Dent d'ou
En alguns animals ovípars, la dent d'ou és una protuberància craneal chicoteta i aguda utilisada per les cries per a trencar o esgarrar la clafoll del ou al final del periodo d'incubació. Esta dent està present en la major part de les aus, reptils, aranyes i els mamífers monotrema com l'ornitorrinco conten en estructures similars.[1]
Alguns fardachos i serps desenrollen una dent verdadera que perden despuix de la seua utilisació;[2] atres reptils i aus generalment desenrollen una chicoteta banya epidérmico anàlec que és reabsorbido o termina caent.
Aus
Les crío de les aus tenen un múscul (Musculus complexus) en la part anterodorsal del pic que els dona la força necessària per a esgarrar en la dent d'ou la membrana interior del clafoll. En els adults este múscul servix per a elevar el cap.[3]
Quan una cria d'au alcança un tamany massa gran per a absorbir oxigen a través dels poros del clafoll d'ou, usa la seua dent d'ou per a practicar un forat en la cámara localisada entre la chalaza i la cutícula. Esta cambra proporciona unes valioses hores d'aire, durant les quals la cria s'obri camí a través del clafoll fins a l'exterior. La dent d'ou cau vàries semanes despuix de l'eclosió.
Els kiwis carixen d'una dent d'ou, per lo que usen en el seu lloc les seues pates i el pic per a perforar un clafoll d'ou relativament prima. Els superprecoces megápodos posseïxen una dent d'ou durant el seu desenroll embrionari primerenc, pero usen les seues garres durant l'eclosió.
Reptils
Les crío de les serps generalment es desenrollen en ous en clafolls coriàcees i resistents. La dent d'ou de les serps en una dent verdadera que obri un forat directament en el clafoll; solament ho tenen els embrions i ho perden poc despuix de nàixer.[2] Els fardachos tenen també clafolls d'ou resistents.
En el cas dels cocodrils les cries conten en una dent d'ou al final del seu hocico. És una peça resistent en la pell que és totalment reabsorbida menys de dos mesos despuix de l'eclosió. Els ous de cocodril són similars als de les aus, sobre que també tenen una membrana interna blana i una atra externa, calcificada i més resistent. La dent d'ou s'utilisa per a esgarrar la membrana interior; la cria pot llavors obrir-se camí pel clafoll exterior. Si les condicions són particularment seques eixe any, la membrana interior pot ser massa resistent per a que el cocodril puga esgarrar-la, i si no conta en ajuda externa simplement morirà dins de l'ou, per lo que per lo general la mare ajuda a lliberar-ho.[4]
Referències
- ↑ Erica Cromer (14 d'abril de 2004). «Monotreme Reproductive Biology and Behavior» (en anglés). Iowa State University. Archivat des de l'original, el 13 de març de 2009. Consultat el 18 de juny de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 H. Bandali, M. Buchtova, J. M. Richman i A. S. Tucker(2007).«Egg Tooth Development in the Snake».European Cells and Materials.14: p. 134.Consultat el 29 de juny de 2009.(en anglés)
- ↑ William S. Brooks i Susan E. Garrett(1970).«The Mechanism of Pipping in Birds».The Auk.University of Califòrnia Press.87(3): pp. 458-466.
- ↑ «Egg tooth» (en anglés). Crocodile Biology Database. Archivat des de l'original, el 27 de decembre de 2004. Consultat el 29 de juny de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diente de huevo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.