Direcció general del Territori Marítim i Marina Mercant
La Direcció general del Territori Marítim i de Marina Mercant (Directemar) és un organisme de l'Armada de Chile, per mig del qual l'Estat ya nomenat cautela el compliment de les lleis i acorts internacionals vigents en relació en el territori marítim chilé, per a protegir la vida humana en el mar, el mig ambient, els recursos naturals i regular les activitats que es desenrollen en l'àmbit aquàtic de la seua jurisdicció, en el propòsit de contribuir al desenroll marítim de Chile.
Història
editarEn 1836, durant el periodo presidencial de José Joaquín Prieto i del seu ministre Diego Portals, es va dictar la primera Llei de Navegació, a on es va otorgar al comandant general de Marina, l'administració del registre de bucs nacionals, l'exigència de que els seus capitans i dotacions foren chilens, en lo que s'impulsa la creació d'una Marina Mercant Nacional. A l'any següent, el mateix Portals organisa entre uns atres el Ministeri de Guerra i de Marina.
El Departament de Guerra s'encarrega dels aspectes militars; i al de Marina li assigna responsabilitats i atribucions per a regular tota l'activitat marítima del país, en especial lo referent a conservació i reparació dels ports i el seu Policia; la policia dels bucs i de la navegació de qualsevol classe de barco de bandera chilena, l'atenció de fars, boyas i senyals destinades a la seguritat tant en l'entrada i eixida com en la permanència de les naus en els ports, etc.
El 30 d'agost de 1848, es va aprovar i va promulgar la Llei que fixava el territori marítim de la República, que va crear 11 governacions marítimes en Chile, dependents del comandant general de Marina. Ademés, en dita llei es varen definir els deslindar jurisdiccionals per a les atribucions de les autoritats encarregades de velar per la seguritat de les naus a lo llarc del llitoral. Naix aixina la Direcció i Mando del Territori Marítim, llavors concebut com un únic departament.
En 1953, a este organisme se li dona la categoria de servici públic, identificant-se tant als seus agents públics (director general, governadors i subdelegats marítims, pràctics, inspectors i gent de mar), com al accionar d'estos darrere de les seues funcions. El 21 de maig de 1978, es promulga la "Llei de Navegació", reemplaçant a l'anterior que tenia cent anys, lo que va introduir noves i importants concepcions jurídiques en la llegislació marítima chilena i va assignar noves funcions al Servici del Llitoral.
Esta Llei definix a l'Autoritat Marítima chilena reconeixent com a tal al director general, als governadors marítims i capitans de port; assigna la representació oficial de l'Estat en assunts marítims i incorpora funcions per a la preservació de l'ecologia de el mar. Entrega ademés la seua actual denominació: Direcció general del Territori Marítim i de Marina Mercant.
Funcions
editarUna de les atribucions llegals de la DIRECTEMAR, és velar per la seguritat de la navegació i per la protecció de la vida humana en el mar, controlant el compliment de les disposicions nacionals i internacionals sobre estes matèries.
En este àmbit es concentren totes les accions que desenrolla l'organisme per a que les activitats marítimes es realisen d'acort en la normativa: inspecció de naus, deports nàutics, personal marítim, concessions marítimes, senyalisació marítima, terminals marítims i ports, sempre cautelando els interessos marítims en el propòsit de contribuir al poder marítim del país.
També li competix a este organisme efectuar totes les accions que tinguen com a propòsit preservar els recursos hidrobiològics que es troben en aigües de jurisdicció chilena i administrar el vora costera, guardant els tractats de protecció del mig ambient marí i llitoral que Chile ha subscrit.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dirección General del Territorio Marítimo y Marina Mercante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.