Idioma jeju

El jeju, cheju o jejuano (autoglotónimo: 제줏말; en coreà: 제주어), és una de les llengües coreánicas (junt en el coreà) parlada en l'illa de Jeju, Corea del Sur.[1] Diferix en gran mida dels dialectes del coreà continentals.
Nom
El nom està transcrito com jeju en la romanisació revisada i Cheju en la romanisació McCune-Reischauer. En coreà, se li coneix com:
- 제주 방언 (濟州方言) Jeju bang-eon;
- 제주 사투리 Jeju saturi «dialecte Jeju»;
- 제주어 (濟州語) Jejueo «idioma Jeju»;[2] o
- 제주말 Jejumal «parla de Jeju».
L'últim cobrix abdós conceptes, el de llengua i el de dialecte.
Classificació
Encara que molts surcoreans, inclús els que parlen l'idioma jeju, consideren que és un dialecte de la llengua coreana, es pot dir que es tracta d'una llengua separada perque és casi mútuament ininteligible en el coreà de la part continental.[3] Es reconeix com una llengua distinta a nivell local i per l'UNESCO.[4]
Demografia
Hi ha entre 5000-10 000 parlants en fluïdea,[4] tots naixcuts abans de 1950.cita requerida El jeju va ser parlat en el passat per mig de l'illa de Jeju, ademés de les illes Chuja en l'antic Comtat Bukjeju (actualment la Ciutat de Jeju), a on es parla el dialecte Chuja, una varietat del dialecte jeolla. També sobreviu en enclavaments de la diàspora en Japó.
En giner de 2011, l'UNESCO va afegir el jeju al Atles Mundial de llengües en perill com una «llengua en perill crític».[4]
Fonologia
Té 9 vocals:
| i ㅣ | ɨ ㅡ | o ㅜ |
| i ㅔ ɛ ㅐ |
ə ㅓ | o ㅗ |
| a ㅏ | ɒ ㆍ | |
El jeju manté la vocal arae-a (ɒ), que ya no existix en el coreà estàndar.
- Canvis històrics
- Coreà mig **kj > Jeju [t͡ɕ] (i. g. **kjər > [t͡ɕər] 'ona')
- Coreà mig əːj > Jeju [i] (i. g. kəːj > [ki] de [kiŋi] 'carranc')
Pragmàtica
Una diferència notable entre l'idioma jeju i els dialectes de Corea continental és la falta de formalitat i deferència honorífica als vells. Per eixemple, mentres que un parlant del dialecte de Seül diria 안녕하세요 annyeonghaseyo «Hola» a una persona major, un parlant de jeju diria 반갑수다 ban-gapsuda, que equival a un «quin tal». En la part continental de Corea seria inapropiat que un chiquet diguera això a un adult, pero el seu us és acceptable en Jeju.
Vocabulari
L'idioma jeju conserva moltes paraules arcaiques que es varen perdre en atres llocs, i va prendre paraules estrangeres que no es troben en el coreà estàndar. També hi ha moltes paraules que no han segut relacionades en atres idiomes, i que possiblement es deriven de la llengua de l'antic regne de Tamna.cita requerida
| Eixemples | |||
|---|---|---|---|
| Jeju | Significat | Notes | |
| Hangul | Romanisació | ||
| [?]저옵서예 | hɒnjeo opseoye | «benvingut» | |
| 아방 | abang | «pare» | Cognado en el coreà estàndar abeoji «pare» i el dialecte de Gyeongsang del Sur aba «pare». Molt similar al malayo-polinesio (Taiwan) «abang» (tio). |
| 어멍 | eomeong | «mare» | |
| 하르방 | hareubang | «yayo; vell» | |
| 할망 | halmang | «yaya; vella» | Creat a partir de moltes deïtats chamánicas, com Samseung Halmang, Jeoseung Halmang i Seolmundae Halmang. |
| 아즈방 | ajeubang | «tio» | |
| 아즈망 | ajeumang | «tia» | |
| 삼춘 | Samchun | (home i dòna de mijana edat) | En coreà estàndar, Samchon es referix al «tio». No obstant, en l'illa de Jeju, Samchun es referix a tots els hòmens i dònes de mijana edat. |
| 오라방 | orabang | «germà major» (d'una dòna) | |
| [?] | ttɒl | «filla» | |
| 가시아방 | gasiabang | «sogre» (d'un home) | Del coreà mig gas «esposa» + el sufix genitiu -ɒi + abang «pare», lliteralment «pare de l'esposa». |
| [?]아이 | sɒnai | «home» | |
| 지집빠이 | jijib-bbai | «dòna» | Cognado en el coreà estàndar gyējibai gyējibae «chica,» del coreà gyējib «dòna» + coreà ai ǣ «chiquet». Prou similar a Malayo-Polinesio (Taiwan) babay «chica». |
| 비바리 | bibari | «donzella» | |
| 가물어 | gamureo | «distint» | |
| 야개기 | yagaegi | «coll» | |
| 낭 | nang | «arbre, arbusto, fusta» | Provinent de la paraula per a «arbre, arbusto, fusta» namg- del coreà mig. |
| 굴묵낭 | gulmungnang | «arbre zelkova» | |
| 태역 | taeyeok | «pastura» | |
| 송키 | songki | «vegetal» | Similar al idioma manchu sogi «vegetal». |
| 지실 | jisil | «papa» | |
| 강생이 | gangsaeng-i | «cadell» | |
| 고냉이 | gonaeng-i | «gat» | |
| 노리 | nori | «cabirol siberiano» | |
| 도치 | dochi | «astral» | La paraula «astral» apareix com dosguy, dosgeuy, o dochɒi en el coreà mig. |
| 오름 | oreum | «montanya, tossal» | |
| 고고리 | gogori | «mechó» | |
| 그디 | geudi | «ahí» | L'idioma jeju usa -vaig donar en lloc de -(eo)gi per a formar pronoms de localisació |
| 이디 | idi | «ací» | |
| 깅이 | ging-i | «carranc» | |
| 생이 | saeng-i | «pardal» | |
| 놈삐 or 무수 | nomppi or musu | «rave» | En l'illa Jeju musu és afí en el coreà estàndar muu, pero derivat d'una variant de coreà mig diferent. Note's la similitut en l'idioma manchú mursa «rave blanc chinenc globular gran». L'etimologia de jeju és nombbi «obscur». |
| 대비 | daebi | «calcetí» | Compare's en el japonés tabi «calcetí tradicional japonés» |
| 도새기 | dosaegi | «porc» | |
| 돗괴기 | dotgoegi | «porc (menjar)« | |
| 독새기 | doksaegi | «ou de gallina» | |
| 부루 | buru | «lletuga» | |
| 주리 | juri | «canvi (despuix d'una transacció)» | Compare's en el japonés tsuri. |
| 절 | jeol | «ona» | En coreà mig gyeol en el mateix significat; en coreà estàndar mulggyeol |
| 어욱 | eouk | «eulalia» | |
| 인칙 | inchik | «primerenc» | |
| 개역 | gaeyeok | «pols de gra torrat» | |
| 모물, 모몰, 모믈 | momul, momol, momeul | «blat sarraceno» | |
| 몬독 | mondok | «pols» | |
| 빙애기 | bing-aegi | «pollet» | |
| 가사 | gasa | «paraigües» | Compare's en el japonés kasa «paraigües» i el coreà gat, un capell antic. |
| 몽댕이 | mongdaeng-i | «bastó» | En coreà estàndar mongdung-i «bastó, pal, mall». |
| 몬딱 | monttak | «tot» | |
| 정지 | jeongji | «cuina» | Esta paraula no és única a l'idioma jeju, també apareix en els dialectes de Gyeongsang i Jeolla |
| 하영 | hayeong | «molt» | |
| 호꼼, 호끔 | hokkom, hogkkeum | «poc» | |
| 테우리 | teuri | «granger» | teuri pot referir-se a aeongsunam, la deïtat de l'agricultura. |
| 잘도 아깝다 | jaldo aggapda | «molt bonico/bell» | |
Gramàtica
Verps
- Temps present
Els honorífics del jeju diferixen del coreà estàndar. Quan la norma té declarativa ㅂ니다 -mnida, L'idioma jeju té 암/엄수다 -amsuda o -eomsuda; A on el coreà té interrogativa ㅂ니까? -mnikka?, l'idioma jeju té 암/엄수과? -a/eomsugwa?.
| Raïl | Jeju | Coreà | Significat |
|---|---|---|---|
| 적다 jeokda | 적엄수다 | 적습니다, 적고 있습니다 | escrivint |
| 적엄수과? | 적습니까, 적고 있습니까? | ¿escrivint? |
Els verps d'estat («adjectius») són similars. A on l'estàndart té ㅂ니다/까 -mnida/mnikka o 습니다/까 -seumnida/seumnikka, l'idioma jeju té 우다/꽈 -uda/uggwa o수다/꽈 -sua/suggwa, respectivament.
| Raïl | Jeju | Coreà | Significat |
|---|---|---|---|
| 적다 jeokda | 적수다 | 적습니다 | Són molts |
| 적수꽈? | 적습니까? | ¿Són molts? |
- Temps passat
El declaratiu passat de l'idioma jeju 앗/엇수다 -assuda/eossuda correspon a l'estàndart 았/었습니다 -asseumnida/eusseumnida i el interrogatiu 앗/엇수과? -assugwa/-eossugwa correspon a l'estàndart 았/었습니까? -asseumnikka/eosseumnikka.
| Raïl | Jeju | Coreà | Significat |
|---|---|---|---|
| 알다 alda | 알앗수다. | 알았습니다 | entés. |
| 알앗수과? | 알았습니까? | ¿entés? |
Vore també
Referències
- ↑ Yang, Changyong; Yang, Sejung; O’Grady, William (2020). jstor. org/stable/j. ctvwvr2qt Jejueo: The Language of Korea’s Jeju Island (en en), University of Hawai'i Press. ISBN 978-0-8248-7443-8. Consultat el 2025-01-03.
- ↑ naver. com/main/read. nhn? mode=LSD&mid=sec&sid1=100&oid=001&aid=0004870902 '제주어' 유네스코 소멸위기 언어 등록, Yonhap News, 2011-01-17
- ↑ Janhunen, Juha, 1996. Manchuria: an ethnic history
- ↑ 4,0 4,1 4,2 unesco. org/new/en/media-services/single-view/news/new_interactive_atlas_adds_two_more_endangered_languages/ New interactive atles adds two more endangered languages
Enllaços externs
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma jeju.- wikisource. org/wiki/%EC%A0%9C%EC%A3%BC%EC%96%B4_%ED%91%9C%EA%B8%B0%EB%B2%95 제주어 표기법 Diccionari d'ortografia de l'idioma jeju
- daum. net/jejuarea Método d'entrada per al hangeul arae-a
- galbijim. com/Jeju_dialect Galbijim
- National Institute for the Korean Language, JEJU National University, South Korea
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma jeju» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.