Anar al contingut

Derivada direccional

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En anàlisis matemàtic, la derivada direccional (o ben derivada segons una direcció) d'una funció multivariable, en la direcció d'un vector dau, representa la taxa de canvi instantànea de la funció en la direcció de dit vector. Este concepte generalisa les derivades parcials, ya que estes són derivades direccionals preses en la direcció dels respectius eixos coordenados estàndart.

Definició

[editar | editar còdic]
Un diagrama de curves de nivell de l'equació f(x,y)=x2+y2, mostrant el vector gradient en negre, i el vector unitari u escalat per la derivada direccional en la direcció de u en anaranjado. El vector gradient és més llarc perque apunta en la direcció de la major taxa d'increment d'una funció.

Definició general

[editar | editar còdic]

La derivada direccional d'una funció real de n variables f:n

f(𝐱)=f(x1,x2,,xn)

en la direcció del vector

v=(v1,v2,,vn)

és la funció definida pel llímit:


(A cada punt x la funció Dvf li associa el valor Dvf de la derivada de f en la direcció de v).

Si la funció f és diferenciable, la derivada direccional pot ser escrita en térmens de la seua gradient f

a on «» denota el producte escalar o producte punt entre vectores. En qualsevol punt 𝐱, la derivada direccional de f representa intuitivamente la taxa de canvi de f sobre el temps quan s'està movent a una velocitat i direcció donada per v en dit punt.

La derivada direccional diu cóm canvia una funció f en la direcció d'un vector v.

Definició solament en la direcció d'un vector

[editar | editar còdic]

Alguns autors definixen la derivada direccional sobre el vector v despuix de la normalisació, ignorant aixina la seua magnitut. En este cas:

Dvf=limh0f(𝐱+h𝐯)f(𝐱)h|𝐯|.

Si la funció és diferenciable, llavors

Dvf=f(𝐱)𝐯|𝐯|.

Esta definició té algunes desventages: el seu aplicabilidad està llimitada a un vector de norma definida i no nula. Ademés és incompatible en la notació amprada en atres branques de la matemàtica, física i ingenieria per lo que deu utilisar-se quan lo que es vol és la taxa d'increment de f per unitat de distància.

Restricció al vector unitari

[editar | editar còdic]

Alguns autors restringixen la definició de la derivada direccional sobre un vector unitari. En esta restricció, les dos definicions anteriors es convertixen en una mateixa.

Demostració de la relació en el gradient

[editar | editar còdic]

El cas més senzill de la derivada direccional es dona en l'espai tridimensional. Suponga's que existix una funció diferenciable z=f(x,y). La derivada direccional segons la direcció d'un vector unitari 𝐯=(vx,vy) és:

Dvf=limh0f(x+vxh,y+vyh)f(x,y)h=limh0f(x+vxh,y+vyh)f(x,y+vyh)+f(x,y+vyh)f(x,y)h=limh0f(x+vxh,y+vyh)f(x,y+vyh)h+limh0f(x,y+vyh)f(x,y)h


El primer d'estos llímits pot calcular-se per mig del canvi h=vxh la qual cosa du, per ser diferenciable la funció[1] f, a:

Procedint análogamente per a l'atre llímit es té que:

Resultat que trivialment coincidix en el producte escalar del gradient pel vector 𝐯=(vx,vy):

Notacions alternes

[editar | editar còdic]

La derivada direccional pot ser denotada per mig dels símbols:

𝐯f(𝐱)f(𝐱)vf'𝐯(𝐱)D𝐯f(𝐱)𝐯f(𝐱)𝐯f(𝐱)𝐱

a on 𝐯 és la parametrización d'una curva per a la qual 𝐯 és tangente i la qual determina la seua magnitut.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Si la funció no és diferenciable llavors les derivades parcials no són contínues i esta demostració no és vàlida, Bombal, R. Marín, Vora, p. 4
  • Bombal, R. Marín & Vora: Problemes d'Anàlisis matemàtic: Càlcul Diferencial, 1988, ed. AC, ISBN 84-7288-101-6.

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]