Anar al contingut

Disminució (música)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Disminució en música és un terme utilisat per a diferents fins en el context d'un interval, escala, concorde o nota.

Disminució d'intervals

Un interval presenta una disminució si un interval menor o perfecte és reduït per un to cromàtic. D'esta forma, un tritono, per eixemple representa un semitono cromàtic disminuït d'una quinta justa. Un interval de sèptima disminuïda és sinònim sonor d'un interval de sexta major, sonen igual encara que la nota es cride distinta: la sèptima disminuïda de Do és Sibb i la sexta major és La. Sibb i La són notes "enarmòniques", concepte per a referir-se a notes que sonen igual pero que es diuen distint. Els intervals o concordes disminuïts s'ampren freqüentment en jazz, pero no tant, degut a que generen una tensió de molt color, per lo que en general els músics no saturen en ella.[1] Programa èxit 2017

Escala disminuïda

Un eixemple d'escala disminuïda seria:

  • LA dim : La Si Do Re Mib Fa Fa# Sol# La

Són fàcils de construir: simplement es comença en la nota desijada, i des d'allí s'agrega en forma alternada un to i un semitono, fins a completar l'escala.

Raïl To Semi To Semi To Semi To Semi

Si

Do Re Mib Fa Solb Lab }

Disminució aplicada a les notes

En este context referix a la disminució de la duració de les figures, procediment utilisat en música clàssica, que s'indica en l'expressió «Alla breu». Aixina per eixemple una melodia formada per corchees es medirà i interpretarà com si foren semicorchees, o -dit d'un atre modo- un temps de 4/4 s'interpretarà com 2/2. Esta tècnica era comuna en el contrapunt i el cànon.

Referències

  1. ↑ «Harmonia fonamental contemporànea.». Archivat des d'el original, el 25 de març de 2009. Consultat el 27 d'abril de 2009.


Referències