Banana madura
La banana madura és el frut madur de la musa balbisiana, utilisat àmpliament en gastronomia. Generalment té més sucre que almidó. La banana madura es consumix fregit, cuit, horneado o torrat. Segons la regió o país es coneix com a banana madura o banana groga.
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Musa balbisiana . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
Les bananes madures són un aliment bàsic molt important en Àfrica occidental i central, les illes del Carib, América Central i el nort d'Amèrica del Sur.[1][2]
Les bananes madures són una fruta rica en sucre, almidó, fibra, potassi, vitamina C i beta-caroteno, ademés d'atres vitamines com la B6 i minerals com el ferro. Tenen sabor dolç i una textura suau sense cuinar i més quan es cuinen. Normalment, es preparen fregits o hervir.[3]
Descripció
El clafoll de la banana madura és de color groc, quan està més madur presenta ademés pintes negres i quan està molt madur el clafoll pot ser completament negra. La carn és més blana i dolça quant més madura està la fruta.
El clafoll de la banana madura sol ser blana, a sovint tan suau que pot llevar-se en la mà sense gavinet.[4] Esta és una de les diferències primordials en el banana verda.
Les bananes de cuinar contenen més almidó i menys sucre que les bananes de darreria. Eixa és la raó per lo que generalment es cuinen o es processen abans de menjar-los. Generalment, les bananes madures es frigen, hervir, hornean o torren quan es mengen. Les bananes madures també es poden hervir i fer puré i despuix usar-se com espesantes per a sopes.[5]
En general, les bananes es constituïxen com un aliment bàsic en les regions tropicals, ubicant-se com el dècim aliment bàsic més important del món.[6]
Les bananes són un aliment bàsic confiable ya que es pot cultivar i collir durant tot l'any; especialment en països en desenroll en tecnologies inadequades d'almagasenament, conservació i transport d'aliments. En Àfrica, les bananes i les bananas proporcionen més del 25% de les necessitats calòriques de més de 70 millons de persones.[7]Les plantacions de banana són vulnerables a la destrucció per huracans, perque l'espècie que es cultiva Musa spp. no aguanta be els vents forts.[8]
Un eixemplar de banana de cuinar promig proporciona al voltant de 220 kilocalorías (921.1 kJ) d'energia alimentària i és una bona font de potassi i fibra dietètica.[9]Certs autors troben com a font de vitamina A i vitamina B.[10] La llacor del clafoll de la fruta, aixina com de tota la planta, pot tacar la roba i les mans, i pot ser difícil de llevar.[11]
Taxonomia
Linnaeus originalment classifica als bananos en dos diferents espècies, basant-se en els seus usos com a aliment. La Musa paradisiaca per a bananes i la Musa sapientum per a bananos. Els dos són híbrits coneguts entre Musa acuminata (genoma A) i la Musa balbisiana (genoma B).
El nom publicat anteriorment, Musa × paradisiaca, s'usa com a nom científic per a híbrits de tot tipo derivats. La majoria de les bananes modernes són triploides estèrils i pertanyen al Grup AAB. A este grup li'l coneix com al "grup de la banana". Econòmicament parlant, atres grups de bananos de cuinar inclouen els bananos de les terres altes d'Àfrica Oriental (subgrup Mutika/Lujugira) del Grup AAA i les bananes del Pacífic (inclosos els subgrups Popoulo, Maoli i Iholena), també del Grup AAB.[12]
Vore també
Referències
- ↑ «Isolation and physicochemical characterization of starches isolated from plantain (Musa paradisiaca) and cooking banana (Musa sapientum)».Journal of Food Biochemistry.34(6)
- 1303–1318.doi:10.1111/j.1745-4514.2010.00354.x.
- ↑ Pillay, M.; Tenkouano, {{{nom2}}} (2011). Banana Breeding: Progress and Challenges, CRC Press, p. 22. ISBN 978-1-4398-0018-8.
- ↑ «¿Per qué menjar banana verda beneficia a la nostra salut?». Revista Ullada. Consultat el 28 de maig de 2023.
- ↑ Rodríguez. «The Right Way to Peel a Plantain» (en en). The Spruce Eats. Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2019. Consultat el 2021-04-05.
- ↑ «Ca you eat raw plantains?». Emborahome. Consultat el 2021-06-14.
- ↑ Albert. «Plantains: Kitchen Basics» (en en-us). Harvest to Table. Archivat des d'el original, el 17 d'agost de 2021. Consultat el 2021-04-05.
- ↑ UNCST. «THE BIOLOGY OF BANANAS AND PLANTAINS». Uganda National Council for Science and Technology in collaboration with PBS – a US Agency for International Development (USAID). Archivat des d'el original, el 2011-12-16.
- ↑ Morse. «Banana Tree Wind Damage» (en en). Home Guides | SF Gate. Archivat des d'el original, el 2014-10-14. Consultat el 2021-04-05.
- ↑ «Plantains». Archivat des d'el original, el 2013-01-15. Consultat el 2009-08-25.
- ↑ «Dissenye d'un sistema de model de massa de vert per a produir 48 balons per colp.».Dissenye d'un sistema de model de massa de vert per a produir 48 balons per colp..Consultat el 29-04-2023.
- ↑ «La taca de banana» (en és). El Nou Dia. Consultat el 2019-07-30.
- ↑ (2007).«Banana and plantain – an overview with emphasis on the Pacific island cultivars».Species Profiles for Pacific Island Agroforestry.Consultat el 2011-06-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plátano maduro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.