Anar al contingut

Dialectes del coreà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En la península de Corea es parlen varis dialectes del idioma coreà. La península és extremadament montanyosa i el «territori» de cada dialecte correspon estretament als llímits naturals entre les diferents regions geogràfiques de Corea. La majoria dels dialectes reben el nom d'una de les huit províncies tradicionals de Corea. Un d'ells és lo suficientment distint dels demés com per a ser considerat un idioma separat, el jejuano.

Zones dialectals

Nort

Ryukjin (Noreste)

Es parla en el històrica regió de Yukchin, que està situada en la part septentrional de la província d'Hamgyong del Nort, molt alluntada de P'iŏng'an, pero té més en comuna en els dialectes de P'iŏng'an que en els dialectes circumdants de Hamgyŏng. Com ha estat aïllada dels grans canvis de l'idioma coreà, ha conservat traces distintives del coreà mig. És l'únic idioma coreà tonal conegut.

Hamgyong (Noreste)

Es parla en la regió de la província d'Hamgyong (Kwanbuk i Kwannam), l'extrem noreste de la província de Pyongan i la província de Ryanggang de Corea del Nort, aixina com en Jilin, Heilongjiang del noreste de China; Rússia, Uzbekistan i Kazakhstan. Nou vocals: les huit de l'idioma estàndar més ö.

Pyongan (Noroest)

Es parla en Pionyang, les províncies de Pyongan i Chagang, i en Liaoning, China.

Centre

  • Dialecte de Gyeonggi, també cridat "dialecte de Seül": es parla en la província de Gyeonggi, en les ciutats de Seül i Incheon, aixina com en el surest de Kaesong (Corea del Nort). La base de l'idioma estàndar de Corea del Sur.
  • Dialectes de Chungcheong: És un dialecte parlat en la regió de Chungcheong (Hoseo) de la República de Corea, inclosa la ciutat metropolitana de Daejeon i la ciutat autònoma especial de Sejong, i és el dialecte regional més destacat entre els dialectes centrals. Per lo tant, és un dels dialectes que apareixen en freqüència en els drames coreans despuix del dialecte de Gyeongsang i el dialecte de Jeolla. La característica més representativa d'este dialecte regional és que la velocitat del parla és llenta, i la vocal ' ㅛ(yo)' es canvia a ' ㅠ(yu)', i quan la vocal ' ㅑ(ya)' aplega al final, es canvia a ' ㅕ(yeo) '.
  • Dialectes de yeongseo: es parla en Yeongseo, en la província de Gangwon (Corea del Sur) i en la veïna província de Kangwon (Corea del Nort), a l'oest de les montanyes de Taebaek. El yeongseo és prou distint dels dialectes del yeongdong a l'est de les montanyes.
  • Dialectes de Yeongdong: es parla en Yeongdong, en la província de Gangwon (Corea del Sur) i en la província de Kangwon (Corea del Nort) a l'est de les montanyes de Taebaek. El dialecte de Yeongdong és molt distint dels dialectes de Corea Central a l'oest de les montanyes.
  • Dialecte d'Hwanghae: es parla en la província de Hwanghae de Corea del Nort. Comunament s'inclou entre els dialectes centrals, pero alguns investigadors sostenen que no encaixa en els dialectes centrals.

Surest

Es parla en la província de Gyeongsang (Yeongnam) de Corea del Sur, incloses les ciutats d'Ulsan, Daegu, Busan. Este dialecte es distinguix fàcilment del dialecte de Seül perque el seu to és més variat. Sis vocals, i, i, a, eo, o, o.

Suroest

En la província de Jeolla es troba el dialecte de Jeolla, en la regió de Honam. Una de les característiques és que, a diferència de les terminacions -seyo (세요) i -seumnida (습니다), s'usa -rau (라우) i -jirau (지라우). Ademés, a l'hora de demanar favors, s'afig al final -ing (잉).[1]

Jeju

Es parla en l'illa de Jeju, front a la costa suroest de Corea del Sur. Sol considerar-se un idioma independent.[2] Té les nou vocals del coreà mig, incloent el arae-a (ɔ). Poden tindre també consonant adicionals.

El llenguage estàndar

En Corea del Sur, l'Institut Nacional de l'Idioma Coreà definix el coreà estàndar () com "el parla moderna de Seül àmpliament utilisada pels que han estudiat ben" (교양있는 사람들이 두루 쓰는 현대 서울말). En la pràctica, tendix a no incloure les característiques que es troben exclusivament en Seül.

Corea del Nort establia que el dialecte de Pyongan, parlat en la capital de Pionyang i les seues afores, devia ser la base de l'idioma estàndar de Corea del Nort (Munhwaŏ); no obstant, en la pràctica, seguix "fermament arraïlat" en el dialecte de Gyeonggi, que ha segut l'estàndart nacional durant sigles.

A pesar de les diferències entre el Nort i el Sur en l'idioma coreà, les dos normes seguixen sent àmpliament inteligibles. Una característica notable dins de la divergència és la falta de anglicisme del Nort i atres préstams estrangers pel aïllacionisme i l'autosuficiencia: s'utilisen en el seu lloc paraules coreanes pures/inventades.[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Els Diferents Dialectes Coreans» (en es). Urilingo (2020-11-05). Consultat el 2020-11-05.
  2. ↑ Janhunen, Juha, 1952- (1996). Manchuria : an ethnic history, Finno-Ugrian Society. OCLC 35288764. ISBN 951-9403-84-1. Consultat el 2020-11-05.
  3. ↑ . www.koreatimes.co.kr. Consultat el 2020-11-05.


Referències