Plaga d'Atenes
.jpg){kind=link}
La plaga d'Atenes o pesta d'Atenes va ser una epidèmia devastadora que va afectar principalment a la ciutat-estat d'Atenes en l'any 430 a. C., en el segon any de la guerra del Peloponeso. Es creu que va deure aplegar a Atenes a través d'El Pireo, el port de la ciutat i única font de menjar i suministraments. La ciutat-estat d'Esparta i gran part del Mediterràneu oriental també varen ser afectats per l'epidèmia, encara que en menor mida. La plaga va tornar en dos ocasions, en el 429 a. C. i en el hivern del 426 i 425 a. C.
Esparta i els seus aliats, en l'excepció de l'Antiga Corinto, eren casi exclusivament potències basades en terra ferma, capaces de concentrar grans eixèrcits d'infanteria que eren casi imbatibles. Baixe el mando de Pericles, els atenienses es varen retirar despuix de les muralles d'Atenes, esperant mantindre a Esparta controlada mentres que la seua marina superior arrasava els transports de tropes espartanos i tallava les llínees de suministrament. Desafortunadament, l'estratègia també va dur a que molta gent del camp entrara en la ya sobrepoblada ciutat d'Atenes. A la seua volta, gent que vivia fòra de les muralles es va desplaçar aixina mateix cap a l'àrea central, convertint a Atenes en el lloc perfecte per al contagi massiu de la malaltia.
En el seu Història de la guerra del Peloponeso (432 a 411 a. C.), el historiador i militar Tucídides (460-396 a. C.) descriu l'arribada de l'epidèmia, que va començar en Etiopia, va travessar Egipte i Líbia i va aplegar després al món grec. L'epidèmia va brotar en la ciutat abarrotada, i Atenes va perdre possiblement un terç de les persones que s'acaronaven despuix dels seus murs. La visió de les piras funeràries ardint va fer que l'eixèrcit espartano es retirara per temor a la malaltia. Va matar a gran part de l'infanteria ateniense, alguns dels marins més experts i al seu líder, Pericles, que va morir en un dels brots posteriors en 429 a. C. Despuix del decés de Pericles, Atenes va ser dirigida per una successió de caps dèbils i incompetents. Segons Tucídides, fins a l'any 415 a. C. la població d'Atenes no es va poder recuperar lo suficient com per a preparar la desastrosa expedició a Sicília (415 a 413 a. C.).
Els historiadors moderns no es posen d'acort sobre si la plaga va ser un factor crucial o no per a la derrota ateniense en la guerra. En qualsevol cas, es creu que la pèrdua d'esta guerra va poder aplanar el camí per a l'èxit dels macedonios i, finalment, els romans.
Una moderna teoria culpa a la bactèria Salmonella entérica serovar Typhi (que causa la febra tifoidea) com a causant de la plaga.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Papagrigorakis, Manolis J.; Yapijakis, Christos; Synodinos, Philippos N.; i Baziotopoulou-Valavani, Effie(maig de 2006).10(3)
- 206-214.Consultat el 2024-12-06.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plaga de Atenas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.