Dia (supermercats)
Dia (acrònim de Distribuïdora Internacional d'Alimentació, S. A.) és una companyia espanyola pertanyent al sector de la distribució alimentària, productes de llar i conte personal que opera en Espanya i Argentina.
Fundada en 1979, va obrir la seua primera tenda en Madrit baix la fòrmula comercial de tenda de desconte. Este model de negoci està basat en una política de reducció de preus per mig de la disminució de costs, simplificant l'establiment i la seua gestió. La companyia du un estricte control de costs gràcies a una eficient cadena llogística. La seua política de comunicació comercial es basa en les campanyes en els mijos de comunicació, aixina com fullets periòdics en els que es destaquen els productes en oferta. Posseïx un sistema de franquícies que permet a particulars operar una tenda Dia despuix de realisar una determinada inversió.[1]
A tancament de 2024, tenia 3.343 tendes (de les quals 2.306 eren franquícies). El seu número d'empleats era de 16.896. Cotisa en la Bossa de Madrit.
Història
[editar | editar còdic]La cadena Dia va ser creada en Espanya en 1979 en l'obertura de la seua primera tenda en Madrit en el carrer Valderrodrigo 10, en l'urbanisació madrilenya de Saconia.[2] Ràpidament va mamprendre un ambiciós pla d'expansió internacional, que li va dur a estar present en Argentina, Brasil, Grècia i Turquia en l'ensenya Dia, en Portugal en l'ensenya Minipreço i en França en l'ensenya Ed ademés de Dia (la marca Ed va ser finalment substituïda per Dia). En 2003, va desembarcar en China, a on el número d'obertures en un any va alcançar les 300 tendes.
En 2007, Carrefour, llavors matriu de Dia, va comprar la ret dels supermercats Plus en Espanya per a integrar-los en la cadena Dia per 200 millons d'euros.[3]
En 2010, va vendre el negoci en Grècia.[4] i en 2011, Carrefour (propietari de Dia des de l'any 2000) va decidir que escindiria el 100 % de Dia i trauria l'empresa a bossa. L'operació es va realisar entregant als actuals accionistes de Carrefour un número d'accions de Dia proporcional als que posseïen en l'empresa matriu.[5]
L'eixida a bossa es va fer efectiva el 5 de juliol de 2011 i el 2 de giner de 2012 va passar a formar part de l'índex IBEX 35.[6] Eixiria d'este índex el 24 de decembre de 2018.[7]
En 2013, va vendre el negoci en Turquia per 31 millons d'euros.[8]
En 2013, Dia va deixar de ser part de la patronal ACES, a on es troben Carrefour Market i Supercor, per a passar a ser part de la patronal ASEDAS, a on es troba Mercadona.[9][10]
En 2013, va completar l'adquisició del 100 % de la cadena alemana Schlecker en Espanya i Portugal, especialista en desconte en el sector de la llar, bellea i salut, per 70,5 millons d'euros. La cadena tindrà la cessió de la marca Schlecker durant dos anys i despuix deuria procedir a una nova denominació.[11] A finals d'eixe mateix any, Dia va presentar l'ensenya Clarel, especialisada en la venda de productes per al conte personal, bellea i llar.[12]
En 2014, va vendre el negoci en França a Carrefour per 644,7 millons d'euros.[13] En Espanya, va comprar la ret de supermercats L'Arbre per un euro. A canvi, Dia es va fer càrrec del deute de l'Arbre.[14]
A partir de setembre 2015, va adquirir 144 tendes a Eroski ubicades en Castella i Lleó, Madrit, Andalusia, Extremadura, Ceuta, Melilla i Canàries per 135 millons d'euros, enfortint la seua posició en el mercat espanyol. Les ensenyes de la cooperativa afectades per l'acort varen ser Eroski Center, Eroski City i Caprabo. Dit acort és ampliable fins a 160 tendes.[15] Les tendes adquirides varen ser transformades baix l'ensenya La Plaça de Dia, creada per a tal fi.[16]
Igualment, en giner de 2016 es va anunciar que s'eliminaria la marca L'Arbre eixe mateix any. Part de les tendes passarien a explotar-se baix la marca Dia Market, mentres que el restant es convertirien en La Plaça de Dia.[17]
En novembre de 2016, va desembarcar en Paraguay obrint inicialment 22 tendes, en modalitat de franquícia en un soci local, en metes a expandir-se a 90 tendes en els següents anys.[18][19]
En agost de 2018, va abandonar de forma definitiva China despuix de consumar la venda del 100 % del seu negoci a Nankín Suning.Com Supermarket, pertanyent al grup chinenc Suning.[20]
El 12 de decembre de 2018, va anunciar que estava preparant una ampliació de capital per 600 millons d'euros —més del doble de la seua capitalisació bossística— per a «enfortir l'estructura de capital del grup». L'empresa conseguiria aixina nous fondos en els que fer front a la gran crisis financera i de resultats que travessa, que li havia fet perdre prop del 90 % del seu valor en Bossa durant l'any. En paralel, estava ultimant una renegociación del seu deute en varis bancs.[21]
En abril de 2019, Grup PRV, propietària de la cadena de supermercats de proximitat Citymarket, va comunicar la compra del 100 % del paquet accionario de Distribuïdora Paraguayana d'Aliments S. A., empresa operadora de 26 supermercats de proximitat en Paraguai baix la marca Dia.[22]
El 17 de maig de 2019, LetterOne, societat controlada pel oligarca ucranià, en nacionalitat russa i israelita Mijaíl Fridman,[23] es va convertir en el propietari del 69,76 % despuix de l'oferta pública d'adquisició (OPA) de la cadena de supermercats Dia. Fins a llavors, LetterOne contava en el 29 % del capital social de la cadena de supermercats. A partir d'eixe moment, la companyia va establir un full de ruta per a portar a terme un profunt procés de transformació que assentara les bases del creiximent a futur basat en: l'excelència operativa, unes noves propostes de valor i oferta comercial, i una estructura de capital sòlida per a afrontar el repte.[24]
En agost de 2021, va concloure una ampliació de capital per un total de 1028 millons d'euros i LetterOne va passar a tindre el 77,7 % del capital de Dia.[25]
En març de 2022, es va anunciar que Mijaíl Fridman va abandonar el consell d'administració de LetterOne, el fondo d'inversió que controlava el 77,7% del capital de Dia, despuix d'aparéixer en la llista de oligarcas als que s'apliquen les sancions impostes per Brusseles com a resposta a l'invasió d'Ucrània per part de Rússia.[26]
En agost de 2022, es va anunciar un acort en Alcampo per a la venda de 235 supermercats de tamany mig en huit comunitats autònomes per un preu màxim de 267 millons d'euros. L'operació incloïa també el traspàs de dos naus llogístiques en Villanubla (Valladolit). Dia va argumentar que els supermercats venuts a Alcampo, en una superfície individual d'uns 760 metros quadrats, no encaixaven en la seua estratègia centrada en establiments de proximitat i tendes de barri.[27] Açò incloïa tendes en la marca La Plaça de Dia, Dia Maxi o Dia.[28][29]
En decembre de 2022, va anunciar que havia alcançat un acort en el fondo d'inversió espanyol C2 Private Capital per a la venda de Beauty by DIA, S. A. U. (Clarel) per 60 millons d'euros. L'acort contemplava el traspàs d'1.015 tendes en Espanya, ademés de tres centres de distribució i atres actius.[30]
En març de 2023, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va autorisar la venda de 224 establiments a Alcampo, 11 menys dels prevists inicialment per a evitar el monopoli en certes zones. Es prevea que dita transacció finalisara en juliol de 2023.[31][32]
En agost de 2023, va decidir cancelar l'operació de venda de Clarel al fondo C2 Private Capital ya que “havia vençut el determini per a que es compliren les condicions suspensivas para dita venda” i, per tant, el contracte havia quedat automàticament resolt.[33]
Eixe mateix més, va anunciar la venda de la seua filial portuguesa en 489 tendes al minoriste francés Auchan per 155 millons d'euros.[34]
En decembre de 2023, va anunciar el tancament d'un acort en el grup empresarial colombià Grup Trinity per a la venda de Clarel per 42,4 millons d'euros. Esperava completar l'operació a lo llarc del primer semestre de 2024.[35] L'1 d'abril de 2024, es va tancar dita venda, en la que s'incloïen, entre atres actius, aproximadament 1000 tendes Clarel distribuïdes per tot el país i tres centres de distribució.[36]
El 30 d'abril de 2024, va completar la venda del seu negoci en Portugal a Auchan per 155 millons. L'acort va comprendre una ret de 489 tendes pròpies i franquiciadas, que operaven baix les ensenyes Minipreço i Mais Perto, ademés de tres plataformes llogístiques.[37]
El 31 de maig de 2024, es va anunciar la venda de la seua filial en Brasil a MAM AssetManagement per un preu simbòlic de 100 euros. D'esta manera, la cadena de supermercats se centrarà en els seus mercats més rendables i en major potencial de creiximent, Espanya i Argentina. L'operació es va completar el 25 de juny d'eixe mateix any.[38]
Política comercial
[editar | editar còdic]Dia basa el seu model de negoci en la proximitat i l'accessibilitat, operant en quatre països. Conta en una ret de punts de venda físics que permeten atendre directament als consumidors. Ademés, oferix la possibilitat de realisar compres en llínea per mig del seu lloc web i a través d'acorts en plataformes de tercers que funcionen com marketplaces. La companyia també manté convenis en servicis de repartiment a domicili per a realisar entregues ràpides.
Una part important de les tendes de Dia opera baix el règim de franquícia, representant al voltant del 43 % del total de la seua ret. Segons senyes de 2019, esta proporció era del 44 %. Segons Franchise Direct, Dia figura entre les principals empreses franquiciadoras del sector de l'alimentació en Espanya i Europa.
L'oferta comercial de Dia combina productes de marca pròpia en artículs de marques internacionals. Dins de la seua estratègia de sortit, els productes frescs (particularment frutes i verdures) ocupen un paper destacat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Franquícia DIA».
- ↑ «Obertura de la primera tenda en Madrit». Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2021. Consultat el 9 de febrer de 2021.
- ↑ «[1]». Consultat el 2022-03-02 (en és).
- ↑ «[2]». Consultat el 2022-03-02 (en és).
- ↑ «Carrefour ultima l'eixida a bossa dels seus supermercats barats DIA». Economia Digital. Archivat des d'el original, el 2011-05-13. Consultat el 2011-05-16.
- ↑ «Dia s'estrena en l'Ibex en un descens superior al 1%». Cotizalia. Archivat des d'el original, el 2012-06-29. Consultat el 2012-03-12.
- ↑ «Dia ix de l'Ibex 35 despuix de perdre un 87% del seu valor en Bossa enguany.».
- ↑ «Dia ven el seu negoci en Turquia per 31 millons d'euros» (en és). Expansion. Consultat el 2022-03-02.
- ↑ «a-crear-el-gran-lobby-de-els-supermercats-113728 », El Confidencial. Consultat el 2013-09-30.
- ↑ «on-mercadona-20130123-541788.html », El Confidencial.
- ↑ Dia completa la compra de Schlecker en Espanya i Portugal
- ↑ «Dia obrirà 100 tendes de Clarel, la seua franquícia de bellea» (en és). Cinc Dies. Consultat el 2022-03-02.
- ↑ «DIA culmina la venda del seu negoci francés per 644,7 millons». Archivat des d'el original, el 2015-12-24. Consultat el 2015-08-18.
- ↑ «Dia tanca la compra de la cadena de supermercats El Arbol». www.europapress.es. Consultat el 2022-03-02.
- ↑ «Dia compra finalment 144 tendes d'Eroski per 135 millons» (en és). Cinc Dies. Consultat el 2022-03-02.
- ↑ «Dia llança un ofensiva en la batalla del súper: canviarà els Eroski que va comprar per la Plaça» (en és). Cinc Dies. Consultat el 2022-03-02.
- ↑ «La Crònica de Salamanca - Periòdic digital de Salamanca en totes les notícies i successos» (en és). La Crònica de Salamanca. Consultat el 2022-03-02.
- ↑ «de-espana-nova-cadena-de-supermercats-1526494.html Aplega des d'Espanya nova cadena de supermercats». Archivat des d'el de-espana-nova-cadena-de-supermercats-1526494.html/ original, el 2016-10-31. Consultat el 2016-10-30.
- ↑ «Ricardo Currás: “En DIA no venem oli a pèrdues, seria illegal”». Archivat des d'el original, el 2016-11-06. Consultat el 2016-10-30.
- ↑ «Dia ix de China despuix de completar la venda del seu negoci al grup Suning» (en és). EXPANSION. Consultat el 2022-03-02.
- ↑ «[3]». Consultat el 2022-03-02 (en és).
- ↑ «La Nació / Citymarket va comprar Dia i pansa a tindre 95 tendes en tot el país» (en és). www.lanacion.com.py. Consultat el 2022-03-02.
- ↑ «L'Informació / Quí és Mijaíl Fridman, l'amo de Dia inclós en la 'llista negra pro-Putin'» (en és). https://www.lainformacion.com/. Consultat el 2022-03-06.
- ↑ «LetterOne alcança el control de casi el 70% de DIA i aumenta la pressió sobre Botí» (en és). elconfidencial.com. Consultat el 2022-03-02.
- ↑ Dia culmina l'ampliació d'1.028 millons i Fridman té ya el 77,7%
- ↑ a-congelar-els seus-bens.html Fridman ix del consell de LetterOne, l'ama dels supermercats Dia
- ↑ Dia ven 235 supermercats a Alcampo en Espanya per 267 millons
- ↑ Estos són tots els supermercats Dia en Espanya que passaran a ser Alcampo
- ↑ Alcampo adquirix les instalacions del Maxi Dia de Cangas en la seua nova expansió
- ↑ DIA ven les seues 1.015 tendes de Clarel per uns 60 millons a C2 Private Capital
- ↑ La CNMC autorisa que Alcampo compre 224 supermercats al Grup Dia, 41 en Aragó
- ↑ Els supermercats Dia que passaran a ser Alcampo en Espanya
- ↑ Dia cancela la venda de les droguerías Clavellinera al fondo C2 Private Capital i busca atres opcions estratègiques
- ↑ «seu-negoci-en-portugal-a-auchan-per-155-millons.html Dia ven el seu negoci en Portugal a Auchan per 155 millons» (en és). elpais.com. Consultat el 2023-08-03.
- ↑ Dia desatasca la venda de Clarel i tanca un acort en Grup Trinity per 42,4 millons d'euros
- ↑ Dia tanca la venda de Clarel a Trinity i rep un primer pagament d'11,5 millons d'euros
- ↑ seu-negoci-en-portugal-a-auchan-per-155-millons.html Dia completa la venda del seu negoci en Portugal a Auchan per 155 millons
- ↑ seua-filial-en-brasil-en-un-impacte-negatiu-de-101-millons-en-els seus-resultats.html Dia finalisa la venda de la seua filial en Brasil en un impacte negatiu de 101 millons en els seus resultats
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dia (supermercados)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.