Anar al contingut

Diamant Gran Taula

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diamant Gran Taula

El Gran Taula (en francés, Grand Table) és un diamant rosa excepcional en tamany i color, examinat i descrit en 1642 per l'aventurer francés Jean-Baptiste Tavernier durant un dels seus viages a l'Índia. Estava llavors en mans dels comerciants de diamants de Golconda, pero Tavernier no va poder adquirir-ho. Posteriorment es va perdre.

Característiques

Seguix sent el diamant rosa més gran conegut fins a la data.[1]

En 1965, els experts en diamants del Museu Real de Ontario encarregats de l'estudi dels diamants de les Joyes de la Corona Iraní varen postular que dos d'ells, el Darya-ye Noor i el Noor-ul-Ain, provenien de dividir la Gran Taula.[2]

Relat de Jean-Baptiste Tavernier

Va ser durant el seu segon viage a Orient (1638-1643) quan l'aventurer Jean-Baptiste Tavernier va tindre l'oportunitat d'observar la Gran Taula. Partint en setembre de 1638, va iniciar el seu viage des d'Alep cap a Pèrsia, i des d'allí a l'Índia, aplegant a Agra i Golconda. Les seues visites a la cort del Gran Mogol i a les mines de diamants varen ser el preludi dels seus viages posteriors, durant els quals es va presentar com un comerciant d'alt ranc, comerciant en joyes costoses i atres bens preciosos, i trobant als seus principals clients entre els més grans príncips d'Orient.

A partir de la década de 1670, Tavernier es va dedicar a publicar els relats dels seus viages. Va ser en els seus "Sis viages que va fer a Turquia, Pèrsia i Índia", editats a partir de 1676, a on Tavernier mostrava, en un capítul sobre els diamants més grans i bells que l'autor ha vist en Europa i Àsia,[3] un dibuix i la seua descripció del diamant rosa:

És una pedra que pesa 176 i 1/8 mangelines, que són 242 5/16 dels nostres quilats. El mangelin, com he dit, és el pes usat en els regnes de Golconda i de Visapur, i equival a 1 3/8 dels nostres quilats. Estant en Golconda en l'any 1642 em varen mostrar esta pedra, i és el diamant més gran que he vist en l'Índia en mans de comerciants. El seu amo em va permetre fer-li un dibuix, que vaig enviar a Surat a dos dels meus amics, notificant-los de la bellea de la pedra i el preu, que era de 500 000 rúpies, que són unes 750 000 lliures de la nostra moneda. Vaig rebre instruccions dels meus amics, indicant-me que en cas que fora una pedra neta i de bona aigua, oferir 400 000 rúpies, pero no hi havia manera de fer un tracte a eixe preu. No obstant, crec que si haguérem aplegat a 450 000 rúpies podríem haver-la conseguit.
Jean-Baptiste Tavernier, Els six voyages de Jean Baptiste Tavernier.... qu'il a fait en Turquie, en Perse, et aux Indes, 1676-77.[4]


Referències

  1. ↑ John M. King, James E. Shigley, Scott S. Guhin, Thomas H. Gelb, and Matthew Hall, « Characterization and Grading of Natural-Color Pink Diamonds », Gems & Gemology, été 2002, vol. 38, no 2, p. 130 , tableau 1
  2. ↑ V. Pixen, A. Tushingham, et G. Waite, « The Darya-I Nur Diamond and the Tavernier 'Great Table' », Lapidary Journal, novembre 1967, p. 1000-1009
  3. ↑ Jean-Baptiste Tavernier, Els sis viages de Jean Baptiste Tavernier, escuder baró de Aubonne, que va fer a Turquia, Pèrsia i les Índies, Paris, Gervais Clouzier et Claude Barbin, vol. 2, 1677, p. 334. accés en Gallica
  4. ↑ Jean-Baptiste Tavernier, Els six voyages de Jean Baptiste Tavernier, écuyer baron d'Aubonne, qu'il a fait en Turquie, en Perse, et aux Indes, Paris, Gervais Clouzier et Claude Barbin, vol. 2, 1677, p. 334-335. Lloc web oficial