Diàlec del pessimisme
El Diàlec del pessimisme (en acadio: 𒀴 𒈪𒈪𒄨𒄨𒄥𒄥𒀭𒀭𒉌𒉌, romanizado: Llaureu mitanguranni) és una antiga composició lliterària mesopotámica en forma de diàlec entre un amo i el seu esclau. Les seues interpretacions han variat, pero generalment es considera un text inusual que tematiza la futilitat de l'acció humana. És un eixemple de la lliteratura sapiencial de l'antic Propenc Oriente.
Text i cites
El Diàlec és una composició vagament poètica en acadio, escrita poc despuix de l'any 1000 a. C. en Mesopotamia. Va ser descobert en cinc manuscrits diferents de tablillas d'argila escrits en escritura cuneïforme. El text està ben conservat, ya que solament 15 dels seus 86 llínees són fragmentarias.[1] Sembla que sobreviuen dos versions textuals, ya que una tablilla babilònica és substancialment diferent de les versions asirias.[2] El públic antic pugues haver-ho conegut pel títul acadio llaureu mitanguranni ("esclau, atén-me"), la frase al començ de cada estrofa.[3]
Publicació i títul
El text va ser publicat per primera volta per Georg Andrew Reisner en 1896, seguit dels treballs d'Erich Ebeling entre 1917 i 1919. No obstant, el títul "Diàlec del pessimisme" recent va ser atribuït per Stephen Herbert Langdon en el seu artícul de 1923 "El diàlec babilònic del pessimisme". Jacyntho Lins Brandão creu que el fet de que este títul haja prevalgut demostra un cert biaix interpretatiu,[4] i sugerix que el text deu ser vist com un "diàlec de vacilació".[5]
Referències
- ↑ Bottéro, 1992: 251f.
- ↑ Lambert, 1963: 143
- ↑ Speiser, 1954: 103f; Lambert, 1963: 144; Hurowitz, 2007: 33
- ↑ Brandão, 2022, p. 15.
- ↑ Brandão, 2022, pp. 37–38.
Bibliografia
- Bottéro, J. (1992). Mesopotamia: Writing, Reasoning, and the Gods. Chicago. (Especially “ and Transcendence”, pp. 251–267.)
- Brandão, Jacyntho Lins (2022). “Diàlec do Pessimismo ou Elogi dona Hesitação” [Dialogue of Pessimism or Praise of Hesitation]. Phoînix 28 (2): 14-47. Laboratório de História Antiga. ISSN 2527-225X.
- Denning-Bolle, S. J. (1987). Wisdom and Dialogue in the Ancient Near East. Numen 34 (2): 214–234.
- Hartley, J. E. (2008). Job 2: Ancient Near Eastern Background. In T. Longman III & P. Enns (Eds.), Dictionary of the Old Testament: Wisdom, Poetry & Writings. Inter-Varsity Press: 316–361.
- Jacobsen, T. (1948). The Negation of All Values: A Dialogue of Pessimism. In H. & H. A. Frankfort, J. A. Wilson, & T. Jacobsen, Before Philosophy: The Intellectual Adventure of Ancient Man. Penguin: 231–234.
- Helle, S. (2017). Perspectives on the Uncertainty of Death: SB Gilgamesh X 301-321. KASKAL 14: 211–219.
- Hurowitz, V. A. (2007). An Allusion to the Šamaš Hymn in the Dialogue of Pessimism. In R. J. Clifford (Ed.), Wisdom Literature in Mesopotamia and Israel. Society of Biblical Literature: 33–36.
- Kim, K. (2008). Lemuel and Agur. In T. Longman III & P. Enns (Eds.), Dictionary of the Old Testament: Wisdom, Poetry & Writings. Inter-Varsity Press: 427–431.
- Lambert, W. G. (1960). The Dialogue of Pessimism. In ibid., Babylonian Wisdom Literature. Oxford: 139–149.
- Metcalf, C. (2013). Babylonian Perspectives on the Certainty of Death. KASKAL 10: 255–267.
- Speiser, E. A. “The Case of the Obliging Servant.” Journal of Cuneiform Studies 8 (3): 98–105.
- Samet, N. (2008). The Babylonian Dialogue between a Master and His Slave: A New Literary Analysis. Shnaton 23: 99–130.
- Samet, N. (2010). The Tallest Man Cannot Reach Heaven, The Broadest Man Cannot Cover Earth - Reconsidering the Proverb and Its Biblical Parallels. Journal of Hebrew Scripture 10, article 8.
- van der Toorn, K. (1991). The Ancient Near Eastern literary dialogue as a vehicle of critical reflection. In G. J. Reinink & H. L. J. Vanstiphout (Eds.), Dispute Poems and Dialogues in the Ancient and Mediaeval Middle East: 59-75. OLA 42; Leuven: Peeters.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diálogo del pesimismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.