Discurs fúnebre de Pericles
La Oració funeral de Pericles, o Discurs fúnebre de Pericles, és un famós discurs arreplegat per Tucídides en Història de la guerra del Peloponeso,[1] una de les poques fonts completes que varen aplegar als temps contemporàneus sobre el tema de la guerra de poder entre Atenes i Esparta a finals de el V
Antecedents
La guerra del Peloponeso ha començat i els atenienses fan una cerimònia per a nomenar i honrar als seus caiguts en la guerra. L'orador en esta ocasió és res menys que Pericles i el contingut del discurs és un retrat idealizado de la democràcia ateniense. L'indicació de que els atenienses varen seguir esta costum “durant el transcurs de tota la guerra” (cap. 34) permet inferir en alt grau de provabilitat que Tucídides va compondre este passage quan Atenes ya havia sofrit la derrota final. El discurs emfatisa el poder de la ciutat i la llibertat de que gogen els ciutadans, els qui a la seua volta viuen en un profunt respecte pel imperi de la llei (cap. 37). Esta image idílica es desvanix de colp i repent en mostrar-nos Tucídides cóm la pesta va afectar en lo més profunt el temple moral de la polis (ciutat) duent a una situació d'extrema anomia o falta total de respecte per les lleis. També es creu que el discurs va ser originalment escrit per Aspasia de Mileto.
Vore també
Bibliografia
- Tucídides: El discurs fúnebre de Pericles. Edicions Sequitur, Madrit 2007, ISBN 978-84-95363-31-2
Referències
- ↑ Tucídides: Història de la guerra del Peloponeso, II, 35-46.
- II, 32: traducció espanyola de Diego Gracián de Alderete; en el lloc
- Archivat el 4 de agost de 2009 archivat en Wayback Machine. InterClassica, de l'Universitat de Múrcia.
- II, 32: text grec en Wikisource.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Discurso fúnebre de Pericles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.