Derbe
_p329_SITE_OF_DERBE,_KARAJH_DAGH_MOUNTAINS_IN_THE_DISTANCE.jpg)
Derbe (en griego: Δέρβη) també cridat Derbeia (en griego: Δέρβεια), va ser una ciutat de Licaonia que, en el s. I passaria a formar part de la província romana de Galacia, en la península de Anatolia, i posteriorment, de les províncies de Licaonia, Isauria i Capadocia.[1] És mencionada en els Actes dels Apòstols en 14:6, 14:20, 16:1 i 20:4. És l'única ciutat mencionada en el Nou Testament a on el mensage del Evangeli va ser acceptat des del principi pels seus habitants.
Ubicació
[editar | editar còdic]Estrabón coloca Derbe “al costat” de Isauria i casi en Capadocia. En un atre lloc diu que era l'undècima prefectura de Capadocia. Quàn els apòstols Pablo i Bernabé varen visitar Derbe la varen situar en Licaonia. Esteban de Bizancio la coloca en Isauria.
En 1956, basant-se en una inscripció datada en 157 a. C., Michael Ballance va ubicar i Derbe en un montícul conegut com Kerti Hüyük, a 24 km al nordest de Karaman (antiga Laranda), prop del poble de Ekinözü en l'actual Turquia.[2] A pesar d'existir debat al respecte, esta ubicació es considera actualment el lloc més provable.[3][4]
Història
[editar | editar còdic]Antípatro de Derbe, un amic de Cicerón,[5] va ser gobernant de Derbe pero va ser assessinat per Amintas de Galacia, quí va afegir Derbe a les seues possessions.[6][7]
Ad Familiares va ser el nom de Derbe durant el regnat de l'emperador romà Claudio. És usat en monedes de II.[2]
Els apòstols Pablo i Bernabé varen aplegar a Derbe despuix de fugir una lapidació en Iconio, a aproximadament 60 milles,[3] i varen predicar en èxit en la ciutat.[8] Pablo i Bernabé varen retornar allí despuix de ser llapidats una atra volta en Lystra.[9] Sobre estes experiències Pablo va comentar: " per a entrar al regne de Deu és necessari passar per moltes tribulacions."[10] Pablo tornaria una tercera volta a Derbe junt a Silas.[11]
El bisbat de Derbe va ser posteriorment una sèu sufragánea d'Iconio pero no és mencionada en la Notitiae Episcopatuum. Solament es coneixen quatre bisbes entre 381 i 672.[12]
Derbe és hui en dia una sèu titular de l'Iglésia catòlica.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Esteban de Bizancio, Ethnica, §D225.2
- ↑ 2,0 2,1 Fant, Clyde E.; Reddish, {{{nom2}}} (23 d'octubre de 2003). A Guide to Biblical Sites in Greece and Turkey, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-988145-1.
- ↑ 3,0 3,1 Bastian Van Elderen, “al lado”, 157-159 [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Steve C. Singleton, Some Archaeological Observations on Paul’s First Missionary Journey
- ↑ Cicerón, Ad Familiars, xiii. 73
- ↑ Estrabón, XII,i, 4; vaig vore, 3
- ↑ Dion Casio, XLIX, xxxii)
- ↑ Acts
- ↑ Acts
- ↑ Acts
- ↑ Acts
- ↑ «Derbe». Catholic Encyclopedia. Consultat el 17 de febrer de 2007.
- ↑ Annuario Pontifici 2013 (Libreria Editrice Vaticana, 2013, ISBN 978-88-209-9070-1), p. 880
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Derbe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.