Deshidratador d'aliments
Un deshidratador alimentari és un dispositiu que elimina la humitat dels aliments per a ajudar al seu preservació. El secat d'aliments és un método de preservar fruta, vegetals i carns que ha segut practicat des de l'antiguetat.[1]

Disseny
La majoria dels deshidratadores d'aliments moderns són forns de convecció de baixa potència, que utilisen el fluix d'aire calent per a reduir el contingut d'aigua dels aliments. El contingut d'aigua dels aliments sol ser molt alt, típicament 80-95% per a vàries frutes i verdures i 50-75% per a vàries carns. Eliminar la humitat dels aliments, impedix que vàries bactèries creixquen i els tiren a perdre. Ademés, llevar la humitat dels aliments reduïx dràsticament el pes i, a sovint, el volum dels mateixos, facilitant el seu almagasenament. Per lo tant, els deshidratadores d'aliments s'utilisen per a preservar i ampliar la vida útil (shelf life) de diversos aliments.[2]
Els deshidratadores d'aliments requerixen fonts de calor com l'energia solar o l'energia elèctrica i la seua forma varia, des de proyectes de deshidratació a gran escala fins a proyectes de "faça-ho vosté mateixa" o aparats de venda comercial per a us domèstic. Les parts bàsiques d'un deshidratador d'aliments comercial, solen consistir en un element calefactor, un ventilador elèctric, reixetes de ventilació que permeten la circulació de l'aire i fonts de menjar per a depositar els aliments. L'element calefactor d'un deshidratador, els ventiladors i les reixetes de ventilació funcionen simultàneament per a dirigir l'aire calent sobre els aliments, accelerar l'evaporament de la superfície i calfar els aliments, lo que fa que la humitat també es llibere del seu interior. Este procés continua fins que el menjar se seca fins a un contingut d'aigua substancialment baix, normalment menys del 20%.
La majoria dels aliments es deshidratan a 54 °C, encara que les carns que es convertixen en charque, deuen deshidratarse a una temperatura més alta, 68 °C, o precalentarse a eixa temperatura per a protegir-se dels patógenos que puguen estar ya en la carn. La clau per a una bona deshidratació dels aliments és l'aplicació d'una temperatura constant i un fluix d'aire adequat. Una temperatura massa alta pot causar aliments endurits: aliments durs i secs per fòra pero humits, i per lo tant vulnerables a la deterioració, per dins.
Variants
Deshidratadores solars d'aliments
El secat solar d'aliments implica l'us d'un secador solar dissenyat i construït específicament per a este propòsit. El secat solar és clarament diferent del "secat al sol" a l'aire lliure, una tècnica simple i primitiva que s'ha utilisat durant mils d'anys. Un bon secador solar d'aliments pot secar els aliments molt més ràpit que alguns secadors d'aire. Alguns secadors solars poden alcançar temperatures de secat d'aliments més altes que alguns secadors d'aire. No obstant, el secat directe al sol pot alterar químicament alguns aliments fent-los menys apetitosos[3]
El secat d'aliments és una excelent aplicació de l'energia solar, ya que el secat d'aliments requerix principalment calor, i la radiació solar es convertix fàcilment en calor. Un acristalamiento clar o translúcido permet que la llum solar entre en una cambra tancada a on es convertix en calor quan colpeja una superfície interior obscura. El fluix d'aire es conseguix típicament en la convecció natural (l'aire calent puja). La ventilació ajustable permet la regulació del fluix d'aire i la temperatura.
El secat solar d'aliments és efectiu i pràctic en la majoria dels llocs poblats del món.[4] Una regla general és que, si es pot cultivar un hort en èxit, llavors hi ha suficient energia solar per a secar els aliments que es produïxen (alguns climes marítims nuvolats del nort són l'excepció).
Alguns dissenys de secadors solars d'aliments ampren un colector solar separat per a generar l'aire calfat, que despuix es dirigix a una cambra o armari d'aliments. Este tipo de deshidratador solar d'aliments es diu secador solar indirecte.[5][6][7] Atres dissenys combinen el colector i el gabinet d'aliments i permeten el calfament directe dels aliments (estos es diuen secadors solars directes).[8][9][10][11] Es diu que els secadors indirectes permeten un secat molt millor, pero la desventaja és el seu major tamany. La calefacció elèctrica de reserva o bateries pot incorporar-se a alguns deshidratadores solars d'aliments per a proporcionar una font de calor alternativa si el clima canvia.
Els deshidratadores solars d'aliments se citen a sovint com a instruments viables en la busca de la sostenibilitat agrícola i la seguritat alimentària.[12]
Referències
- ↑ "Historical Origins of Food Preservation." University of Geòrgia, National Center for Home Food Preservation. Accessed June 2011.
- ↑ Village Bakery. «Food Dehydrators», 11 de juliol de 2017. Consultat el 26 de juny de 2018 (en en-us).
- ↑ Gunter., Heinz (2007). Meat processing technology for small-to medium-scale producers, Hautzinger, Peter., Bangkok: FAO Regional Office for Àsia and the Pacific. OCLC 696631139. ISBN 9789747946994.
- ↑ Eben Fodor (2006). The Solar Food Dryer: How to Make and Use Your Own Low-Cost, High Performance, Sun-Powered Food Dehydrator, New Society Publishers. ISBN 978-0865715448.
- ↑ Appalachian Dryer
- Archivat el 7 de octubre de 2013 archivat en Wayback Machine., 1999
- ↑ Zerbe, Leah, [Want Summer Flavor to Last All Year? Use a Solar Food Dehydrator http://www.rodale.com/solar-food-dehydrator
- Archivat el 5 de setembre de 2013 archivat en Wayback Machine.], Rodale Dryer, July 15, 2011
- ↑ «What's the Best Solar Food Dryer?». Root Simple.
- ↑ «Eco-Tips». Global Sustainable Solutions.
- ↑ Fodor's solar dryer, design 2
- ↑ North Dakota State University direct solar dryer
- ↑ The DuckMaster. «The RunnerDuck Dehydrator, step by step instructions.». runnerduck.com.
- ↑ Scanlin, Dennis (Feb/March 1997). "The Design, Construction and Use of an Indirect, Through-Pass, Solar Food Dryer." Home Power magazine, Issue No. 57, pp. 62–72.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Deshidratador de alimentos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.