Chilomastix mesnili

Chilomastix mesnili és un protozou flagellat pertanyent a l'orde Retortamonadida que parasita el tracto digestiu d'humàs i uns atres primats.

Erro al crear miniatura:

Chilomastix mesnili

Característiques generals

• Sol presentar un tamany inferior a 20 μm.
• Carixen de certs orgànuls com són les mitocondries i l'aparat de Golgi.
• Únicament té un hospedador (monoxeno), és cosmopolita i té dos formes de vida en el seu cicle vital:
  • Trofozoït: presenta un tamany entorn a 15 μm de llongitut i una morfologia piriforme. Posseïx 4 flagelos, un d'ells, més curt, associat al citostoma, zona especialisada a través de la qual obté l'aliment, i els atres 3, en la zona anterior, associats a una funció de motilitat. Té un únic núcleu que es dispon en la zona anterior, prop del punt d'inserció dels flagelos. El trofozoito és la forma vegetativa que s'alimenta i es reproduïx.
  • Quiste: presenta un tamany entorn a 10 μm de llongitut i una morfologia ovalada. No presenta flagelos ni citostoma, encara que es poden aplegar a apreciar restants d'estes estructures com els axonemas intracitoplasmáticos. Té un únic núcleu que es dispon més o menys en la zona central. El quiste és la forma vegetativa infectante i de resistència.
• Alimentació per fagocitosis, a través del citostoma, de partícules del tracto digestiu.
• Reproducció per divisió binaria llongitudinal. No presenten reproducció sexual, solament asexual.

Cicle vital i infecció

C. mesnilis viu com comensal en l'intestí gros tant del ser humà com d'atres primats. ya que presenta un únic hospedador, el seu cicle vital és directe i té lloc a través dels quiste, que són eliminats per les heces i ya presenten capacitat infectiva. Quan dits quiste són ingerits per un nou hospedador, els quiste apleguen a l'intestí gros a on generen trofozoitos que s'alimenten i reproduïxen, donant lloc a nous quiste i tancant aixina el seu cicle vital.

Vore també

• Retortamonas intestinalis.
• Giardia lamblia.
• Enteromonas hominis.
• Trichomonas vaginalis.
• Trichomonas tenax.
• Pentatrichomonas hominis.
• Dientamoeba fragilis.

Referències

• Markell, E.K., Voge, M., i John D.T. 1990.-Parasitología mèdica. Interamericana. McGraw-Hill. Madrit.
• Soulsby, E.J.L. 1987.-Parasitología i malalties parasitarias en els animals domèstics. Interamericana. Mèxic.