Diamant Deepdene

El Deepdene és un diamant groc de 104.52 quilates (20.9 g), àmpliament considerat com el diamant irradiado més gran del món. La pedra possiblement es va extraure en la década de 1890 en la mina Premier de Suràfrica, pertanyent a De Beers Consolidated Mines Ltd.

Orige del nom

El Deepdene rep el seu nom d'una finca situada en Pennsilvània propietat de Margaret Adams Plummer, esposa de Curtis Bok, abdós propietaris originals del diamant. En aquell llavors, el Deepdene pesava una miqueta més, 104.88 quilates (21 g), i estava montat en un clip de diamants. El joyer neoyorkino Harry Winston va comprar el diamant als Bok en 1954 i finalment va passar a mans d'una firma londinenca en 1960 i, posteriorment, a mans d'un propietari alemà.

Escàndal d'irradiació

El 27 de maig de 1971, la casa de subastes Christie's de Ginebra va oferir als possibles compradors el diamant, una gema de talla coixí i color groc dorat fantasia, que posteriorment es coneixeria com Deepdene. La seua claritat es va declarar VVS1 (en dos chicotetes imperfeccions prop del filetín o secció mija de la pedra) i el seu color groc intens va ser garantisat com a natural tant per l'institut alemà de gemología com per l'Universitat de Magúncia.

No obstant, Eduard Gübelin, fundador del Gübelin Gem Lab de Lucerna, Suïssa, va tindre l'oportunitat d'inspeccionar el diamant abans de la subasta. L'experiència de Gübelin examinant gemes i reconeixent diamants coloreats artificialment ho va dur a declarar que el Deepdene havia segut irradiado, provablement per mig d'un bombardeig en neutrons. Gübelin va advertir a Christie's i a qualsevol comprador dispost a escoltar-li, pero es va permetre que la venda continuara en la recomanació de que la pedra fora examinada per un atre laboratori.

Despuix de ser venut als joyers Van Cleef & Arpels per un valor estimat de 190.000 lliures esterlines (uns 460.000 dólars nortamericans de l'época), el Deepdene va ser enviat al Laboratori de Proves de Gemes de Londres, Anglaterra. El director del laboratori, el gemólogo pioner Basil Anderson, va rebre la tasca de corroborar les afirmacions de Gübelin, i aixina ho va fer. Va utilisar una tècnica d'anàlisis espectral en resultats concloents, que confirmava que la pedra havia segut irradiada. Van Cleef & Arpels va tornar ràpidament la pedra per a obtindre un reembós, deixant-la en una espècie de llim no desijat. En 1997, Christies va subastar el diamant una volta més, pero catalogat com una gema irradiada en un preu substancialment menor. Va ser adquirit per Laurence Graff, de Graff Diamonds, qui a la seua volta li'l va vendre a la famosa escritora Danielle Steel. El seu parador actual es desconeix.

Suponent que Harry Winston no va ser qui va encarregar el tractament d'irradiació, el procés podria haver tingut lloc en qualsevol moment entre 1955 (quan Winston ho va vendre) i 1971, any en que es va oferir en subasta. El retallado de la gema de 104.88 quilates (21 g) a 104.52 quilates (20.9 g) provablement va tindre com a objectiu eliminar el patró de coloració en forma de paraigües que tenia al voltant del seu culet. Est era un efecte secundari comú observat en els primers diamants irradiados, pero les tècniques d'irradiació s'han millorat per a que açò ya no ocórrega.