Dinitrato de etilenglicol

Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar El dinitrato de etilenglicol (EGDN, NGC), també conegut com nitroglicol, és un compost químic explosiu, líquit oleoso groguenc, obtingut per nitración del etilenglicol. És similar a la nitroglicerina en fabricació i propietats, encara que és més volàtil i menys viscós.

Propietats

Físiques

És un líquit volàtil incoloro en estat pur, i groguenc en estat brut. És llaugerament soluble en aigua i no higroscòpic.^[1]^[2] És fàcilment soluble en la majoria de dissolvents orgànics.^[2] La pressió de vapor a baixa temperatura és relativament baixa.

Pressió del vapor de nitroglicol^[2]
pressió	in mbar	0,006	0,05	0,35	1,7	7,8	29
Temperatura	in °C	0	20	40	60	80	100

Pes molecular 152,07, contingut en nitrogen 18,42%, balanç d'oxigen OB = 0% per a CO₂, i OB = 21% en emissió de CO. Punt de congelació -22,75 °C (front a 13,1 °C per a la nitroglicerina), punt de congelació donat en [ 2 ] és -22,3 °C; el punt d'ebullició 199 °C a 760 mm Hg (en descomposició).

Quan es calfa ràpidament en una atmòsfera de pressió va explotar a 215 °. Precedit per la descomposició parcial anàloga a la que es dona en el cas de la nitroglicerina.

Explosives

Velocitat de detonació en un tubo d'acer de 35 mm de diàmetro - 8300 m / s.
Volum de gasos productes de l'explosió - 738 litros per quilogram
Calor de l'explosió - 6.9 MJ / kg.
Ensaig de Trauzl - 650 cm ³ (TNT - 285)
Temperatura de l'explosió 4230 °C.

Químiques

En calfar en solucions de álcalis, es porta a terme la solució gradual en saponificación, similar a la de la nitroglicerina. En hidròxit de potassi, (KOH), reacciona violentament en la formació de nitrat de potassi i glicolato. La prova de la purea química es porta a terme en el método Nitrometer, creat per Lange, pero modificat per DuPont Co. contingut de N de dinitrato de etilenglicol deu ser de 18,42%, front al 18,50 per al nitroglicerina. La temperatura crítica entre 114 a 116 graus.

Síntesis

L. Henry va ser el primer en obtindre dinitrato de etilenglicol pur en 1870, deixant caure chicotetes cantitats de etilenglicol en una mescla de àcit nítric i sulfúric gelada a 0 graus.

La nitración directa de glicol es porta a terme exactament de la mateixa manera, en el mateix aparat, i en els mateixos àcit mixts com nitración de glicerina. En la nitración de prova de etilenglicol anhidro (100 g) s'afig a 625 g de la mescla de àcit, 40% HNO₃ i 60% H₂SO₄. A 10-12 °C, el rendiment és de 222g i es reduïx a 218 g quan la temperatura s'eleva a 29-30 °C En la nitración comercial, els rendiments obtinguts de glicol de 100 kg anhidro i 625 kg de mescla de àcit que contenen 41% de HNO₃, 58% d'H₂SO₄ i 1% d'aigua varen ser 222,2 kg de nitroglicol en la nitración temperatura de 10-12 °C i només 218,3 kg a 29-30 °C. Açò significa 90,6% del teòric, en comparació a 93,6% en nitroglicerina.

La separació del nitroglicol és la mateixa que la separació de nitroglicerina, com a resultat de la menor que la viscosidad que la de la nitroglicerina la separació del nitroglicol és més ràpida. El nitroglicol enjaguado es produïx de la mateixa manera que la nitroglicerina, en la diferència de que només utilisa el llavat en fredor per l'alta volatilitat del nitroglicol. El líquit de llavat per a cada operació de llavat és una cantitat igual al volum de nitroglicol. Despuix el nitroglicol llavat es filtra. L'obtenció de nitroglicol és molt perillosa, pero menys la de la nitroglicerina.

Els principals métodos d'obtenció de:

Esterificació del etilenglicol
Nitración de etileno
Producció directa a partir de etileno gaseós . Este método va ser introduït despuix de la Primera Guerra Mundial per la Chemische Fabrik Kalk, GmbH en Köln-Kalk pel Dr. H. Oehme i més tart es va patentar en EE. UU.
Preparació per mig d'òxit de etileno
Preparació pel método de Messing de etileno a través de clorhidrina i òxit de etileno
Preparació pel método de duPont

Referències

↑ «Glykoldinitrat» (en de).
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Köhler, J.; Meyer, R.; Homburg, A.: Explosivstoffe, zehnte, vollständig überarbeitete Auflage,, Wiley-VCH, Weinheim 2008, ISBN 978-3-527-32009-7, S. 215.

Este artícul conté una traducció derivada de «Dinitrato de etilenglicol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[GESTIS-1] «Glykoldinitrat» (en de).

[Explosivstoffe-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Köhler, J.; Meyer, R.; Homburg, A.: Explosivstoffe, zehnte, vollständig überarbeitete Auflage,, Wiley-VCH, Weinheim 2008, ISBN 978-3-527-32009-7, S. 215.

[1]

[2]