Dentició de les serps

La dentició de les serps, és un punt clau per a delimitar el seu grau de perillositat, ya que el tipo i l'estructura de les dents és lo que verdaderament determina si la serp és o no venenosa. S'identifiquen, segons la possessió o no dels claus inoculadores de verí, l'estructura d'estos, i la posició que ocupen en el maxilar superior.

Els claus venenosos varen aparéixer com una modificació de les dents maxilars. Segons el grau d'especialisació de la mandíbula i d'estos claus, les diferents espècies de serps es poden classificar en quatre grans grups.

Aglifa (absència de regates)

Esta és la condició més primitiva, en la que les dents són sòlides, sense regates ni claus especialisats en l'injecció de verí. Esta dentició és la menys especialisada, i la trobem en molts grups de serps, des de les grans boes, pitó, anacondas, com en les primitives serps excavadores del infraorden Scolecophidia, i inclús algunes espècies de la gran família Colubridae. Les dents en estos grups solen tindre tots la mateixa forma i generalment el mateix tamany. Normalment se sol associar esta dentició a espècies no venenoses i, encara que algunes serps aglifas si presenten verí, normalment no solen ser mortals per al ser humà.

Erro al crear miniatura:

Dentició aglifa d'una pitó africana de les roques (Python sebae).

Opistoglifa

Són dents acanalados situats en la part posterior de la mandíbula i conectats en glàndules de verí, constituint un sistema d'inoculació primitiu. Ya que per a injectar el verí deu mossegar en la part posterior de la boca, normalment no solen ser perilloses per a el home. Est és el cas de la culebra bastarda o de Montpeller. No obstant, les espècies de gran tamany poden produir greus mordeduras i inclús la mort, com la culebra arborícola del Cap, de l'Àfrica subsahariana. No obstant, els atacs d'esta serp solen ser molt rars.

Vore també

• Serps
• Escamas de les serps