Dinastia Giray

Tamga de la dinastia.

La dinastia Giray (en tàrtar de Crimea: singular Geray, plural Geraylar), ortografia alternativa Guirey, Ghirai, Ghiray, Geray, va ser una dinastia descendent de Gengis Kan, que va regnar en el Kanato de Crimea des de la seua creació en 1427 fins a la seua caiguda en 1783. El seu fundador va ser Hacı I Giray. La dinastia també va proporcionar varis kanes de Kazán i Astracán entre 1521 i 1550. Aparte dels Girays reals, hi ha també una branca lateral, els Choban Girays (Çoban Geraylar). Abans d'aplegar a la majoria d'edat, els jóvens Girays eren criats per les tribus circasianas, a on eren instruïts en l'art de la guerra. Els kans Giray eren elegits per atres dinasties tártaras de Crimea, cridades mirzas (mırzalar). També s'elegia a un hereu, cridat sultà qalgha (qalğa sultan). Més tart, el sultà otomà va obtindre el dret d'instalar i depondre als kanes a la seua voluntat.

Durant la sobirania otomana

Segons alguns estudiosos, els Girays eren considerats com la segona família del Imperi otomà despuix de la casa otomana: "Si Roma i Bizancio representen dos de les tres tradicions internacionals de llegitimitat imperial, la sanc de Gengis Kan és la tercera... Si els otomans mai s'extinguiren, s'entén que els Girays tampoc".

Durant el XV i principis del XVI, els kans Giray varen ser el segon emperador otomà, i superior al Gran Visir, segons el protocol otomà. Despuix de la rebelió de Semiz Mehmed Giray, el sultà va degradar al kan de Crimea al nivell de Gran Visir. Els kanes Giray també varen ser sobirans del seu propi regne. Podrien emetre monedes, fer decrets de llei, i tindre les seues pròpies tughras.

Caiguda

Despuix de l'anexió del Kanato de Crimea pel Imperi rus en 1783, l'últim kan, Şahin Giray, es va mantindre nominalmente en el poder fins a 1787, data despuix de la que es va refugiar en l'Imperi otomà, i va ser eixecutat en Rodas.

Les autoritats russes varen permetre que uns atres descendents d'esta família residiren en el palau de Bajchisarái. El jove fill de Selim III, Qattı Giray, va ser convertit al protestantisme per misioneros i es va casar en una hereua escocesa.