Determinació de Van Slyke

La determinació de Van Slyke és una prova química per a la determinació d'aminoàcits que contenen un grup d'amina primària. Du el nom del bioquímic Donald Dexter Van Slyke (1883-1971).

Un dels primers guanys professionals de Van Slyke va ser la quantificació d'aminoàcits per mig de la reacció de determinació de Van Slyke. Per a quantificar els aminoàcits alifáticos, la mostra es diluïx en glicerol i després es tracta en una solució de nitrit de sodi, aigua i àcit acètic. La reacció de diazotación resultant produïx nitrogen gaseós que pot observar-se cualitativamente o medir-se cuantitativament.

Reacció de Van Slyke:

$\mathrm{R}-\mathrm{N}\mathrm{H}{\phantom{A}}_2+\mathrm{H}\mathrm{O}\mathrm{N}\mathrm{O}⟶\mathrm{R}\mathrm{O}\mathrm{H}+\mathrm{N}{\phantom{A}}_2+\mathrm{H}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}$

Ademés, Van Slyke va desenrollar el cridat aparat Van Slyke, que pot usar-se per a determinar la concentració de gasos respiratoris en la sanc, especialment la concentració de bicarbonat de sodi. Açò va ser de gran importància per a poder reconéixer un inici d'acidosis en pacients diabètics lo abans possible, en la finalitat d'iniciar el tractament en álcalis. L'aparat de Van Slyke es va convertir en un equip estàndar en els laboratoris clínics de tot lo món i els resultats de l'investigació de Van Slyke encara s'utilisen per a determinar anomalies en la homeostasis àcit-base. Més vesprada, Van Slyke va millorar encara més el seu aparat, aumentant la seua precisió i sensibilitat. En el nou método, va poder investigar més a fondo el paper dels equilibris de gasos i electrolitos en la sanc i cóm canvien en resposta a la respiració.