Diòcesis de Caliabria
La diòcesis de Caliabria (en latín: Dioecesis Calabriensis i
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-pt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en l'actual Portugal. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'archidiòcesis d'Augusta Emèrita. Va ser suprimida en el VIII i restaurada com diòcesis titular en 1969 com a diòcesis de Caliabria. Des del 31 de giner de 2008 el seu bisbe titular és Joaquim Augusto da Silva Mendes, de la Pía Societat de Sant Francisco de Sals.[nota 1]
Territori i organisació
[editar | editar còdic]La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito mossàrap residents en els actuals territoris de Ribacôa, i és provable que inclús s'expandira cap a l'oest, cap a les diòcesis de Lamego i Viseu. L'hitación de Wamba, document supostament datat en l'any 675 l'autenticitat del qual està encara en dubte, senyala que comprenia les poblacions «des de Sorta fins a Albeniam, i des de Soto fins a Faram»,[1] encara que es desconeix la situació d'estos pobles.
La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat de Caliabria (civitas Calabriga), que pertanyia a la província romana de Lusitania, encara que es desconeix la seua ubicació exacta. El parroquial suevo i les actes del concilie de Lugo de l'any 569, anteriors a l'erecció de la diòcesis, mencionen la vila de Caliabria com a pertanyent al bisbat de Viseu. Les cròniques medievals, entre elles el Liber chronicorum del bisbe d'Oviedo Pelayo, el Chronicon mundi de Lucas de Tuy i l'Estoria d'Espanya d'Alfonso X, la varen situar en l'actual Montánchez en Extremadura (Espanya.[2] Va ser també identificada a la vora del riu Duero, en el tossal de Calabre de la freguesia d'Armela en el municipi de Vila Nova de Foz Côa (Portugal).[3][4] Fermoselle,[5] Una atra identificació va ser feta en Fermoselle en la província de Zamora (Espanya). Estudis recents han identificat l'ubicació de Caliabria en Portugal, en la desembocadura dels rius Águeda i Coa en el Duero, a 2 quilómetros de Castelo Melhor en el municipi de Vila Nova de Foz Côa, i a uns 80 quilómetros a l'oest de Ciutat Rodrigo.[6][7] Aixina s'expressa Fortunato d'Almeida, per eixemple, en el seu História dona Igreja em Portugal:[8]
Història
[editar | editar còdic]Encara que els falsos cronicones la mencionen com a sèu episcopal des d'el V[9] i les llegendes parlen de la presència allí de sant Apolinar en les mateixes dates,[10] la primera aparició documentada d'esta diòcesis data d'época visigoda en l'historiografia del IV Concilie de Toledo celebrat en l'any 633, en el que el seu bisbe Servus Dei va confirmar en una antiguetat superior a la d'atres 32 prelats,[11] per lo que li la supon erigida al començament del regnat de Suintila (621-631),[6] encara que atres autors sugerixen que poguera haver hagut un bisbe anterior a est, i que la diòcesis va poder haver segut instituïda durant el regnat de Witerico (603–610).[12][13]
Anteriorment, el seu territori pertanyia a la diòcesis de Viseu. Segons una tradició relativament recent,[14] Augustóbriga, l'antiga Ciutat Rodrigo, va anar en época romana la sèu d'una diòcesis que posteriorment, despuix de l'invasió visigoda, es va traslladar a Caliabria; historiadors recents[15] creuen que no hi ha proves de l'existència d'una diòcesis en Augustóbriga en época romana.
D'esta antiga diòcesis, sufragánea de l'archidiòcesis d'Augusta Emèrita, capital provincial de Lusitania, es coneixen els noms de quatre bisbes: Servus Dei, Celedonio, Aloario i Ervigio, els qui varen participar en els concilios visigodos de Toledo i Augusta Emèrita. L'última notícia d'esta diòcesis datada en temps dels godos és l'assistència del seu bisbe Ervigio al XVI Concilie de Toledo de l'any 693; se supon que el bisbat va desaparéixer despuix de l'invasió musulmana del 711.[6]
Suposta restauració
[editar | editar còdic]Despuix d'haver reconquistado el territori als musulmans, el rei Fernando II de León va restaurar el bisbat el 13 de febrer de 1161 en sèu en Ciutat Rodrigo, com sufragáneo de Santiago de Compostela, del que era arquebisbe Pedro Suárez de Deza. El seu primer bisbe va ostentar, durant tota la seua vida, el títul de Caliabriensis episcopus. Segons alguns historiadors (per eixemple, José Ignacio Martín Benito[nota 2] i Fidel Fita Colomé[16]), l'assignació a Ciutat Rodrigo del títul de l'antiga diòcesis de Caliabria va ser una forma de justificar, front als opositors de Salamanca, l'existència de la diòcesis, que va aparéixer aixina no com una nova realitat eclesiàstica, sino simplement com una restauració de la diòcesis visigoda. El títul no va ser usat pels successors del primer bisbe, per a l'época del qual s'havia aplegat a un acort en Salamanca. De fet, en la bula Ex litteris, en la que el papa Alejandro III va confirmar en 1175 l'erecció de la diòcesis de Ciutat Rodrigo, no es fa menció alguna de l'antiga Caliabria ni de la seua presunta restauració.[17]
Diòcesis titular
[editar | editar còdic]Des de 1969 Caliabria figura entre les sèus episcopals titulars de l'Iglésia catòlica com a diòcesis de Caliabria. Des del 31 de giner de 2008 el seu bisbe titular és Joaquim Augusto da Silva Mendes, S. D. B., bisbe auxiliar emèrit del patriarcat de Lisboa.
Episcopologio
[editar | editar còdic]Bisbes residencials
[editar | editar còdic]- Servus Dei † (abans de 633-despuix de 646)
- Celedonio † (mencionat en 653)
- Aloario † (mencionat en 666)
- Ervigio † (abans de 688-despuix de 693)
Bisbes titulars
[editar | editar còdic]- Albert van Overbeke, C. I. C. M. † (10 de setembre de 1969-18 de febrer de 1978 va renunciar)
- José dona Cruz Policarpo † (26 de maig de 1978-5 de març de 1997 nomenat arquebisbe coadjutor de Lisboa)
- Walmor Oliveira d'Azevedo (21 de giner de 1998-28 de giner de 2004 nomenat arquebisbe de Belo Horizonte)
- Paulo Francisco Machado (12 de maig de 2004- 2 de giner de 2008 nomenat bisbe d'Uberlândia)
- Joaquim Augusto da Silva Mendes, S. D. B., des del 31 de giner de 2008
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Bisbe auxiliar emèrit de Lisboa.
- ↑ Text citato entre les fonts bibliogràfiques.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El text en llatí de la hitación en Flórez: Espanya sagrada, vol. IV, p. 239, n.º 300.
- ↑ Juan A. Estévez Sola analisa les similituts entre els tres texts medievals: Un text de Pelayo i Lucas de Tuy.
- ↑ História do Bispado i Cidade de Lamego, M. Gonçalves dona Costa, Vol. I - p. 56
- ↑ José Cornide: Estat de Portugal en l'any de 1800, tom II, p. 329
- ↑ Miguel Cortéz i López: Diccionari geogràfic-històric de l'Espanya antiga, p. 275.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Enrique Flórez: Espanya sagrada, vol. XIV, pp. 37-50.
- ↑ Fidel Fita: Caliabria i Ciutat Rodrigo i Caliabria romana.
- ↑ História dona Igreja em Portugal , vol. I, 1967, p. 63.
- ↑ Gregorio d'Argaiz: La soletat laureada per Sant Benito, tom V, pp. 161-166, basant-se en el fals cronicón d'Hauberto sevillà compost per Antonio de Nobis.
- ↑ Rodrigo dona Cunha: Història ecclesiastica dos arcebispos de Braga, i dos sants, i varoes illustres, que florirão neste arcebispado, partix I, cap. LXIII, pp. 267-272.
- ↑ Concilie IV de Toledo.
- ↑ Jorge d'Alarcão: Notes d'arqueologia, epigrafia i toponímia, II, p. 202.
- ↑ Susana Maria Rodrigues Cosme: Entre o Côa i o Águeda Povoamento nas époques romana i alt-medieval, p. 133.
- ↑ Mateo Hernández Vegas, Ciutat Rodrigo. La catedral i la ciutat, tom I, Valéncia, 2012, pp. 1-5.
- ↑ Vejau Pérez, op. cit., col. 1010.
- ↑ El papa Alejandro III i la diòcesis de Ciutat Rodrigo (anys 1173-1175), en Bolletí de la Real Acadèmia de l'Història, tom 62 (1913), p. 142.
- ↑ Fidel Fita: Dò Dumenge, bisbe de Caliabria en 1172 i El papa Alejandro III i la diòcesis de Ciutat Rodrigo.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Enrique Flórez, Espanya Sagrada, vol. XIV, segona edició, Madrit, 1786, pp. 37-50
- José Ignacio Martín Benito, Caliabria i Ciutat Rodrigo, en Ciutat Rodrigo, Carnestoltes 2001, Salamanca, pp. 325-331
- (en francés) F. Pérez, v. Ciutat Rodrigo, en Dictionnaire d'Histoire et de Géographie ecclésiastiques, vol. XII, París, 1953, col. 1008-1024
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Caliabria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.