Dieta de Maduro
La dieta de Maduro és un terme coloquial i satíric que va sorgir en Veneçuela al voltant de 2016-2017 per a referir-se a la reducció involuntària de pes experimentada per una gran part de la població per la crisis alimentària, l'escassea d'aliments, l'hiperinflación i les dificultats econòmiques durant el govern de Nicolás Maduro.[1][2]

El concepte no descriu una dieta planificada o recomanada per Nicolás Maduro ni per autoritats nutricionals, sino que és una expressió irònica i crítica utilisada per sectors opositors, mijos independents i la població afectada per a aludir a la malnutrición forçada, l'inanició o dieta de subsistència imposta per les condicions socioeconòmiques del país.[3]
Encara que el govern va negar inicialment l'existència d'una crisis humanitària, informes d'organisacions internacionals com Human Rights Watch i el Programa Mundial d'Aliments de l'ONU, varen documentar la deterioració progressiva de l'alimentació en el país.
Sifres
Estudis independents de l'época, en particular l'Enquesta Nacional de Condicions de Vida (ENCOVI) realisada per universitats veneçolanes (UCAB, USB, UCV) i organisacions aliades, varen revelar sifres alarmants: en 2016, el 74,3 % de la població adulta va reportar haver perdut pes de forma involuntària, en un promig de 8,7 kg per persona en l'últim any.[4]
En 2017, el percentage va ser del 64 %, en una pèrdua promig d'11 kg (aproximadament 24 lliures), afectant especialment a chiquets, vells i llars en pobrea extrema, en increment de desnutrición crònica i aguda.[5][6]
Es va estimar que 72,1 % dels veneçolans (més de 21 millons) estaven en categories mija o greu, lo que es va agrupar baix el terme colectiu «dieta de Maduro».[7]
Molts veneçolans varen reportar botar-se menjars, en un 59 % de les llars incapaces d'adquirir aliments suficients per la hiperinflación i salaris mínims que no cobrien la canastra bàsica.
Dieta de subsistència
Una de les alternatives més extremes de l'inseguritat alimentària durant la «dieta de Maduro», va ser la pràctica generalisada de rebuscar en el fem per a obtindre aliments. Esta conducta es va intensificar a partir de 2016, obligant a mils de veneçolans, incloent chiquets i adults, a recórrer a abocadors, contenidors galliponters i femers per a trobar restants comestibles com a frutes podridas, vegetals rebujats o aliments en mal estat. Reportes periodístics i d'organisacions internacionals varen documentar esta realitat com un símbol del colapse econòmic baix el govern de Nicolás Maduro, qui inicialment va negar o va minimisar el problema, atribuint-ho a una «guerra econòmica» orquestada per opositors i potències estrangeres.[8]
Durant el pic de la crisis en 2016-2017, els veneçolans varen utilisar clafolls de banana madura o vert, hervir i processades, per a simular la textura i apariència de la carn mechada tradicional, per la falta de carn en els supermercats. Esta recepta vegetariana es va popularisar com una alternativa econòmica i accessible, encara que nutricionalmente deficient en proteïnes. Mijos locals i internacionals varen reportar el seu us generalisat en llars i fins a en programes de televisió estatals que promocionaven «receptes creatives» davant l'escassea.[9][10][11]
En temporades de fructificació (generalment entre abril i agost), el mànec es va convertir en un aliment principal per a mitigar la fam, especialment en sectors urbans pobres. Frutes recolectades d'arbres galliponters o selvats proporcionaven calories ràpides, pero el seu consum excessiu i exclusiu generava desequilibris nutricionals. En 2016, es va estimar que el mànec era un «salvavides» per a mils de persones, complementant o substituint menjars complets en mig de l'escassea generalisada.[12]
Referències
- ↑ «La dieta de Maduro» (en es). PROVEÏXCA (28 de setembre de 2016).
- ↑ «"La dieta de Maduro et posa dur": la broma del president de Veneçuela que va indignar a l'oposició» (en es). BBC News Món (12 de setembre de 2016).
- ↑ «La fam desnuga saquejos en Veneçuela: 'Estem vivint la dieta de Maduro. No hi ha menjar, no hi ha res'» (en es). The New York Times (20 de juny de 2016).
- ↑ «Encovi 2016: 74% dels veneçolans va perdre més de 8 quilos de pes l'any passat» (en es). Runrun. és (18 de febrer de 2017).
- ↑ «Resultats ENCOVI 2017: Radiografia de la crisis veneçolana» (en es). El Ucabista (21 de febrer de 2018).
- ↑ «Encovi 2017: “La dieta del veneçolà és anémica”» (en es). Universitat Simón Bolívar (21 de febrer de 2018).
- ↑ «Enquesta More Consulting, 53,9% dels enquestats va reconéixer haver-se gitat en fam» (en es). PROVEÏXCA (setembre de 2016).
- ↑ «Warding off hunger, Venezuelans find meals in garbage bins» (en en). Reuters (1 de març de 2019).
- ↑ «Veneçuelans mengen clafoll de banana com a substitut de la carn» (en es). Martí Notícies (17 d'agost de 2016).
- ↑ «Veneçuelans inventen receptes 'en lo que siga' per a bregar en l'escassea de menjar» (en es). El Nou Herald (2 d'agost de 2016).
- ↑ «Crisis en Veneçuela: Menjar clafolls de banana en lloc de carn mechada» (en es). La Nació (17 d'agost de 2016).
- ↑ «La dieta de Maduro posa als veneçolans com uns firi-firis» (en es). Cronica Un (2016). Consultat el giner 2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dieta de Maduro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.