Dientamoeba fragilis

Dientamoeba fragilis

Dientamoeba fragilis és un protista pertanyent a l'orde Tritrichomonadida que parasita principalment el còlon humà. Encara que pertany a un grup de protistas flagellats, este organisme ha perdut secundariament els flagelos. Per això, antigament era classificat erròneament entre les amebes.

Característiques generals

• Sol presentar un tamany inferior a 15 μm.
• Carix de mitocondries.

• Posseïx un aparat de Golgi denominat cos parabasal.
• Únicament té un hospedador (monoxeno), és cosmopolita i té una única forma de vida en el seu cicle vital, el trofozoito, ya que no forma quistes.
• Trofozoït: presenta un tamany d'uns 7-12 μm de llongitut i una morfologia ameboide. No posseïx flagelos, a diferència d'atres organismes d'este mateix orde. Els trofozoitos presenten 1 o 2 núcleus segons la fase de la divisió en la que es troben. Normalment poden observar-se un 70% de trofozoitos en 2 núcleus en qualsevol mostra fecal. El trofozoito és la forma vegetativa que s'alimenta, es reproduïx i infecta.
• Alimentació per fagocitosis i pinocitosis de restants d'aliment i bactèries del còlon.
• Reproducció per divisió binaria llongitudinal. No presenten reproducció sexual.
• Quiste:Recents investigacions conclouen que el seu quiste es pot trobar dins dels ous de helmints com el Ascaris lumbricoides, per això es dia que no tenia presència de quiste "Parasito flajelado sense presència de quiste"

Cicle vital i infecció

D. fragilis viu exclusivament en el còlon humà. Els trofozoitos són molt lábiles en les heces i presenten una escassa resistència. Açò, unit al fet de l'inexistència de quiste com a transmissors de l'infecció, ha generat una hipòtesis basada en la transmissió a partir d'ous de Enterobius vermicularis parasitados en trofozoitos de D. fragilis. Estos ous són resistents en les heces i quan s'ingerixen per mig d'aliment o beguda contaminats viagen fins al còlon a on eclosionan i els trofozoitos per la seua banda comencen a dividir-se estenent-se per tot l'epiteli.

Vore també

• Trichomonas vaginalis.ygxr vghg
• Trichomonas tenax.
• Pentatrichomonas hominis.
• Chilomastix mesnili.
• Retortamonas intestinalis.
• Giardia lamblia.
• Enteromonas hominis.

Referències

• Markell, E.K., Voge, M., i John D.T. 1990.-Parasitología mèdica. Interamericana. McGraw-Hill. Madrit.
• Soulsby, E.J.L. 1987.-Parasitología i malalties parasitarias en els animals domèstics. Interamericana. Mèxic.
• Cepika, I., Hampl, V., Kulda, J. 2009.-Critical taxonomic revision of Parabasalids with description of one new genus and three new species. Elsevier GmbH. Prague
• Adl, S.M., Simpson, A. G.B., Lane, C.E., Lukeš, J., Bass, D., Bowser, S.S., Brown, M.W., Burki, F., Dunthorn, M., Hampl, V., Heiss, A., Hoppenrath, M., Lara, E., li Gall, L., Lynn, D.H., McManus, H., Mitchell, E.A.D., Mozley-Stanridge, S.E., Parfrey, L.W., Pawlowski, J., Rueckert, S., Shadwick, L., Schoch, C.L., Smirnov, A., Spiegel, F.W. 2012.-The Revised Classification of Eukaryotes. Journal of Eukaryotic Microbiology, 59: 429–514