Diòcesis de Budva
La diòcesis de Budva o de Budua (en latín: Dioecesis Buduanensis i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Montenegro. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Bar. Va ser suprimida el 30 de juny de 1828 i restaurada com diòcesis titular en 1933 en el nom de diòcesis de Budva o de Budua. Des del 28 d'octubre de 2016 el seu bisbe titular és Socrates Calamba Mesiona, de la Societat Misionero de Filipines.[nota 1]
Territori i organisació
La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en part de la costa del mar Adriático en l'actual Montenegro.
La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat de Budva, en a on es troba l'excatedral de Sant Joan Batista, que hui pertany a la diòcesis de Kotor.
Història
La diòcesis de Budva té orígens incerts.
En 1034 va passar a formar part de la província eclesiàstica de la arquidiócesis de Bar o Antivari. En 1078 es va convertir en sufragánea de la arquidiócesis de Ragusa (hui diòcesis de Dubrovnik), pero en 1174 va retornar a la província eclesiàstica de Bar.
El 27 de febrer de 1532 es va unir a la diòcesis d'Ulcinj o Dulcigno, i l'unió es va materialisar el 21 de juny de 1536 despuix de la mort de l'últim bisbe de Dulcigno. L'últim bisbe resident de Budva va ser Antonio Ciurlit, nomenat el 4 de febrer de 1558.
Despuix d'un llarc periodo de sèu vacant, a partir de la tercera década del XVII la diòcesis ya no va tindre bisbes propis i va ser confiada a vicaris apostólicos o administradors apostólicos, generalment bisbes de diòcesis veïnes i predominantment arquebisbes de Bar.
De fet, la diòcesis va desaparéixer i el territori diocesà es va considerar terra de missió.[1] Quan, en la primera mitat del XIX la Santa Sèu va dispondre la reorganisació de les diòcesis dálmatas, la de Budva ni tan sols es va tindre en conte. En la bula Locum beati Petri del 30 de juny de 1828 el papa León XII va separar la paroecia Buduae de la sèu de Bar i la va integrar en el territori de la diòcesis de Kotor o Cattaro.[2]
Diòcesis titular
Des de 1933 Budva figura entre les sèus episcopals titulars de l'Iglésia catòlica com a diòcesis de Budva o de Budua. Des del 28 d'octubre de 2016 el seu bisbe titular és Socrates Calamba Mesiona, M. S. P., vicari apostólico de Port Princesa.
Episcopologio
Bisbes residents
- Anònim † (mencionat en 1250)
- Incelerio Prodić, O. I. S. A. † (abans de 1273-despuix de 1299)
- Giovanni † (abans de 1330-despuix de 1331)
- Pietro † (mencionat en 1343)
- Enrico † (abans de 1344-despuix de 1346)
- Giovanni Luciani, O. F. M. † (1360-?)
- Guglielmo, O. P. † (1379-?)
- Alberto † (abans de 1381-despuix de 1384 va fallir)
- Giovanni Egret, O. F. M. † (26 de febrer de 1386-?)
- Otto Roder, O. P. † (23 de decembre de 1401-?)
- Giovanni, O. P. † (23 de març de 1433-?)
- Johann Schedemecker, O. I. S. A. † (27 de juny de 1438-14 de març de 1452 va fallir)
- Giovanni Rubini, O. I. S. A. † (21 de novembre de 1446-20 de setembre de 1447 nomenat bisbe de Stagno i Curzola)
- Hilger de Burgis, O. Carm. † (1446-1 de novembre de 1452 va fallir) (antiobispo)
- Giovanni de Breberio, O. F. M. † (16 d'octubre de 1447-?)
- Joannes de Wernigerode, O. P. † (7 d'abril de 1484-?)
- Simone Boschetti † (5 de maig de 1518-?)
- Gonzalo Carvajal † (20 de maig de 1524-?)
- Giacomo de Medro, O. F. M. † (3 d'octubre de 1530-despuix de 1536)
- Leonardo Llave (o Llana) † (5 de maig de 1546-?)
- Antonio Ciurlit † (4 de febrer de 1558-?)
- Sèu vacant
Vicaris i administradors apostólicos
- Marí Bizzi † (4 de febrer de 1608-16 de setembre de 1624 va renunciar)
- Francesco Cruta † (7 de giner de 1634-?)
- Giovanni Bactuta † (5 de juliol de 1646-?)
- Giovanni Markević † (15 d'octubre de 1648-?)
- Andrea Zmajević † (23 de decembre de 1670-7 de setembre de 1694 va fallir)
- Daniele Duranti, O. F. M. † (29 de març de 1696-1696) (administrador apostólico electe)
- Marí Drago † (7 de juliol de 1696-?)
- Vaig vorećenco Zmajević † (24 de decembre de 1701-27 de maig de 1713 nomenat arquebisbe de Zadar)
- Matija Štukanović † (17 de juny de 1713-?)
- Vaig vorećenco Zmajević † (12 d'agost de 1713-?) (per segona volta)
- Bernardo Domenico Leoni † (13 de juliol de 1714-?)
- Lazzaro Uladagni † (7 de setembre de 1750-4 de febrer de 1786 va fallir)
- Giorgio Giunchi † (1 de setembre de 1786-26 de giner de 1787 va fallir)
- Giorgio Angelo Radovani † (27 d'abril de 1787-15 de novembre de 1790 va fallir)
- Francesco Borzi † (27 de setembre de 1791-1822 va fallir)
- Vincenzo Battucci † (13 de giner de 1824-1828)
Bisbes titulars
- Victorino Cristobal Ligot † (12 de febrer de 1969-6 de febrer de 1970 nomenat bisbe de Sant Fernando de l'Unió)
- Louis-Bertrand Tirilly, SS. CC. † (17 de març de 1970-27 de setembre de 1976 va renunciar)
- António José Rafael † (2 de decembre de 1976-26 de febrer de 1979 nomenat bisbe de Bragança i Miranda)
- Ruben Tolentino Profugo † (27 d'agost de 1979-15 de maig de 1982 nomenat bisbe de Lucena)
- Eustaquio Pastor Cuquejo Verga, C. SS. R. † (27 de juny de 1982-19 d'abril de 1990 nomenat prelat d'Alt Paraná)
- Fabio de Jesús Morals Grisals, C. SS. R. † (15 d'abril de 1991-29 d'octubre de 1999 nomenat bisbe de Mocoa-Sibundoy)
- Jorge García Isaza, C. M. † (17 de febrer de 2000-16 d'agost de 2016 va fallir)
- Socrates Calamba Mesiona, M. S. P., des del 28 d'octubre de 2016
Notes
Referències
- ↑ Eubel, vol. IV, p. 123.
- ↑ (en llatí) Bula Locum beati Petri, en Raffaele de Martinis, Iuris pontificii de propaganda fide. Part primera, Tom IV, Roma, 1891, p. 700, nº 16. La diòcesis ni tan sols apareix en la llista de sèus suprimides per la mateixa bula (p. 698, nº 3).
Bibliografia
- (en llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, [1], p. 150; [2], pp. XVII, 112; [3], p. 142; [4], p. 123; [5], p. 129; [6], p. 133.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Budva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.