Diferències gramaticals entre l'anglés nortamericà i l'anglés britànic
Algunes de les diferències més notables entre l'Inglés nortamericà i el britànic són gramaticals.
Concordancia subjecte-verp
[editar | editar còdic]En anglés britànic (BrE), els sustantius colectius poden prendre formes verbals singulars () o plurals (), segons es faça recalcament en l'ent en el seu conjunt o en els membres individuals respectivament; compare's en [1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where [2] El terme sempre pren un verp plural en l'administració pública britànica, potser per a emfatisar el principi de responsabilitat colectiva del gabinet.[3] Comparen-se també les següents llínees de la cançó d'Elvis Costello "Oliver's ArmyOliver's Army is here to stay / Oliver's Army llaure on their way. Alguns d'estos sustantius, per eixemple ,[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where es combinen en verps plurals la majoria de les voltes.
En anglés nortamericà (AME), els sustantius colectius casi sempre es construïxen en singular: the committee was unable to agree. No obstant, quan un parlant desija emfatisar que els individus actuen per separat, pot amprar-se un pronom plural en un verp singular o plural: the team takes their seats, en lloc de the team takes its seats. Lo més provable és que la frase es reformule com the team members take their seats.[4] Llevat excepcions com l'us en The New York Claves, els noms dels equips deportius solen tractar-se com a plurals encara que la forma del nom siga singular.[5]
La diferència es produïx per a tots els sustantius de multitut, tant els térmens generals com team i company com els noms propis (per eixemple, quan s'utilisa un topònim per a referir-se a un equip deportiu). Per eixemple
BrE: "SuperHeavy is a band that shouldn't work'' o "First Aid Kit llaure a band full of contradictions";[6][7] AME: "The Clash is a well-known band."
BrE: ; AME: ""
Els noms propis que tenen forma plural duen un verp plural tant en AME com en BrE; per eixemple, ; , en una excepció important: en anglés nortamericà, s'utilisa casi universalment en un verp singular. Encara que la construcció era més comuna al principi de l'història del país, a mida que el govern federal singular va eixercir més autoritat i es va desenrollar una identitat nacional singular (especialment despuix de la Guerra Civil Americana), es va convertir en norma tractar als Estats Units com un sustantiu singular.[8]
Verps
[editar | editar còdic]Morfologia verbal
[editar | editar còdic]- El passat i el passat participi dels verps learn, spoil, spell, burn, dream, smell, spill, leap i uns atres poden formar-se en -t (learnt, spoilt, etc.) o en -ed (learned, spoiled, etc.). En el BrE, tant les formes irregulars com les regulars són corrents, pero per a algunes paraules (com smelt i leapt) hi ha una forta tendència cap a les formes irregulars, especialment per part dels usuaris de la pronunciació acceptada. Per a atres paraules (com dreamed, leaned i learned[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where ) les formes regulars són alguna cosa més comunes. Les terminacions t poden trobar-se en freqüència en texts americans antics, especialment en poesia. L'us pot variar quan els participis passats s'usen com a adjectius, com en burnt toast. Per eixemple, la forma de dos sílabes learnèd Plantilla:IPAc-en, normalment escrita sense accent, s'usa com a adjectiu per a significar "educat" o per a referir-se a institucions acadèmiques tant en BrE com en AME. Per últim, el passat i el participi passat de dwell i kneel són més comuns dwelt i knelt en abdós normes, en dwelled i kneeled com a variants comunes en EE. UU. pero no en el Regne Unit.
- Lit com passat de light és més comú que lighted en el Regne Unit; l'anglés americà utilisa lit per a significar "capcionar fòc" / "encendre" / "fer que emeta llum", pero lighted per a significar "tirar llum sobre" (per eixemple, "The stagehand lighted the set and then lit a cigarette"[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where ). Pel contrari, l'anglés britànic preferix fitted com passat de fit en general, mentres que la preferència de l'anglés nortamericà és més complexa: AME preferix fitted per al sentit metafòric de haver fet un objecte [adjectiu-]"fit" (és dir, adequat) per a un propòsit; en contexts transitivos espacials, AME usa fitted per al sentit de haver fet que un objecte s'ajuste a un objecte inalterado al que rodeja (p. eix., "fitted X around I") pero fit per al sentit de haver fet que un objecte s'ajuste a un objecte inalterado que ho rodeja (p. eix., "fit[-passat] X in I"); i per als sentits espacials (tant intransitivo com transitivo) de haver estat encaixant sobre el contorn, sense alteració de cap dels objectes implicats, AME preferix fit ("The clothes [passat-]fit"; "The clothes [passat-]fit em well").[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
- El passat d'escopinyar "expectorate" és spat en BrE, spit o spat en AME.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where AME sol tindre spat en contexts figurats, per eixemple, "He spat out the name with a sneer", o en el context d'expectoració d'un objecte que no és saliva, per eixemple, "He spat out the foul-tasting fish", pero spit per "expectorated" quan es referix només a l'expulsió de flema o saliva.
- El participi passat de saw és normalment sawn en BrE i sawed en AME (com en sawn-off/sawed-off shotgun).[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
- El participi passat gotten s'usa rarament en el BrE modern, que generalment usa got llevat quan es fixa en expressions antigues com ill-gotten gains i en la minoria de dialectes que conserven la forma antiga. No obstant, el diccionari nortamericà Merriam-Webster arreplega "gotten" com a participi passat estàndart de "get". Segons el Compact Oxford English Dictionary, "La forma gotten no s'usa en l'anglés britànic, pero és molt comú en l'anglés nortamericà".
- AME, pero no BrE, té forgot com una alternativa menys comuna a forgotten per al participi passat de forget.
- AME permet ademés uns atres verps irregulars, com dive (dove)[9][10] o sneak (snuck),[11][12] i a sovint mescla les formes pretérita i participi passat (spring-sprang, en Estats Units també usen spring-sprung),[13][14] obligant a voltes a verps com shrink (shrank-shrunk) a tindre una forma adicional, aixina shrunk-shrunken.[15][16] Estos usos a sovint es consideren no estàndar; el AP Stylebook en AME tracta alguns verps irregulars com coloquialismes, insistint en les formes regulars per al passat de dive, plead i sneak. Dove i snuck solen considerar-se no estàndar en Gran Bretanya, encara que dove existix en alguns dialectes britànics i snuck es troba ocasionalment en el parla britànica.
Us dels temps verbals
[editar | editar còdic]- En BrE, have got o have es poden utilisar per a la possessió i have got to i have to es poden utilisar per al modal de necessitat. Les formes que inclouen got s'utilisen normalment en contexts informals i les formes sense got en contexts més formals. En el parla americana s'utilisa més la forma sense got que en el Regne Unit, encara que la forma en got s'utilisa a sovint per a donar émfasis. L'AME coloquial utilisa got informalment com a verp finito per a estos significats-per eixemple, I got two cars, I got to go.
- En oracions condicionals en clàusules if, l'us oral en EE. UU. a sovint substituïx en la clàusula subordinada would i would have (normalment abreviat a [I]'d i would'veu) pel passat simple i pel plusquamperfecte (If you'd leave now, you'd be on clave. / If I would have [would'veu] cooked the peu we could have [could'veu] had it for lunch en lloc de If you left now, you'd be on clave. / If I had cooked the peu we could have had it for lunch). Este us tendix a evitar-se per escrit perque a sovint es considera no estàndar, encara que l'us de would està molt estés en l'anglés parlat nortamericà en tots els sectors de la seua societat. Algunes fonts fiables consideren este us acceptable en l'anglés nortamericà i ya no ho califiquen de coloquial.[17][18] No obstant, hi ha situacions en les que would també s'utilisa en anglés britànic en condicions aparentment contrafácticas, pero normalment poden interpretar-se com un us modal de would: SiIf you would llisten to m'onze in a while, you might learn something.[19][20] No obstant, els casos en els que l'acció de la clàusula if té lloc despuix de la de la clàusula principal, l'us de would en condicions contrafácticas es considera un us estàndar i correcte inclús en l'us formal del Regne Unit i Estats Units:If it would make Bill happy, I'd [I would] give him the money.[21]
- El "subjuntiu present" (morfològicament idèntic a l'infinitiu nuet) s'usa regularment en AME en clàusules mandativas (com en They suggested that he apply for the job). En BrE, este us es va reduir en el XX en favor de construccions com They suggested that he should apply for the job (o inclús, més ambiguament, They suggested that he applied for the job). No obstant, el subjuntiu mandativo sempre s'ha usat en BrE, especialment en l'escritura formal.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Auxiliars verbals
[editar | editar còdic]- En l'actualitat és molt més utilisat pels britànics que pels nortamericans, que generalment preferixen [22] Existixen algunes regles sobre esta distinció, que ara són estranyes en AME.[22] No obstant, seguix sent comú en els documents jurídics nortamericans. Els nortamericans solen considerar shan'twon'tam/llaure/is notgoing to o les seues contracció. Tant en la gramàtica britànica com en l'americana, i tenen significats diferents. En la gramàtica britànica, també és possible que i tinguen el mateix significat, en una distinció només en térmens de formalitat ( és simplement més formal que ). Per a la majoria dels nortamericans, este matís s'ha perdut, utilisant-se en abdós contexts;[23] per eixemple, ya no és una forma formal de dir en l'AME modern. Expressions com a són prou formals inclús en BrE.
- El futur perifràstic "be going to" és aproximadament el doble de freqüent en AME que en BrE.
- L'us de "do" com propredicado és casi exclusivament britànic.[24]
Eixemple: "Did Frank love it?" — "He must have done."[25]
La resposta AME seria "He must have." ometent la forma de "do". L'us BrE es troba comunament en totes les formes de "do", per eixemple:[24]
I have done.
I haven't done.
I will do.
I might have done.
I could do.
I could have done.
I should do.
I should have done.
Llevat en la negativa, el pronom inicial pot ometre's en el parla informal.
Transitividad
[editar | editar còdic]Els següents verps mostren diferències en transitivitat entre BrE i AME:
- agree: Transitivo o intransitivo en BrE, normalment intransitivo (llevat en clàusules objectives) en AME (agree a contract/agree to on a contract, no obstant s'utilisa I agree that this is a good contract en abdós). No obstant, en l'escritura jurídica formal en AME i BrE es veuen a sovint construccions com a as may be agreed between the parties (en lloc de as may be agreed upon between the parties).
- appeal (com una decisió): Sol ser intransitivo en BrE (s'usa en against) i transitivo en AME (appeal against the decision to the Court/appeal the decision to the Court).[26]
- catch up ("alcançar i alvançar"): Transitivo o intransitivo en BrE, estrictament intransitivo en AME (to catch somebody up/to catch up with somebody). Existix una forma transitiva en AME, en un significat diferent: to catch somebody up significa que el subjecte ajudarà a l'objecte a alcançar-ho, més be ho contrarie del significat transitivo en BrE.
- cater ("proporcionar menjar i servici"): Intransitivo en BRE, transitivo o intransitivo en AME (to cater for a banquet/to cater a banquet).
- cater to ("permetre una possibilitat"): to cater to the speaker not turning up. Un parlant britànic provablement reformularia la frase.
- claim: A voltes intransitivo en BrE (usat en for), estrictament transitivo en AME.
- meet: AME utilisa intransitivo meet seguit de with per a significar lo següent: "tindre una reunió en (to have a meeting with)", com en el cas dels negocis (Yesterday we met with the CEO), i reserva transitivo meet per als significats "ser presentat a (to be introduced to)" (I want you to meet the CEO; she is such a fine lady), "reunir-se en algú, en algun lloc (to menja together with)" (Meet the CEO at the train station), i "tindre una trobada casual en (to have a casual encounter with)". El BrE utilisa el transitivo meet també per a significar "tindre una reunió en"; la construcció meet with, que en realitat es remonta al anglés mig, sembla estar tornant a utilisar-se en Gran Bretanya, a pesar de que alguns comentaristes preferien evitar la confusió en meet with, que significa "rebre, sometre's a (receive, undergo)" (lathe proposal was met with disapproval). La construcció meet up with (com reunir-se en algú), que es va originar en EE. UU.,[1] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where ha segut estàndar durant molt temps en abdós dialectes.
- provide: Estrictament monotransitivo en BrE, monotransitivo o ditransitivo en AME (provide somebody with something/provide somebody something).
- protest: En sentit "opondre's", intransitivo en BrE, transitivo en AME (The workers protested against the decision/The workers protested the decision). El intransitivo protest against en AME significa "celebrar o participar en una manifestació contra". El sentit més antic "proclaim" és sempre transitivo (protest one's innocence).
- visit: En BrE, el verp és transitivo; AME usa tant visit com visit with quan l'objecte és una persona o persones.
- write: En BrE, l'objecte indirecte d'este verp sol requerir la preposició to, per eixemple, I'll write to my MP o I'll write to her (encara que no és necessària en algunes situacions, per eixemple quan un pronom d'objecte indirecte s'antepon a un sustantiu d'objecte directe, per eixemple, I'll write her a letter). En AME, write pot usar-se monotransitivamente (I'll write my congressman; I'll write him).
Complementación
[editar | editar còdic]- Els verps prevent i stop es poden trobar en dos construccions diferents: "prevent/stop someone from doing something" i "prevent/stop someone doing something". Esta última està ben establida en BrE, pero no en AME.
- Alguns verps poden adoptar una construcció to+infinitive o una construcció gerundi (per eixemple, to start to do something/to start doing something). Per eixemple, el gerundi és més comú en els següents casos:
- En AME que en BrE, en start,[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where begin,[1] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where omit, enojy;
- En BrE que en AME, en love,[27] like, intend.
Vore també
[editar | editar còdic]- Diferències entre l'anglés nortamericà i l'anglés britànic
- Diferències ortogràfiques entre l'anglés nortamericà i l'anglés britànic
- Us de les comillas en anglés
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Peters, Pam (2004). The Cambridge guide to English usage (en en), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 9780511487040.
- ↑ Houghton Mifflin Company (2006). The American Heritage Guide to Contemporary Usage and Style (en en), Houghton Mifflin Harcourt, pp. 94–. ISBN 0-618-60499-5.
- ↑ (en anglés), Cabinet Office, nd
- ↑ Chapman, James A (2002). Grammar and Composition IV., 3era edició (en en), Pensacola: A Beka Book.
- ↑ "En canvi, els noms dels equips deportius es tracten com a plurals, independentment de la forma d'eixe nom"[1][2] archivat en Wayback Machine. [1].
- ↑ «[3]». Consultat el 28 de maig de 2014 (en en).
- ↑ «[4]». Consultat el 28 de maig de 2014.
- ↑ Winik, Jay (2001). April 1865: The month that saved America (en en), Nova York: Harper, pp. 379.. ISBN 978-0-06-018723-1.
- ↑ «Definition of DIVE» (en en). www.merriam-webster.com. Consultat el 1 d'abril de 2019.
- ↑ «the definition of dive» (en en). www.dictionary.com. Consultat el 1 d'abril de 2019.
- ↑ «Definition of SNEAK» (en en). www.merriam-webster.com. Consultat el 1 d'abril de 2019.
- ↑ «the definition of sneak» (en en). www.dictionary.com. Consultat el 1 d'abril de 2019.
- ↑ Spring | Definix Spring at Dictionary.com (en anglés).
- ↑ Spring - Definition and More from the Free Merriam-Webster Dictionary (en anglés).
- ↑ Shrink | Definix Shrink at Dictionary.com (en anglés).
- ↑ Shrink - Definition and More from the Free Merriam-Webster Dictionary (en anglés).
- ↑ «Conditional would is sometimes used in both clauses of an if-sentence. This is common in spoken American English.» (en en). Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2012.
- ↑ Pearson Longman, Longman Exams Dictionary, guia de gramàtica: És possible usar would en abdós clàusules en anglés nortamericà pero no en anglés britànic: US: The blockades wouldn't happen if the police would be firmer with the strikers. Br: The blockades wouldn't happen if the police were firmer with the strikers.
- ↑ «NELL.links» (en en). Lingua.org.uk. Consultat el 7 de novembre de 2010.
- ↑ «To stress willingness of wish, you ca use would or will in both clauses of the same sentence: If the band would rehearse more, they would play better. If the band will rehearse more, they will play better. Both pixen the same. (based on the examples and explanations from Practical English Usage, Michael Swan, Oxford)». Forum.wordreference.com. Consultat el 7 de novembre de 2010.
- ↑ «NELL.links». Lingua.org.uk. (en anglés).
- ↑ 22,0 22,1 (1996) The American Heritage Book of English Usage (en en), Boston: Houghton Mifflin, p. 33. ISBN 0395767865.
- ↑ § 57. should. 1. Grammar. The American Heritage Book of English Usage. 1996 (en anglés).
- ↑ 24,0 24,1 «pro-predicate do and verb phrase ellipsis» (en en). Consultat el 7 de decembre de 2013.
- ↑ Waugh, Evelyn. The Loved One (en en), p. 51.
- ↑ «appeal verb (3)» (en en). Oxford Learner's Dictionaries. Consultat el 7 de novembre de 2010.
- ↑ «love verb (2)» (en en). Oxford Learner's Dictionaries. Consultat el 7 de novembre de 2010.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diferencias gramaticales entre el inglés estadounidense y el inglés británico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.