Paper alumini

Paper alumini

Dos rolls de paper alumini.

Paella reposant en paper d'alumini.

El paper d'alumini és una làmina molt fina d'alumini en una gruixa inferior a 0,2 mm; les hi ha per baix dels 0,006 mm. Aixina, el full de metal és sumament flexible i pot doblar-se o cobrir objectes en molta facilitat. No obstant, este producte és fràgil, fàcilment es danya i comunament es fabrica laminado en combinació en uns atres materials com plàstic o paper per a fer-ho més resistent. Quan es va introduir al mercat, va tardar vàries décadas en substituir l'us del paper d'estany a mitan de el XX.

Per la seua primea, és extremadament maleable, lo que permet numerosos usos, com a bolic de diversos objectes conductors elèctrics o embalage d'aliments, cosmètics i productes químics diversos. La seua chicoteta massa dificulta l'acumulació de calor, lo que ha popularisat el seu us en forns, a on s'usa per a arreplegar aliments sense cremar-se pese a les altes temperatures.

En Espanya se li sol cridar paper d'argent o albal, per una coneguda marca.

Història

Molt abans que el modern paper d'alumini, s'ampraven i distribuïen fulls fins d'estany per a propòsits similars. A finals de el XIX i començos de el XX els fulls prims d'estany eren ya molt populars i quan varen escomençar a aparéixer en el mercat els nous fulls de paper d'alumini la gent les seguia denominant fulls d'estany. El nou producte era millor que els antics fulls d'estany degut a que l'estany deixava sabors 'estranys' en els aliments i la seua resistència i les seues prestacions eren inferiors a les de l'alumini. No obstant, les primeres gravacions d'àudio en els fonógrafs de cilindre es varen fer en fins fulls d'estany.

Les làmines d'estany es varen reemplaçar per les d'alumini en l'any 1910, just quan es va establir la primera planta d'elaboració de làmines d'alumini en l'empresa Dr. Lauber, Neher & Cie., Emmishofen, que es va instalar en Kreuzlingen (Suïssa). La planta pertanyia J. G. Neher & Sons (manufactureros de l'alumini), que varen començar el seu treball ya en 1886 en les afores de la ciutat de Schaffhausen (Suïssa), prop de les catarates del Rhine, l'energia del qual capturaven per a produir l'alumini. Els germans Neher i el Dr. Lauber varen descobrir el procés de laminado sense fi i l'us del paper d'alumini com a barrera protectora. Els primers usos d'estos fulls varen ser l'embalage dels productes del tabac i les barres de chocolate. A lo llarc del temps els productors varen ser afegint lacas que coloreaban els fulls d'alumini.

En 2003, la producció anual de paper d'alumini es va estimar en aproximadament 800.000 tonelladas en Europa i 600 000 tonellades en els Estats Units. Aproximadament el 75 % del paper alumini s'usa per a embalar productes alimenticis, cosmètics i químics, mentres que el 25 % restant té usos industrials. No és rar que se li confonga en la película metalizada, que s'utilisa també en empaques pero que en realitat està composta per capes recobertes de polímer en un prim revestiment d'alumini.

Propietats

Roll gran de paper d'alumini, en micrómetro mostrant una gruixa de 0,013 mm.

Les fulles d'alumini posseïxen per regla general una superfície més lluenta (reflectora) que una atra, que sol ser més mat. Este efecte és resultat del seu procés d'elaboració. Com els fulls d'alumini són fàcils d'esgarrar, els fulls es processen en màquines a parells per a aumentar la seua resistència general i d'esta forma la part que va estar en contacte en un atre full d'alumini posseïx un terminat mat, mentres que la cara oposta és lluenta.

Esta diferència reflectiva en l'acabament dels fulls d'alumini fa que moltes persones creen erròneament que açò és una ventaja en la cuina, suponent que la part lluenta 'rebuja' la calor mentres que la mat ho reté, cuinant-se d'esta forma millor els aliments.