Ensaig de Trauzl
El ensaig de Trauzl, també cridat prova del bloc de plom Trauzl, prova de Trauzl o simplement Trauzl, és un ensaig utilisat per a medir la força de materials explosius. Va ser desenrollat per Isidoro Trauzl en 1885.
L'ensaig es realisa per mig de la càrrega d'una mostra de 10 grams del explosiu, envolta en paper alumini, en un forat perforat en un lloc del bloc de plom de dimensions específiques. El forat es reblix després en arena, i la mostra es detona eléctricament. Despuix de la detonació, es medix l'aument de volum de la cavitat. El resultat, donat en cm³, es diu el número Trauzl de l'explosiu.
Una variant de la prova utilisa un bloc d'alumini.
Número de Trauzl d'alguns explosius
[editar | editar còdic]
| Explosiu | Número de Trauzl (cm³/g) |
|---|---|
| Peròxit d'acetona | 25-33 |
| Cloratita | 22-29[1] |
| C4/Hexógeno | 45 |
| HMTD | 33 |
| HMX | 48 |
| Nitroglicerina | 52 |
| Nitrat de celulosa | 42 |
| PETN/Pentrita | 52 |
| TNT | 30 |
| Fulminato de mercuri | 15 |
| Pólvora negra | 3 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Carl-Otto Leiber: Chlorat-Sprengstoffe. In: Römpp Chemie-Lexikon, Stand 2007
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ensayo de Trauzl» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.