Diners per decret
Els diners per decret, comunament cridats diners fíat[1] (del llatí fiat, 'faça's') és una forma de diners fiduciario la qualitat dels quals de diners prové de la seua declaració per part de l'Estat com a tal. A pesar de no ser térmens equivalents, en freqüència les expressions diners fíat i diners fiduciario s'usen equivocadament com a sinònims. Són monedes fíat el dólar nortamericà, l'euro, el yen i les principals monedes de reserva des del fi de Bretton Woods en 1971.
Est és un tipo de diners que no està respalat per cap mercaderia, com l'or o l'argent, i que sol ser declarat de curs llegal per un decret del govern i per mig de regulació governamental.
Els diners fíat no té valor intrínsec i no té valor d'us. Té valor perque el govern que li dona l'estatus de moneda de curs llegal recapta els imposts en dita moneda, fent necessària la seua obtenció per part dels contribuents; les persones ho usen com unitat de conte o, en el cas de la moneda, com a mig de canvi.[2] Confien que serà acceptat per comerciants i atres persones.
Els diners fíat és una alternativa al diners mercaderia, una moneda que té valor intrínsec perque conté un metal preciós, com l'or o l'argent, incrustat en la moneda. Els diners fíat també es diferencia del diners representatius, que tampoc té valor intrínsec, pero està respalat per un metal preciós o una atra mercaderia i es convertix en ella. Els diners fíat pot semblar-se al diners representatius (com els billets de paper). No obstant, el primer no té respal, mentres que el segon representa un dret sobre una mercaderia (que pot canviar-se en major o menor mida).[3][4]
Els diners fíat pot ser: Qualsevol diners que no estiga respalat per una mercaderia. Diners declarats per una persona, institució o govern com a moneda de curs llegal,[5] lo que significa que deu ser acceptat en pago de un deute en circumstàncies específiques.[6] Diners emesos per l'estat que no és convertible a una atra cosa a través d'un banc central ni té un valor fix en térmens de cap estàndart objectiu.[7] Diners utilisats per decret del govern.[3] Un objecte sense valor que servix com a mig d'intercanvi[8] (també conegut com diners fiduciario).[9]
El terme fiat deriva de la paraula llatina fiat, que significa "faça's" usat en el sentit d'una orde, decret[3] o resolució.
Diferència en el diners fiduciario
[editar | editar còdic]El concepte de diners per decret es diferencia del de fiduciario que el primer referix a una imposició llegal del govern que ho administra i li dona l'estatus de moneda de curs llegal, mentres que el segon solament fa alusió a la confiança que tenen els agents econòmics que l'actiu siga acceptat com a mig d'intercanvi.
Tractament en economia
[editar | editar còdic]En economia monetària, els diners fiduciario és un objecte o registre intrínsecament sense valor que s'accepta àmpliament com a mig de pagament.[10] En conseqüència, el valor dels diners fiduciario és major que el valor del seu contingut de metal o paper.
Una justificació per als diners fiduciario prové d'un model microfundado. En la majoria dels models econòmics, els agents són intrínsecament més felices quan tenen més diners. En un model de Lagos i Wright,[11] els diners fiduciario no té un valor intrínsec, pero els agents obtenen més dels bens que volen quan comercien, suponent que els diners fiduciario siga valiós. El valor dels diners fiduciario és creat internament per la comunitat i, en equilibri, fa possibles intercanvis que d'un atre modo serien inviables.[12]
Un atre model matemàtic que explica el valor dels diners fiduciario prové de la teoria de jocs. En un joc a on els agents produïxen i intercanvien objectes, pot haver múltiples equilibris de Nash a on els agents es conformen en un comportament estable. En un model de Kiyotaki i Wright, un objecte sense valor intrínsec pot tindre valor durant el comerç en un (o més) dels equilibris de Nash.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «fíat» en el Diccionario de la lengua española (RAE)
- ↑ Goldberg, Dror (2005). "Famous Myths of "Fiat Money"". Journal of Money, Credit and Banking. 37 (5): 957–967.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 N. Gregory Mankiw (2014). Principles of Economics. p. 220. fiat money: money without intrinsic value that is used as money because of government decree.
- ↑ Monetary Theory and Policy, en anglés, consultat el 05/04/2023.
- ↑ Montgomery Rollins (1917). Money and Investments. George Routledge & Sons. Fiat Money. Money which a government declares shall be accepted as llegal tendir at its face value;
- ↑ Llegal Tendir Guidelines, en anglés, consultat el 05/04/2023.
- ↑ John Maynard Keynes (1965) [1930]. "1. The Classification of Money". A Treatise on Money. Vol. 1. Macmillan & Co Ltd. p. 7. Fiat Money is Representative (or token) Money (i.i something the intrinsic value of the material substance of which is divorced from its monetary face value) – now generally made of paper except in the case of small denominations – which is created and issued by the State, but is not convertible by law into anything other than itself, and has no fixed value in terms of an objective standard.
- ↑ Blume, Lawrence I; (Firm), Palgrave Macmillan; Durlauf, Steven N (2019). The new Palgrave dictionary of economics. Palgrave Macmillan (Firm) (Living Reference Work ed.). United Kingdom.
- ↑ The Four Different Types of Money – Quickonomics, en anglés, consultat el 05/04/2023.
- ↑ Dror Goldberg (October 2005). "Famous Myths of "Fiat Money"". Journal of Money, Credit and Banking. Ohio State University Press. 37 (5): 957–967
- ↑ Banking in the Lagos-Wright Monetary Economy, en anglés, consultat el 05/04/2023
- ↑ Lagos, Ricardo & Wright, Randall (2005). "A Unified Framework for Monetary Theory and Policy Analysis". Journal of Political Economy. 113 (3): 463–84.
- ↑ Kiyotaki, Nobuhiro & Wright, Randall (1989). "On Money as a Medium of Exchange". Journal of Political Economy. 97 (4): 927–54.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinero por decreto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.