantenibilitat (ítems de reparació [per tongada] de l'artícul) també són generalment més precises. No obstant, degut a que les incertituts en les estimacions d'confiabilidad (i també en els temps de diagnòstic) són, en la majoria dels casos, molt grans, és provable que domine el problema de disponibilitat (i l'incertitut de predicció), inclús quan els nivells de mantenibilidad són molt alts. Ademés, quan la confiabilidad no està baix control, poden sorgir molts i diferents tipos de problemes, per eixemple:

  • La necessitat de requisits complexos de prova (sensors de prova, hardware i software integrats),
  • La necessitat de procediments diagnòstics detallats,
  • Disponibilitat de mà d'obra (mantenedores/capacitat de servici al client),
  • Disponibilitat de recanvis,
  • Problemes d'arribada (impacte que no és de calitat en la disponibilitat del sistema),
  • Retarts llogístics de recanvis o mà d'obra per qualsevol motiu.
  • Falta de ferramentes i instalacions de reparació: també falta desenroll de software (per eixemple, el software va causar molts retarts en el programa DoD F22 Raptor),
  • Falta de coneiximents en reparacions i personal expert.
  • Costs extensos de gestió de configuració complexa i retroajustes i uns atres.

El problema de la falta de fiabilitat també pot eixir-se de control per el "efecte va dominar" de les falles induïdes pel manteniment despuix de les reparacions i als esforços cada volta més creixents de resolució de problemes, reingeniería i esforços de servici.

  • Si es eviten les falles, cap de les atres és d'importància i, per lo tant, la confiabilidad generalment es considera la part

més important de la disponibilitat.

La confiabilidad deu evaluar-se i millorar-se en relació en la disponibilitat i el cost de propietat (pel cost de les peces de recanvi, les hores de manteniment, els costs de transport, el cost d'almagasenament, els riscs parcialment obsolets, etc.). A sovint es necessita una compensació entre els dos. Pot haver una relació màxima entre la disponibilitat i el cost de propietat. La capacitat de prova d'un sistema també deu abordar-se en el pla de disponibilitat, ya que este és el víncul entre la fiabilitat i la capacitat de manteniment. L'estratègia de manteniment pot influir en la confiabilidad d'un sistema (per eixemple, per mig de manteniment preventiu i / o predictiu), encara que mai pot posar-ho per damunt de la confiabilidad inherent. Per lo tant, les estratègies de manteniment i manteniment influïxen en la disponibilitat d'un sistema. En teoria, açò pot ser casi illimitat si un poguera reparar sempre qualsevol falla en un temps infinitament curt. Açò és en la pràctica impossible. La capacitat de reparació sempre està llimitada per les consideracions de capacitat de prova, mà d'obra i llogística. La confiabilidad no està llimitada (es poden fer artículs confiables que duren més que la vida d'una màquina en casi un 100% de certea). Per a alts nivells de disponibilitat del sistema (per eixemple, la disponibilitat de la confiança del motor en un avió), l'ús de la redundància pot ser l'única opció.

Un pla de disponibilitat deu proporcionar clarament una estratègia per al control de disponibilitat. Si solament la disponibilitat o també el cost de propietat és més important, depén de l'ús del sistema. Per eixemple, un sistema que és un enllaç crític en un sistema de producció, per eixemple, una gran plataforma petrolera, normalment pot tindre un cost de propietat molt alt si açò es traduïx en un aument inclús menor en la disponibilitat, com a resultat de la falta de disponibilitat de la plataforma. en una pèrdua massiva d'ingressos que fàcilment pot excedir l'alt cost de propietat. Un pla d'confiabilidad adequat sempre deu abordar l'anàlisis RAMT en el seu context total. En este cas, RAMT representa la Confiabilidad, Disponibilitat, Manteniment/Manteniment i Provabilitat en context a les necessitats del client.


Representació

La representació més simple per a la disponibilitat és com una relació entre el valor esperat del temps d'activitat d'un sistema i l'agregat dels valors esperats de temps de pujada i baixada, o

<math>A = frac{I[mathrm{temps de activitat}]}{I[mathrm{temps de activitat}]+I[mathrm{falta de el temps}]}</math>

Si definim la funció d'estat <math>X(t)</math> com

<math>X(t)=
 begin{cases}
  1, & text{funcions de sys en el temps } t
  0, &  text{d'una atra manera}
 end{cases}

</math>

per lo tant, la disponibilitat A(t) en el moment t > 0 està representat per

<math> A(t)=Pr[X(t)=1]=I[X(t)]. , </math>

La disponibilitat promig deu definir-se en un interval de la llínea real. Si considerem una constant arbitrària <math>c>0</math>, llavors la disponibilitat promig es representa com

<math> A_c = frac{1}{c} int_0^c A(t),dt.

</math>

La disponibilitat limitante (o estat estacionari) es representa per mig de[2]

<math> A = lim_{c rightarrow infty} A_c. </math>

Llimitar la disponibilitat promig també es definix en un interval <math>[0,c]</math>com,

<math> A_infty =lim_{c rightarrow infty} A_c = lim_{c rightarrow infty}frac{1}{c} int_0^c A(t),dt,quad c > 0.

</math>

La disponibilitat és la probabilitat de que un element estiga en un estat operable i comprometible al començ d'una missió quan la missió se solicite en un temps aleatori, i generalment es definix com a temps d'activitat dividit pel temps total (temps d'activitat més temps d'inactivitat).


Métodos i tècniques per a modelar la disponibilitat

L'anàlisis de l'arbre de falles i el software relacionat es desenrollen per a calcular (analítica o per simulació) la disponibilitat d'un sistema o una condició de falla funcional dins d'un sistema que inclou molts factors com:

  • Models de fiabilitat
  • Models de mantenibilidad
  • Conceptes de manteniment
  • Redundància
  • Falla de causa comuna
  • Diagnòstics
  • Nivell de reparació
  • Estat de reparació (tan bo com a nou, tan bo com a vell)
  • Inactivitat
  • Cobertura de prova
  • Temps operacionals actius/missions/estats de l'subsistema
  • Aspectes llogístics com; nivells de recanvis (almagasenament) en diferents depòsits, temps de transport, temps de reparació en diferents llínees de reparació, disponibilitat de mà d'obra i més.
  • Incertitut en els paràmetros.

Ademés, estos métodos són capaços d'identificar els elements més crítics i els modos o events de falla que afecten la disponibilitat.


Definicions dins de l'ingenieria de sistemes

  • Disponibilitat, inherent (Ai) [3] La probabilitat de que un artícul funcione satisfactòriament en un moment donat quan s'usa en les condicions establides en un entorn de soport ideal. Exclou el temps de llogística, el temps d'espera administratiu o d'inactivitat i el temps d'inactivitat per manteniment preventiu. Inclou el temps d'inactivitat del manteniment correctivo. La disponibilitat inherent generalment es deriva de l'anàlisis d'un disseny d'ingenieria i es calcula com el temps mig fins al fallo (MTTF) dividit pel temps mig fins al fallo més el temps mig per a reparar (MTTR). Es basa en cantitats baix control del dissenyador.
  • Disponibilitat, conseguida (Aa) [4] La probabilitat de que un artícul funcione satisfactòriament en un moment donat quan s'usa en les condicions establides en un entorn de soport ideal (és dir, que el personal, les ferramentes, els recanvis, etc. estiguen disponibles de forma instantànea). Exclou el temps de llogística i el temps d'espera o el temps d'inactivitat administratiu Inclou inactivitat activa preventiva i correctiva.
  • Disponibilitat, operacional (Ao) [5] La probabilitat de que un artícul f

uncione satisfactòriament en un moment donat quan s'usa en un entorn d'operació i soport real o realiste. Inclou el temps de llogística, el temps de preparació i el temps d'espera o el temps d'inactivitat administratiu, i el temps d'inactivitat del manteniment tant preventiu com correctivo. Este valor és igual al temps mig entre falles (MTBF) dividit pel temps promig entre falles més el temps d'inactivitat promig (MDT). Esta mida estén la definició de disponibilitat als elements controlats pels experts en llogística i els planificadores de la missió, com la cantitat i la proximitat dels recanvis, ferramentes i mà d'obra a l'element d'hardware.


Eixemple bàsic

Si estem usant un equip que té un temps mig de falla (MTTF) de 81.5 anys i temps mig de reparació (MTTR) d'1 hora:

MTTF en hores = 81.5 × 365 × 24 = 713940 (Est és un paràmetro d'confiabilidad i a sovint té un alt nivell d'incertitut)
Disponibilitat inherent (Ai) = 713940 / (713940+1) = 713940 / 713941 = 99.999860%
= 1 / 713940 = 0.000140%

Interrupció per l'equip en hores per any = 1/taxa = 1/MTTF = 0.01235 hores per any.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Elsayed, E., Ingeniería de confiabilidad , Addison Wesley, Reading, MA, 1996
  3. ↑ «Inherent Availability (AI)». Glossary of Defense Acquisition Acronyms and Terms. Department of Defense. Archivat des de l'original, el 13 de abril de 2014. Consultat el 10 de abril de 2014.
  4. ↑ «Achieved Availability (AI)». Glossary of Defense Acquisition Acronyms and Terms. Department of Defense. Archivat des de l'original, el 13 de abril de 2014. Consultat el 10 de abril de 2014.
  5. ↑ «Operational Availability (AI)». Glossary of Defense Acquisition Acronyms and Terms. Department of Defense. Archivat des de l'original, el 12 de marzo de 2013. Consultat el 10 de abril de 2014.

Enllaços externs