Diola

Erro al crear miniatura:

Llogaret diola

Els diola o jola en grafia wólof són un grup ètnic que es troba en l'actual Senegal (a on són predominants en la regió de Casamance), Gàmbia i Guinea-Bisáu. Hi ha un gran número d'ells en la costa atlàntica entre la ribera sur del riu Gàmbia, la regió de la Casamance en Senegal i la regió nort de Guinea-Bisáu. Es creu que els diola varen precedir als mane i fula en la costa ribereña de Senegambia i podrien haver migrado cap a Casamance abans del XIII. L'idioma diola es diferencia del dioula (dyoula) del poble mane de Gàmbia, de l'alt Níger i de les terres altes Kong de Burkina Faso. Existixen diverses llengües jola totes elles classificades dins de les llengües bak dins de la branca atlàntica occidental de les llengües Níger-Congo.

Història

Els diola varen escomençar a establir-se en el territori que actualment ocupen des de començos del XVI. Alguns varen fundar els seus propis pobles independents; uns atres varen triar establir en pobles preexistentes a on varen viure a sovint en àrees separades, una pràctica que encara és comuna hui.

La regió de Casamance és la regió en major concentració. Està separada del restant de Senegal per Gàmbia i el riu Gàmbia. Els sentiments secessionistes de Casamance han existit des dels temps colonials durant els que els diolas es varen resistir a l'influència francesa. Tradicionalment, les persones de Casamance han permaneixcut apartades d'atres parts de Senegal. La separació geogràfica i política pel riu Gàmbia i la colónia britànica de Gàmbia els va ajudar a mantindre el seu propi idioma i cultura pero també va ser un inconvenient per a la seua incorporació al restant de Senegal. Les diferències són enormes en molts aspectes: idiomàtiques, culturals, religioses (mentres que en el restant del país més del 80 per cent de la població és musulmana, els diolas i atres pobles de Casamance han mantingut la seua religió tradicional o el cristianisme. Despuix de l'Independència de Senegal, en 1960, els nous governants de l'Estat, a través del seu centralisme copia de l'estat francés va repetir les pràctiques colonials. El tal "colonialisme interior" produïa desigualtats socioeconòmiques excessives entre els grups ètnics i, com a resultat, les gents perjudicades consideren que la seua regió està dominada políticament, i econòmicament es consideren explotats pel colonizador interior, això és, pel seu govern.

La major part dels ingressos agrícoles i turístics de la regió es dirigix a Dakar, la capital del país. El seu sentit d'abandó pel govern en térmens d'infraestructura, educació, i el desenroll econòmic és encara més manifest quan es comparen en el desenroll de la veïna Gàmbia.

Quan el president de Gàmbia Dawda Kairaba Jawara va vore amenaçat el seu govern en 1981, el president de Senegal Abdou Diouf va enviar tropes en el seu recobre i com a conseqüència abdós països varen firmar la creació de la "Confederació de Senegambia" el 12 de decembre de 1981 (entrada en vigor l'1 de febrer de 1982). Pero l'acort es va dissoldre el 30 de setembre de 1989 per les seues diferències polítiques (Diouf pretenia convertir-se en president de la Confederació), i pel descontent de Gàmbia en lo que consideraven una injusta política de preus. El fracàs de la confederació va ser negativa per a Casamance perque ells preferien comerciar en Banjul (la capital de Gàmbia) més que en Dakar (la capital de Senegal). Casamance i Gàmbia varen compartir abdós una experiència comuna: la dominació per part de l'Estat de Senegal. Ademés, la proximitat geogràfica en Banjul feya més fàcil el transport i menys car. Aixina, la desintegració de la confederació de Senegambia va empijorar la situació econòmica de Casamance.

La fase actual de moviment secessioniste en Casamance va escomençar en 1982, quan el MFDC, dirigit pel poble diola va organisar una marcha pacífica per a exigir la secessió de l'estat senegalés. El govern va ofegar la protesta arrestant als líders. Des de llavors, el govern ha amprat la força com a resposta a les demandes polítiques de Casamance.

Són centenars els morts reconeguts i mills les persones que han tingut que abandonar les seues llars fugint dels atacs armats de l'eixèrcit senegalés des de 1982. La situació turbulenta actual de la regió de Casamance pot ser atribuïda fonamentalment als agravis polítics i econòmics que han sofrit i solament secundariamente com a resultat d'una hostilitat ètnica o de celosies dels diolas cap als wólof (el grup ètnic dominant del país: 36 %).

Els diolas exigixen que es resolga dos situacions que consideren injustes:

La primera, l'abandó econòmic des de l'Independència i l'explotació de les seues terres per part del govern central, donant-se el cas de que en els anys 80, per a conseguir una major productivitat de les riques terres de Casamance, molts menuts agricultors que mantenien una agricultura de subsistència varen ser expropiats per a més alvance transferir dites terres a colon del nort (és dir, Wolofs, Serers, i Toucouleurs).

I en segon lloc, l'enfrontament pel despreci del seu govern cap a les seues diferències ètniques, llingüístiques i religioses. El poble diola no parlen wólof, l'idioma principal de la nació, o francés, l'idioma del govern de Senegal. Són despreciats per les seues creències tradicionals o cristianes.

És per açò, per lo que els diolas, demanen que se'ls permeta explotar els seus propis recursos econòmics terminant en el colonialisme interior i s'acabe en l'abandó en térmens d'infraestructura i educació.

Durant els anys noranta, varen continuar els atacs intensos de l'eixèrcit a pesar de la cessació el fòc acordat en 1993. Solament en 1995, el govern va ser acusats de la mort de centenars de persones. La regió s'ha va calmar des de finals de 1995 quan el MFDC va demanar un nou alto el fuego. Les negociacions entre el govern i els rebels varen escomençar a principis de 1996. Els rebels estan més interessats en conseguir un tractament igual i en el desenroll de la seua regió que en independència completa. Els agradaria que el govern de Senegal tornara a posar en Casamance algunes dels guanys que rep dels recursos de la regió. Les negociacions actuals poden resultar en una pau duradora en el Casamance, pero l'aïllament geogràfic de la regió del restant del país i les diferències culturals de les persones de la regió pot continuar causant tensions entre Casamance i el nort.

Economia

Casamance es veu favorit en 2 a 3 voltes més pluja que el nort de Senegal. Mentres la partix nort és una immens sabana amenaçada d'una constant i ràpida desertisació, Casamance goja d'arborat i terres fecundas bones per a l'agricultura. La regió produïx la majoria del menjar del país (inclús la mitat de l'arròs del país, cotó i dacsa) produint tant per a l'us nacional com per a l'exportació. Conte ademés en els principals recursos turístics de Senegal.