Descompressió descontrolada
La descompressió descontrolada és una caiguda no planificada en la pressió d'un sistema de sagellat, com una cabina d'avió, i resulta típicament d'errors humans, fatiga de materials, errors d'ingenieria o impactes, evitats per depòsit baix pressió per a donar curs a baixades de pressió ambiente o sense pressió en absolut.[1]
La descompressió pot ser classificada com a explosiva, ràpida o llenta:
- La descompressió explosiva (ED en anglés) és violenta, la descompressió és massa ràpida per a l'eixida de l'aire de forma segura des dels pulmons.
- La descompressió ràpida, mentres que seguix sent ràpit, és prou llenta com per a permetre que els pulmons es ventilen.
- La descompressió llenta o gradual es produïx tan llentament que no pot ser detectada abans de sofrir d'hipoxia.
Descripció
[editar | editar còdic]El terme descompressió descontrolada ací es referix a la despresurisació no planificada de depòsits que són ocupats per persones. Per eixemple, una cabina d'avió a gran altitut, una nau espacial, o una cambra hiperbárica. Per la falla catastròfica d'atres recipients a pressió utilisats per a contindre gas, líquits, o reactius baix pressió, el terme explosió és més comunament utilisat, o atres térmens especialisats com el BLEVE pot aplicar-se a situacions particulars.
La descompressió pot ocórrer per un fallo estructural del depòsit de pressió, o el fracàs del sistema de compressió.[2][3] La velocitat i violència de la descompressió es veu afectada pel tamany del depòsit de pressió, la pressió diferencial entre l'interior i l'exterior del recipient i el tamany del forat de fuga.
l'Administració Federal d'Aviació reconeix tres tipos diferents d'events de descompressió en els avions:[2][3]
- Descompressió explosiva
- Descompressió ràpida
- Descompressió gradual
Descompressió explosiva
[editar | editar còdic]La descompressió explosiva es produïx a una velocitat més ràpida en el que l'aire pot escapar dels pulmons, típicament en menys de 0,1 a 0,5 segons.[2][4] El risc de trauma pulmonar és molt alt, com també està el perill dels objectes perillosos que comprenen els proyectils per les forces explosives, que poden comparar-se a una detonació de bomba.
Despuix d'una descompressió explosiva dins d'una aeronau, immediatament apareix una boira espessa en l'interior com en l'humitat relativa de l'aire de la cabina ràpidament canvia a mida que l'aire es gela i es condensa . Els pilots militars en caraces d'oxigen deuen respirar en pressió, de manera que els pulmons s'omplin d'aire quan està relaixat, i l'esforç que deu ser eixercit per a expulsar l'aire de nou.[5]
- Accidents aéreus més destacats per descompressió explosiva
- Vol 781 de BOAC
- Vol 201 de South African Airways
- Vol 981 de Turkish Airlines
- Vol 123 de Japan Airlines
- Vol 243 de Aloha Airlines
- Vol 800 de TWA
Descompressió ràpida
[editar | editar còdic]La descompressió ràpida pren típicament més de 0,1 a 0,5 segons, permetent que els pulmons es descompriman més ràpidament que la cabina.[2][6] El risc de danys als pulmons encara està present, pero significativament reduït en comparació a descompressió explosiva.
Descompressió llenta
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Avió fantasma.
La descompressió llenta o gradual durant un vol, es produïx quan és lo suficientment llenta com per a passar desapercebuda i només pot ser detectada pels instruments.[2] Este tipo de descompressió també pot ocórrer a partir d'un error de presurisació en una aeronau que ascendix en altitut. Un eixemple d'açò és l'accident del vol 522 de Heli Airways, en la que el servici de manteniment va deixar el sistema de presurisació en modo manual, i els pilots no varen comprovar el sistema de presurisació i en ascendir varen sofrir una pèrdua de coneiximent (aixina com la majoria dels passagers i tripulació) per l'hipoxia (falta d'oxigen), l'avió va continuar volant gràcies al pilot automàtic i finalment es va estrelar per agotament del combustible, despuix d'eixir-se de la seua ruta de vol. A este tipo d'accidents aéreus li'ls coneix com "Vole fantasma".
- Accidents aéreus més destacats per descompressió llenta
- Accident del Learjet en Dakota del Sur de 1999
- Accident del Beechcraft King Air en Austràlia de 2000
- Vol 522 de Heli Airways
- Accident del Cessna 551 en la Mar Bàltica
Cabines a pressió i proves
[editar | editar còdic]Els sagellats d'alta pressió en els depòsits també són susceptibles a la descompressió explosiva, s'utilisen juntes tóricas o de estanqueidad de caucho per a sagellar canonades a pressió que tendixen a saturar-se en gasos d'alta pressió. Si la pressió dins del recipient és lliberada súbitament, llavors els gasos dins de la junta de goma es poden expandir violentament, causant ampolles o explosions de materials. Per això, és comú per als equips militars i industrials ser somesos a una prova de descompressió explosiva abans de certificar-los com a segurs per al seu us.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tobin DA«Explosive decompression in a Hyperbaric oxygen chamber».Am J Roentgenol Radium Ther núcleu Med.111(3)
- 622-4.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «AC 61-107A - Operations of aircraft at altitut above 25,000 feet MSL and/or mach numbers (MMO) greater than .75» (PDF). Federal Aviation Administration.
- ↑ 3,0 3,1 Dehart, R. L.; J. R. Davis, {{{nom2}}} (2,002). Fundamentals Of Aerospace Medicine: Translating Research Into Clinical Applications, 3rd Rev Ed ., United States: Lippincott Williams And Wilkins, p. 720. ISBN 978-0-7817-2898-0.
- ↑ Flight Standards Service, United States; Federal Aviation Agency, United States, {{{nom2}}} (1980). Flight Training Handbook, US Dept. of Transportation, Federal Aviation Administration, Flight Standards Service, p. 250.
- ↑ Robert V. Brulle. «Engineering the Space Age: A Rocket Scientist Remembers» (PDF). AU Press. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2011. Consultat el 1 de decembre de 2010.
- ↑ Kenneth Gabriel Williams (1959). The New Frontier: Man s Survival in the Sky, Thomas.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Descompresión descontrolada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.