Dinamómetro

Archiu:Dynamometer.jpg

Màquina d'ensaig de tracció.

Archiu:Chassisdyno.jpg

Saab 96 sobre un banc de potència.

El dinamómetro és un instrument utilisat per a medir forças o per a calcular el pes dels objectes. El dinamómetro tradicional, inventat per Isaac Newton ^{cita requerida}, basa el seu funcionament en el estiramiento d'un resort que seguix la llei d'elasticitat de Hooke en el ranc de medició. De la mateixa manera que una bàscula en moll elàstic, és una balança de resort, pero no deu confondre's en una balança d'platillo (instrument utilisat per a comparar massas).

Estos instruments consten d'un moll, generalment contingut en un cilindre que a la seua volta pot estar introduït en un atre cilindre. El dispositiu té dos ganchos o anelles, un en cada extrem. Els dinamómetros duen marcada una escala en el cilindre buit que rodeja el moll. En penjar pesos o eixercir una força sobre el gancho exterior, el cursor d'eixe extrem es mou sobre l'escala exterior, indicant el valor de la força.

El dinamómetro funciona gràcies a un resort o espiral que té en l'interior, el qual pot allargar-se quan s'aplica una força sobre ell. Una punta o indicador sol mostrar, paralelament, la força.

Aplicacions

Existixen dinamómetros dissenyats per a diverses funcions. Una d'elles és la de pesar, és dir, per a medir el pes d'alguna cosa i per equivalència determinar la seua massa.

Açò comporta la necessitat de calibrar l'instrument cada volta que es canvia d'ubicació, especialment en mides de precisió, per la variació de la relació entre la massa i el pes, que és l'acceleració de la gravetat i depén de l'emplaçament.

$P=m\cdot g$

a on:

• «P» és el pes, una força l'unitat bàsica de la qual en el Sistema Internacional d'Unitats és el newton;
• «m» és la massa, l'unitat bàsica de la qual és el quilogram;
• «g» és l'acceleració de la gravetat, l'unitat bàsica de la qual és el m/s².

Algunes màquines d'ensaig de materials someten les probetas a esforços que poden ser medits en dinamómetros o atres instruments de medició de forces, com una cela de càrrega. Ademés medixen atres magnituts com la deformació de la probeta en un ensaig de tracció, la penetració en un ensaig de durea o el número de cicles en un ensaig de fatiga.

També s'usen en ortodòncia per a medir les forces aplicades durant el tractament.