Demostració biyectiva

En combinatòria, una demostració biyectiva és una tècnica de demostració utilisada per a provar que dos conjunts tenen el mateix número d'elements, o que els conjunts de dos classes combinatòries tenen el mateix tamany, per mig de la descripció d'una biyección entre un conjunt i l'atre (és dir, una correspondència d'un a un entre els conjunts). Esta tècnica pot ser útil per a trobar una fòrmula per al número d'elements de certs conjunts, biyectándolos en uns atres més fàcils de contar. Ademés, la naturalea de la biyección en sí mateixa proporciona informació valiosa sobre un o abdós conjunts.
Eixemples
[editar | editar còdic]Simetria dels coeficients binomiales
[editar | editar còdic]La simetria dels coeficients binomiales afirma que
.
En atres paraules, que hi ha tantes combinacions de elements com de elements d'entre .
Demostració biyectiva
[editar | editar còdic]és, per definició, el número de subconjunts de elements d'un conjunt de . Llavors, tenim que biyectar els següents dos conjunts: els subconjunts de elements d'un de i els subconjunts de elements d'un de . Esta biyección és senzilla: és el complementari. Un subconjunt de elements es pot entendre com una elecció de elements d'entre els possibles. Ara, donat un d'estos subconjunts (una elecció) podem definir un subconjunt de elements elegint els elements que no estaven elegits. Recíprocamente, donada una elecció de elements podem definir una atra de elegint els que no hagen segut elegits. Per tant, tenim una biyección entre els subconjunts de elements d'un de i els subconjunts de elements d'un de . Per les propietats de les biyecciones, açò vol dir que abdós conjunts tenen el mateix número d'elements i, per definició, que
Igualtat de la suma de coeficients binomiales de ranc parell en els de ranc impar
[editar | editar còdic]Es tracta de la següent relació, vàlida per a :
Demostració biyectiva
[editar | editar còdic]La primera suma és el número de parts d'un conjunt (en elements) en un número parell d'elements. La segona és el número de parts en un número d'elements impar. Fixant un element tenim la següent biyección entre parts pares i impars: donada una part, li afegim l'element si no ho tenia i li'l llevem si ya ho tenia. Aixina, donada una partix parell obtenim una impar i viceversa. Per tant, tenim una biyección entre les parts pares i impartixes, per lo que hi ha el mateix número d'unes que de les atres, lo que és equivalent a l'enunciat.
Atres eixemples
[editar | editar còdic]A continuació es presenten alguns eixemples clàssics de demostracions biyectivas de l'anàlisis combinatori:
- Molts resultats sobre els coeficients binomiales utilisen demostracions combinatòries, com la famosa barres i estreles.
- Els múltiples recontes que conduïxen als números de Catalan s'obtenen per mig de biyecciones.
- El còdic de Prüfer, una biyección que permet demostrar la fòrmula de Cayley sobre arbres etiquetats.
- La correspondència de Robinson-Schensted, biyección que permet demostrar la fòrmula de Burnside per al grup simètric.
- La conjugació de taules de Young permet obtindre una demostració de la fòrmula per a les particions d'un sancer.
- La demostració per biyección del teorema del número pentagonal.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mazur, David E. (2010), Combinatorics / A Guided Tour, The Mathematical Association of America, p. 28. ISBN 978-0-88385-762-5.
- Loehr, Nicholas A. (2011), Bijective Combinatorics. ISBN 978-1439848845.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Demostración biyectiva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.